propessòne poltisciòne
propiànu probiànu
própida pióida
própidu piópidu
propiedàde, propiedàdi , nf: propriedade, propriedadi Definitzione su èssere meres; totu su chi unu tenet, mescamente nau de domos e terrenos, bestiàmene o àteru Sinònimos e contràrios finca, interessu, possessu, prédiu Frases tèngiu in propiedadi totu cussus terrenus acanta de mari (G.Tatti) 2. dae meres torreint a teracos sentza decoro nen propriedades ◊ chie no at connotu propiedade de seguru at bisóngiu de cricare trebballu Tradutziones Frantzesu propriété Ingresu property Ispagnolu propiedad Italianu proprietà Tedescu Besitz.
propietariòtze , nm Definitzione proprietàriu no tanti mannu Sinònimos e contràrios richizolu Frases si la dimandhat carchi propietariotze za lu cheret! Ètimu srd.
propietàriu , nm: proprietàriu Definitzione chie podet èssere cunsiderau mere de calecuna cosa, ma mescamente chie tenet propriedades mannas, siendha meda Sinònimos e contràrios mere, ricu / cdh. pruprietàriu Frases andàt a fai sa braba a domu de is propietàrius ca podiant pagai su braberi cun duus mois de trigu s'annu ◊ sos irbirgos bostros sunt petzi a bos indepidare chin sos propietàrios e fachendhe gai non sezis teracu ma iscravu issoro!◊ unu proprietàriu teniat unu grandu giardinu Tradutziones Frantzesu propriétaire Ingresu owner Ispagnolu propietario Italianu proprietàrio Tedescu Besitzer.
propiscína , nf: propisina, propixina Sinònimos e contràrios abbichedha, abbita Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd.
propiscinàe, propiscinài plopighinàre
propisína propiscína
própiu , agt, prn, avb: própriu Definitzione cussu etotu, agt. e prn. solu de identidade: coment'e agt. s'impreat mescamente in camp. e no est sèmpere chi càmbiat de m. a f.; coment'e avb. si narat in su sensu de giustu giustu, precisu e a bortas pigat s'art. su e fintzes sa prep. a Sinònimos e contràrios mantessi Frases chi ti arrespundit sa própiu cosa lassadhu istai ◊ dhi at torrau a fai sa própiu domanda ◊ cussu at fatu sa própiu vida de is àterus ◊ morte e vida pariant pintaas chin sos própios colores ◊ Fida torràt a contai cun is própius fuedhus su chi dhi praxiat de prus ◊ fiat sa própiu dí ◊ seus naenno sa própia cosa! 2. cust'ómini est su própiu de ariseu ◊ su própiu chi as bidu tue apo bidu deo 3. est própiu gai, comente ses nendhe! ◊ custa cosa est própiu bella! ◊ própiu a mimi depiat fai custa treta?! ◊ una craba sàrtiat su muru e si ponet a iscorzare própriu s'arvuritu meu (F.Masala)◊ ant imbovau própiu a issu ◊ fui própiu po no benni, leh! ◊ fiat própiu sa dí! ◊ is pillonis no séminant, ni messant, ni incúngiant, epuru su Babbu dhus alimentat su própiu ◊ dèu dhoi bollu andai a su própiu Ètimu ltn. proprius Tradutziones Frantzesu même Ingresu same Ispagnolu mismo Italianu medésimo, stésso, pròprio Tedescu selbst, eigen, derselbe, die-, das-, gerade, eben.
própiu 1 piópidu
propixína propiscína
propixinài, propixinàri plopighinàre
propoltziòne , nf: proportzione, proportzioni Definitzione paragone, cufrontu de duas mannàrias oguales (mescamente in matemàtica)/ in p. = a cufrontu, postu a paragone Tradutziones Frantzesu proportion Ingresu proportion Ispagnolu proporción Italianu proporzióne Tedescu Proportion.
proponiméntu , nm Definitzione cosa chi si tenet in mente o si narat de bòllere fàere, o chi s'impromitit de fàere Sinònimos e contràrios avansada, idea, intessione, prepósitu, proposta Frases como su mi tentare mi est de dannu, est afaltzare su proponimentu ◊ si est fatu su proponimentu de pònnere sa limba sarda in iscola ◊ po s'assolutzioni de is pecaus dhoi depit èssiri su proponimentu de no pecai prus! Tradutziones Frantzesu résolution, propos Ingresu purpose Ispagnolu propósito, propuesta Italianu propòsito, propósta Tedescu Absicht, Vorhaben, Vorschlag.
propòniri, propònnere , vrb Definitzione nàrrere calecuna cosa cun s'idea de dha bòllere fàere, po dha fàere, mescamente candho dipendhet in parte o deunudotu de àtere chi depet èssere cuncordu Tradutziones Frantzesu proposer Ingresu to propose Ispagnolu proponer Italianu propórre Tedescu vorschlagen.
proportzionài , vrb: proportzionare Definitzione adatare cunforma a calecuna cosa.
proportzionàle , agt Definitzione chi est in proportzione, cunforma a calecuna cosa prus che àteru in sa mannària o cantidade / diretamente p. = prus crescit una cosa e aici etotu de su matessi tanti crescit s'àtera; p. a s'imbesse = prus crescit una cosa e prus ménguat s'àtera (si narat de cosas, fatos, càusa/efetu in raportu apare).
proportzionàre proportzionài