A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

G, g , nf: (gi) Definitzione sa de sete líteras si manígiat po sonos de cunsonante diferentes, prima de totu unu velare sonoru e unu africau sonoru. Su velare si faet de duas maneras: a) aprossimante [ɣ], acostindho su truncu de sa limba a parte de apalas a lébiu a lébiu (comente naraus aintru de foedhu in agonzu, agru, agu, boghe, feghe, fogu, ispiga, lèghere, maghia, megai, meliagra, neghe, nuraghe, ogu, paga, paghe, pegus, soga, togu, tzugu) o b) acostindho sa limba a forte, e deosi est sonu oclusivu [g], sèmpere candho si agatat in cuménciu de foedhu (chimbe garas = nr. chimbeggàras, a mala gana = ammalaggàna, sa gherra = sagghèrra, sa ghia = sagghía, su grofu = suggrófu, su gureu = sugguréu, su gustu = suggústu) o fintzes candho si agatat aintru de foedhu (custa borta iscritu puru /gg/) che in aggafai, aggantzare, agghejare, agghite, aggradessire, aggruxai, agguantu, aggurdonai, aggurgare); su sonu africau [ʤ] faet palatale candho prus ainnanti portat una /e/ o poneus una /i/ e si pronúnciat cun sa limba chi acostit a lébiu pagu pagu a su chelu de sa buca e tocat cun is oros a un'ala e àtera (che in is foedhos agiudu, agiànghere, agitóriu, fògia, légiu, lígere, pàgia, geca, genia, génneru, genti, giana, giassu, gingiorre, giodhu, giògia, giru, giumbu, giustu). Candho sa /g/ est posta po su sonu africau, in s'iscritura no serbit mai posta a dópiu aintru de foedhu; e si est in cuménciu de foedhu podet in sa pronúncia, segundhu sa foedhada, cambiare a sonu aprossimante palatale o fintzes fricativu alveopalatale sonoru (es. su giogu = nr. sujógu, sugiógu, sa giaga = sajàga, sagiàga, sa giana = sajàna, sagiàna, sa giuada = saxuàda), ma in s'iscritura tocat a lassare sèmpere sa /g/ etotu, lassandho su cambiamentu de sonu a sa foedhada o letura ebbia (fintzes ca custu cambiamentu no totus dhu faent); candho in cuménciu de foedhu est po su sonu velare oclusivu podet iscumpàrrere deunudotu in sa foedhada (es. a logos narant "su ’opai, su ’ortedhu, s'úturu" po su gopai, su gortedhu, su gúturu) e in custos foedhos puru tocat a iscríere sèmpere sa /g/. Po àteros duos sonos puru si serbeus de sa /g/: unu – su laterale palatale [λ] – si rapresentat cun sa /g/ impare cun d-una /l/ e una /i/ (che in cagliare, trabàgliu, gorbàgliu, freàgliu, isbàgliu), e un'àteru ancora – su nasale palatale [ɲ] – cun sa /g/ e una /n/ (che in agnenu, bagna, bisognu, fogna, ignagnaria, Ispagna, lagnu, mignanu, peagna, Sardigna).

gàbba , nf Sinònimos e contràrios befa, ingànniu, trampa Sambenados e Provèrbios smb: Gabba, Gabbas.

gabbadòre, gabbadòri , nm Sinònimos e contràrios ammalisciadu, franiscu, ingabbadore, improseri, tramposu Terminologia iscientìfica ntl.

gabbàle , nm: cabbale* Definitzione dinare, interessu, fundhu, totu su chi est orrobba de propiedade o chi si ndhe tenet de un'atividade; cosa chi balet, de giudu, nau fintzes de su chi balet una persona candho est de imprastu, de caràtere Sinònimos e contràrios balanzu, lucru / imprastu, valore, zudu Frases fit istracu de s'ispinniare ifatu de sas crapas pro pacu gabbale ◊ chin su bisonzu chi bi fit, un'azudu de cussu gabbale fit meda ◊ cussos meses de ierru si fachent pacos gabbales.

gabbanèlla , nf: cabbanedha*, gobbanella Definitzione una de is duas partes de su lode; in costúmenes de ómine, genia de capotinu curtzu, de furesi, cun su cugudhu Terminologia iscientìfica bst.

gabbànu , nm: cabbanu*, gobbanu Definitzione genia de telu de furesi, longu e largu, a betare in conca e in palas Sinònimos e contràrios cavannu Frases fint ambos duos bestidos a s'antiga: a gabbanu, ragas e berrita Sambenados e Provèrbios smb: Gabbanu Terminologia iscientìfica bst.

gabbèlla , nf Sinònimos e contràrios pagamenta Frases sa zente, morindhe de fàmene, at cuncordau de fàere un'avolotu e si est bortada contr'a sos prepostos a pedire sas gabbellas de su guvernu Sambenados e Provèrbios smb: Gabella Ètimu itl. gabella.

gabbelléri , nm Definitzione chie arregollet is pagamentos Sinònimos e contràrios cabbellotu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu gabeleur Ingresu tax collector Ispagnolu funcionario que cobraba la gabela Italianu gabellière Tedescu Zöllner.

gabbellotéri , nm Sinònimos e contràrios istancheri.

gabbellòtu , nm: cabbellotu* Definitzione ufíciu inue si arregollent is pagamentos; genia de butega inue si bendhet tebbacu e istangheri puru Sinònimos e contràrios istancu.

gàbbia , nf: càbbia Definitzione genia de aprigu, serrau coment'e a ferrada de passare s'ària, po mantènnere pigiones o àteros animales isserraos e, segundhu, fintzes gente (e deosi símbulu de impedimentu, farta de libbertade); a logos est sa màchina de ferrare; in miniera, genia de cabbina in is putzos po calare e artzare gente e minerale; in is gétidos de cimentu, s'intelajadura coment’e a g. (ma fintzes gabbione) de ferru chi si prenet de impastu Frases so istada pro te che puzone in sa gàbbia! ◊ cussu est su chi andat in giru a bendi billetus de sorti: portat sa gabbiedha cun su papagallu aintru 3. candu is minadoris nci cabànt intrendu me is gàbbias de is ascensoris su coru dhis tremiat dogna borta Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu cage Ingresu cage Ispagnolu jaula Italianu gàbbia Tedescu Käfig.

gabbiàda , nf Definitzione borta e tanti de cosa chi si portat cun sa gàbbia (o ascensore, in miniera) Frases comenti arribbat s'úrtima gabbiada de su personali faint s'apellu de is chi fiaus aintru (S.Leo).

gabbiàssu , nm Definitzione genia de istrégiu mannu, largu, chi is maistos de muru portant po si pònnere s'impastu, ischedrandho Sinònimos e contràrios caeta 2. m'abbàida it'arratza de conca de gabbiassu, no intames de atzetare su preju at pagadu a dópiu! Terminologia iscientìfica mrd.

gabbína , nf: cabbina* Definitzione loghighedhu serrau, minore o mannu segundhu a ite serbit: es. g. de su telèfono, de sa currente, de su càmiu, de su ségiu po votare.

gabbinète, gabbinètu , nm Definitzione aposentedhu, logu a pònnere su cómudu, a si samunare Terminologia iscientìfica dmo Tradutziones Frantzesu cabinet de toilette, salle de bains Ingresu toilet, bathroom Ispagnolu retrete, cuarto de baño Italianu gabinétto, bagno Tedescu Toilette, Abort.

gabbiòne, gabbiòni , nm Definitzione genia de gàbbia manna, fintzes sa chi faent is muradores po cimentu armau Terminologia iscientìfica mrd.

Gabíni, Gabínu , nm: Gavinu Definitzione númene de ómine (f. Gavina), fintzes Finu/a, Bainzu/a / santuaine = mesi de ladàminis, a logos santumiale, nadu gai ca su 25 si ammentat su martíriu de su santu turritanu, mortu, e de allu, su 25 de custu mese de s'annu 300; su cadhu de santu Ainzu = genia de bobboitedhu cun is alas, babbajola o tzicamariola Ètimu ltn. Gabin(i)us.

gabòpu , nm: galopo, galopu, gaopu, golope, golopo Definitzione una calidade de àghina bianca de papare, aghedhosa, tostada, bona a pabassa / galopu tzacarradori = tzacarrina Sinònimos e contràrios barofu, palopo, talopu Frases in cussas binzas bi faghiat bellu golopo e muscadellone ◊ is prus tronis bellus de gaopu dhus fadiaus a pabassa.

gaciapédhu , nm Definitzione min. de gaciapu, caciapu.

gaciàpu , nm: caciapu*, gatzapu Definitzione conillu, lèpere piticu; nau a disprétziu, piciochedhu malesanu, bregungiosu, unu chi istat aifatu che unu catzedhu.