A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

discàpitu , nm Definitzione cosa chi andhat male o noghet a ccn. o a calecun’àtera cosa Sinònimos e contràrios dannu Frases cussos faghiant sas pretesas issoro, in sas tancas: no bi ant lassadu pedra e linna, ant fatu discàpitos mannos ebbia!

discaràdu , pps, agt, nm Definitzione de discarare; chi o chie no sentit bregúngia, chi portat fàcia de sola Sinònimos e contràrios iscaratzadu / caricotu, carietadu, facesola, iscaradu, iscaressidu, ispradidu, malacara, murribistu, scundiu, sfaciu | ctr. bergungiosu, duritosu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu effronté Ingresu impudent Ispagnolu descarado Italianu sfacciato Tedescu frech, frecher Mensch, Frechling.

discaràre , vrb rfl Definitzione bogare sa cara, lassare bíere sa cara, fàere a bíere Sinònimos e contràrios ifatzolare, iscarare Ètimu spn. descararse Tradutziones Frantzesu se démasquer Ingresu to take off one's mask, to give oneself away Ispagnolu desenmascarar Italianu smascherarsi Tedescu sich demaskieren, die Maske abnehmen.

discàrju , nm: escarju, iscàgliu* Definitzione in is pigiones, tretu prus largu in sa canna de su gúturu, inue su papu si firmat unu pagu innanti de lòmpere a s'istògomo Sinònimos e contràrios brentígliu, istògomo Frases cantu de balla mi passet su discarju, chi custa est beridade! Terminologia iscientìfica crn.

discàrriga , nf Definitzione parte arta de un'apertura, s'incroamentu, fata a manera chi s'ammontadórgiu no giutzat tropu pesu in su tretu prus in mesu (inue est in buidu) e no si trunchet Terminologia iscientìfica dmo.

discàrrigu , nm: disgàrrigu Definitzione su ndhe leare un'incàrrigu a chie dhu tenet Tradutziones Frantzesu exonération Ingresu exoneration Ispagnolu exención (f) Italianu esònero Tedescu Enthebung, Entlassung.

discassàre descansàre

discassàtu , agt Definitzione chi tenet maneras de fàere pagu educadas, chentza arrespetu Sinònimos e contràrios irregradu, scurrégidu Ètimu srd.

discassósu discanciósu

discàssu discànciu

dischèdha , nf: discuedha Definitzione min. de discu, istregighedhu de terra, imbidru o àteru a pònnere calecuna cosa a papare, a bufare Sinònimos e contràrios cícara, discu, iscudilla, tzicherone Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu bol Ingresu bowl Ispagnolu tazón (m) Italianu scodèlla Tedescu Schüssel.

dischènte, dischènti , nm Definitzione chie est cun d-unu maistu trebballandho e imparandho un'arte o mestieri Sinònimos e contràrios ischente, muntzu Frases chie andhabat a dischente chin su ferreri fit sèmpere intitibedhau, dischente de mastru de linna imparabat a adderetare sos cravos (B.Murgia)◊ in mesu de chimbanta dischentes de sa bandha bi ndhe aiat bonos e malos Sambenados e Provèrbios prb: menzus francu a mastru chi no sodhu a dischente Ètimu ltn. discente(m) Tradutziones Frantzesu disciple, apprenti Ingresu apprentice Ispagnolu aprendiz Italianu discènte, apprendista, allièvo Tedescu Lehrling.

dischínzu , nm Definitzione su ischire, su imparare Sinònimos e contràrios imparu, imparonzu Ètimu srd.

dischíre , vrb Definitzione àere idea precisa de calecuna cosa, su connòschere sa cosa o chistione po comente est, arresurtau de su imparare, de su bíere o intèndhere, de su cumprèndhere Sinònimos e contràrios ischire* Frases totus lu mutiant gai ma pacos dischiant chie fit tziu Cupedhu (G.F.Sedda)◊ ant dischiu chi cussu fit unu tzapabbussa ◊ dae sa timória non dischiavaes in uve istavaes!

dischissiàda , nf Definitzione su dischissiare Sinònimos e contràrios irbariadura, irbariamentu Ètimu srd.

dischissiàre , vrb Definitzione tocare a conca, essire macu, irbariadu Sinònimos e contràrios ammachiae, delliriare, dessessire, irbariare, iscansae, ischissiai, issentire, istinare Frases sas féminas nos faghent dischissiare (S.Spiggia)◊ a mimme cussas mazinedhas de zocadores mi fachiant dischissiare ◊ si sunt dischissiandhe de su pessamentu ca su frade no at iscritu prus Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu devenir fou Ingresu to go mad Ispagnolu desquiciar Italianu impazzire, andar fuòri di tèsta Tedescu verrückt werden.

dischissiàu , pps, agt Definitzione de dischissiare; chi est fora de se, chi est macu deunudotu, chi no est giustu de conca Sinònimos e contràrios afoglietadu, desessidu, disvariadu, ilgiradu, ilvariadu, iscassatu, issentidu, meningitanu 2. sa zente paret dischissiada andhandhe e torrandhe in màchina chene ischire a ube ◊ ma ite as fatu a la bochire, dischissiadu chi no ses àteru?! Tradutziones Frantzesu forcené Ingresu mad Ispagnolu desquiciado Italianu forsennato, demènte Tedescu verrückt.

dischíssiu , nm Definitzione su dischissiare, su issentire, fàere a tropu coment'e ammachiandhosi Sinònimos e contràrios ammàchiu, dellíriu, irbariamentu, macheine / ttrs. mancantumu Frases atentu chi ti ponet in dischíssiu, su pipare! ◊ una pena so sufrindhe chi mi picat a dischíssiu: mi est che seu cussumindhe…◊ mancari pilicanu, mi picant a dischíssiu sas penas de s'amore! ◊ sos puzones sunt piliendhe a dischíssiu ◊ bintos dae sa música a dischíssiu che a sos ursos ballant e s'istentant Ètimu spn. desquicio Tradutziones Frantzesu folie, démence Ingresu madness Ispagnolu demencia, locura Italianu insània, demènza, ammattiménto Tedescu Wahnsinn.

disciamadòri, disciamiadòri , agt, nm Definitzione chi o chie ponet male de is àteros Sinònimos e contràrios fogaresu, limbibúdidu, sfamadori 2. limba de fogu, cudha disciamiadora abbrúgiat su bestiri candu frastimat o passat su pètini! (G.Desogus)◊ assumancu issu si podiat furriai contr'a is disciamadoris! Tradutziones Frantzesu diffamateur Ingresu defamer Ispagnolu difamador Italianu diffamatóre, detrattóre Tedescu Verleumder.

disciamiài , vrb Sinònimos e contràrios disfamai.