A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pronòspera peronòspera

pronosticài, pronosticàre pronoltigàre

pronósticu , nm: pronóstigu Definitzione cosa chi si narat antibitzada in su tempus, coment'e ischindhodha innanti Frases cale malu pronóstigu in sa tumba de s'últimu Cainu b'as apresu? (A.Dettori)

pronostigàre pronoltigàre

pronóstigu pronósticu

prontèsa , nf Definitzione su èssere prontos, su tènnere su prontu, fintzes èssere abbistos, lestros a cumprèndhere e a fàere Sinònimos e contràrios biura, lestresa, prontu Frases passu is oras pensendi cumenti potzu fai, ca po ti domandai non tengu sa prontesa (Z.Tuveri)◊ cussa pitzinna zuchet fortzas e prontesa ◊ po amori nc'est sempri prontesa ◊ custa cosa l'amus a fàghere cun prontesa Ètimu spn. pronteza Tradutziones Frantzesu promptitude Ingresu readiness Ispagnolu prontitud Italianu prontézza, vivacità Tedescu Promptheit, Schnelligkeit, Behendigkeit, Lebhaftigkeit.

prónti , nm: prontu 1 Definitzione atza, prontesa, manera de fàere e de foedhare chentza bregúngia e lestra chi unu tenet o cricat de àere, a bortas fintzes a tropu Sinònimos e contràrios àcia, alidantza, atrevimentu, coragi, discocu Maneras de nàrrere csn: segai su p. a unu = irbrunchiare; parare p. a…= abarrai, aturai in faci a ccn. Frases mi boliast istochigiai e as tentu su pronti de torrai a innòi! ◊ mi as provocau e tenis su pronti de mi denunciai! ◊ Antoni no at agatau su prontu de dha fuedhai ◊ fit gente de prontu leoninu ◊ totus iscínt chi mi as fastigiau e tenis prontu a dhu negai! ◊ unu políticu depit tènniri prontu cun totus! Sambenados e Provèrbios prb: chie tenet prontu binchet Ètimu spn. pronto Tradutziones Frantzesu audace, impudence Ingresu audacity Ispagnolu osadía, descaro Italianu audàcia, sfacciatàggine Tedescu Mut, Unerschrokenheit, Frechheit.

próntu , agt, nm Definitzione nau de cosa e de gente, chi est a tretu de si pòdere fàere, pigare, impreare, de si pòdere pònnere chentza ibertare; fintzes sa capacidade de fàere lestros Sinònimos e contràrios ammanitzadu, daretu Maneras de nàrrere csn: de p., totu a unu p. = totinduna; tènnere a p. = muntènnere ammanitzadu; a p., tue!, isse! = deretu!, lestru!, sempre in mesu!, sempre prontu! (si podet nàrrere cun piaghere o cun ifadu) Frases prontu ses, chi andhamus? ◊ candho ses prontu nàralu! ◊ a chenare est prontu! ◊ su dotori ge no at a èssi prontu cument'e unu latzu parau a tella de fustigus, no! 2. seus in tempus tristus, gherra e caristia chi no bastat su prontu a dhu contai ◊ su logu in d-unu prontu est cambiadu, mudada est de biancu sa natura 3. tandho de prontu si diant serrare totu sas portas ◊ at mudadu de prontu opinione ◊ tue chi tenes a prontu sos mutos e sos versos no t'istes discuidadu! 4. candho sos carabbineris sunt intrados in sa ’e Pedru, tiu Batore est bessidu a sa gianna… a prontu, isse! ◊ addaghi ndh'ant torradu a Mariànghela dai s'ispidale, su preíderu bi est andhadu luego: a prontu, isse! (G.Ruju) Sambenados e Provèrbios smb: Prontu Tradutziones Frantzesu prêt Ingresu ready Ispagnolu listo Italianu prónto Tedescu fertig, bereit, schnell, flink.

próntu 1 prónti

prontúdu , agt Definitzione chi tenet prontu, atza meda, fintzes a tropu Sinònimos e contràrios assudu, acudiosu, agudígliu, atreviu, atzilosu, isprontiu, trempista Frases prontudu, dh'iat nau: - Marranu! ◊ su prontudu est unu chi no si atuldit e risponnet cun prontesa Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vif, effronté Ingresu lively, cheeky Ispagnolu osado, descarado Italianu vivace, sfacciato Tedescu lebhaft, frech, unverschämt.

prontúra , nf Definitzione su no àere bregúngia nudha, su portare atza in su foedhare o in su fàere, su èssere a fàcia de sola Sinònimos e contràrios àcia, alidantza, atrevimentu, atzilia, discocu, pronti | ctr. duritu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu impudence Ingresu cheekiness Ispagnolu descaro Italianu sfacciatàggine Tedescu Frechheit, Unverschämtheit.

pronúmene pronòmini

pronunciàre, pronunsiàre , vrb: pronuntziai, pronuntziare Definitzione nàrrere is foedhos (mescamente po sa manera de dhos fàere intèndhere), nomenare a ccn. Sinònimos e contràrios fentomare, nàrrere, nemonai.

pronúntzia , nf: prunúntzia Definitzione su nàrrere e sa manera de nàrrere is foedhos.

pronuntziài, pronuntziàre pronunciàre

propagàndha , nf Definitzione totugantu su chi si narat faendho a connòschere e bantandho cosas a bèndhere, o fintzes cricandho de cumbínchere sa gente a calecuna idea.

propagandhàre , vrb Definitzione fàere propagandha, giare a ischire, fàere a connòschere.

propassài, propassàre probassài

propàssu , nm Definitzione su propassare, su si che passare a denanti de un'àteru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dépassement Ingresu overtaking Ispagnolu adelantamiento Italianu sorpasso Tedescu Überholen.

pròpe, pròpes pròba