diedàta, diediàta , nf Definitzione una die fissada, decídia po calecuna cosa, sa die precisa de unu fatu Frases devides inditare númene e sambenadu, logu e diedata de nàschida.
diégnu , nm: dienzu Definitzione su chi narant o chi faent po erríere de unu; fintzes cosa chi si pentzat, genia de pentzamentu, apeleu / èssere o fàghere a dienzu = fai a brigúngia Sinònimos e contràrios allera, arréula, atrecu, befa, bisera, ciacota, cionfra, deleu, dellezu, iscàranu, iséria, mofa, siera / pensamentu, pidinu 2. bantzighèndhesi in ancas comente faghiat in mente cun sos diegnos, si avieit a bidha ◊ sa cantone li aiat postu diegnos in mente ◊ pro no istare in diegnu pesso a s'amore chi nudha pedit 3. fit un'ora suta de s'abba e si est fatu a dienzu ◊ cun sa mala cundhuta si est fatu a dienzu de sos suos ◊ chirchei in diegnu mannu sa fera chi aia isparadu ma no l'agatei.
dienànti daenànte
diénzu diégnu
diéru didiéru
dieségus daesécus
dièta , nf: tieta Definitzione númene chi si giaet a is féminas mannas po arrespetu Sinònimos e contràrios mammai, tia Frases dieta Semprónia est gliusca, simplota e bova ◊ una feminedha bècia, dieta Ollària, fiat amanti meda de is iscedas Ètimu srd.
dièta 1 , nf Definitzione
is cosas chi si papant, mescamente candho funt a contu e a iscéberu po chistiones de salude / pretzetai una d. a unu = ordinare ite depet e ite no depet manigare
Sinònimos e contràrios
rezime
Tradutziones
Frantzesu
diète
Ingresu
diet
Ispagnolu
dieta,
régimen
Italianu
dièta
Tedescu
Diät.
dietéticu , agt Definitzione chi pertocat sa dieta, chi est de sa dieta 1.
difàlta , nf: disfalta Sinònimos e contràrios
crupa,
falta,
mancàssia
Tradutziones
Frantzesu
faute
Ingresu
fault
Ispagnolu
falta
Italianu
mancanza,
erróre
Tedescu
Mangel,
Fehler.
difaltàre , vrb: disfaltare Definitzione mancare, fàere fartas o mancàntzias cun curpa, fàere a mancu Sinònimos e contràrios faltai, mancai Frases no bisonzat de difaltare dae peruna ocajone pro fàghere bonu Ètimu srd.
difarénsia , nf: difaréntzia,
diferénscia,
diferénsia,
diferéntzia,
diferéssia Definitzione
totugantu su chi no torrat impare, de duas cosas o chistiones, totu su chi distinghet una cosa de un'àtera / segai sa diferénsia = pònnere de acordu duos, chircare de fàghere torrare paris duas ideas o àteru in disacórdiu
Sinònimos e contràrios
distintzione,
diversidade
Frases
giai si biet sa diferéntzia tra is pipios erricos e is pòberos! ◊ bi at diferéssia manna tra su chi naro deo e su chi narat isse ◊ in nois duos bi est sa difaréntzia e gai amos divèscia sa cusséntzia! (Piras)◊ s'arràngiat una morti de ómini e no si arràngiat custa diferéntzia?! ◊ pitica sa diferénsia: po mei a is noi est coia, po issu est tardu!◊ no aus tentu mai una diferéntzia cun pobidha mia!
Tradutziones
Frantzesu
différence
Ingresu
difference
Ispagnolu
diferencia
Italianu
diffèrenza,
diversità,
discrepanza
Tedescu
Verschiedenheit,
Unterschied.
difarènti , agt: difenente,
diferente,
diferenti Definitzione
chi iscrizéniat o càmbiat de un'àteru, chi no est oguale
Sinònimos e contràrios
divàriu,
diversu
| ctr.
guale,
totunu
Frases
is modernos tenent diferente iscola e s'incúngia dha faent in àtera manera ◊ custa guerra puru iat a èssiri istétia che a s'àtara, ma issu dha biiat cun ogus diferentis ◊ is duus fradis fiant aici diferentis s'unu de s’àturu! ◊ fiza mia, sa vida como est tota diferente ◊ su viazu a sa torrada fit totu diferente ◊ sos annos onzi mastru faghiat iscola in una domo diferente
Tradutziones
Frantzesu
différent
Ingresu
different
Ispagnolu
diferente
Italianu
differènte
Tedescu
verschieden.
difaréntzia difarénsia
difartàre , vrb Definitzione fàere sa cosa deasi male de dha guastare Sinònimos e contràrios isfartare.
difàtis defàtu
difàtu , nm, avb: dinfatu, disinfatu Definitzione sa die ifatu = die apustis, sa die aifatu de una calesiògiat die, s'incràs Frases lis narzeit a torrare su difatu ◊ su dinfatu manzanu chito andhei ◊ soi andhau a batiri sa linna ca mamma depiat fàiri sa messa su disinfatu Ètimu srd.
difèndhere, difèndi, difèndiri defèndhere
diféndiu deféndiu
difenènte difarènti