A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

dída , nf Definitzione mama de tita, mamma titedha, fémina chi giaet a súere o chi pesat una criadura angena Sinònimos e contràrios allatadora, allatarza, allatera, dhedha, mamadita, tadàgia, tata Frases dhi serbit ancora sa dida po pòdiri iscapai a pei e camminai ◊ a pagu a pagu, dida, chi su nènniri est dormendi! ◊ su pipiu, a pesai, donadhu a una dida bona! ◊ luego li chircat una dida pro lu nutrire e allatare Ètimu ctl. dida Tradutziones Frantzesu nourrice Ingresu wet nurse Ispagnolu nodriza Italianu bàlia Tedescu Amme.

didàbi, didàle, didàli deidàle

didascalía , nf Definitzione iscritura posta po ispiegatzione de figuras.

didàtica , nf Definitzione s'arte o fintzes sa pràtiga de su imparare a is àteros, s'istúdiu de comente si depet giare imparu.

didàticu , nm Definitzione sa paga chi si giaet a sa dida po fàere súere sa criadura Sinònimos e contràrios tadaitu, tatajiu, tatalleu.

didàticu 1 , agt Definitzione chi pertocat sa didàtica.

diddiciàu deldiciàdu

diddití , nm Definitzione de is líteras de cuménciu (D.D.T.), númene de su cumpostu chímicu (DicloroDifenilTricloroetano) chi ant betau in su logu po che ispèrdere sa tzíntzula (e apustis si narat fintzes de àtera meighina po bochíere bobbois) Frases posca ant betadu su diddití in domos, pojos, istallas, carreras e mortu ant in letu e in dossu s'animale chi prima fit redossu (G.Ruju).

didíe dedí

didiéru , avb: dieru Sinònimos e contràrios deabberu.

didighédhu, didixédhu , nm: ditichedhu Definitzione su podhighedhu, su prus piticu de sa manu o de su pei Sinònimos e contràrios ditaredhu, linchinu, pichirichedhu, pintirighedhu, podhiedha, podhichedhu, putzichinedhu, sintzirinedhu, tzintziricu / cdh. ditaredhu Frases m'increscit su didixedhu de su pei deretu Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu petit doigt, auriculaire Ingresu little finger Ispagnolu meñique Italianu mìgnolo Tedescu kleiner Finger.

didína , nf Definitzione pardina de crésima.

didínu , nm Definitzione pardinu de crésima.

didòne , nm Definitzione istrégiu de linna, o de ortigu, po múrghere o carrare àghina, mannitu Sinònimos e contràrios badhidoni*.

didòta , nf Definitzione mama titedha, dida Sinònimos e contràrios allatadora, allatarza, allatera, dhedha, mamadita, tadàgia, tata.

dídu , nm: diru 1, bidu 4 Definitzione donniunu de is chimbe arremos de sa manu o de su pei: si dhi distinghent tres partes chi, cun is annoigadòrgios, si piegant de pòdere serrare sa manu e aferrare sa cosa mescamente po sa posidura de su pódhighe mannu chi atóbiat de sa parte contrària a is àteros bàtoro / a/c. su didu, candho si ammostat cosa, est sèmpere s'inditziali; is didus funt: su didu mannu, s'inditziali, su didu de mesu, su de s'anedhu, su didixedhu o ditaredhu; partis de su didu: sa conca o punta de su didu, sa pulpa o mata e a s'àtera parti s'unga, is conchedhas o giunturas, sa frucaxa (su tretu aundi faint a frucidha dus didus afatantis: sa chi arresurtat tra su didu mannu e s'inditziali bèni obertus si narat forchidhu) Sinònimos e contràrios pódhia Maneras de nàrrere csn: avb. a didu tentu = de seguru, chentza farta, sèmpere; èssiri unius che is didus de sa manu = èssere a cumone e acordu; artziai, mòviri una cosa unu didu = su tantu de unu pódhighe corcadu, un'apenas; largu cuatru didus = su tantu de sos bàtoro pódhighes deretos de una manu leados de rugadis; lingirisí is didus de ccn. cosa = agatai saborida meda una cosa de papare; fai su didu = fàghere de pódhighe, bogare o artziare unu pódhighe (prus che àteru s'inditziali) pro inditare o cherindhe nàrrere carchi cosa Frases ndhe lis tiraiant sas úngias dai sos didos ◊ no bandat a su dotori poita no permitit a nemus de dhi ponni mancu unu didu asuba ◊ a s'invàlidu dhi mancànt tres didus a dónnia manu ◊ in d-una perda si at isconchedhau su didu mannu de su pei ◊ portu piringionis in is didus de is manus e de is peis 2. biculendhe sos ossos ispulpados chi padronos anturzos mi betant pro allicu a didudentu ◊ cun totus generosu amicu raru, sinceru e ospitale a didu tentu ◊ ischint a didu tentu a nomen sas istellas piús famosas (S.Casu)◊ non nci fiat arrenésciu a ndi dhu arziai de unu didu ◊ portat unu cintu largu cuatru didus ◊ mi ammostat su ritratu puntendi su didu ◊ is peis de procu a geladina si dhus provas comenti dhus fait Maria ti ndi lingis is didus! Sambenados e Provèrbios smb: Didu Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. digitu(m) Tradutziones Frantzesu doigt Ingresu finger Ispagnolu dedo Italianu dito Tedescu Finger.

didudéntu , avb Definitzione a d. = (addidudentu) sèmpere, apostadamente e chentza fàere farta Frases su tanchitu pariat un'arzola abberu, narvonadu a didudentu (F.Dedola).

didumànnu , nm Definitzione su primu e prus grussu de is pódhighes de sa manu o de su pei (e chi aferrandho, cussu de sa manu, atóbiat is àteros bàtoro) Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu pouce, orteil Ingresu thumb, big toe Ispagnolu pulgar Italianu pòllice, àlluce Tedescu Daumen, große Zehe.

didusuisúi , nm Definitzione matéria a inghíriu de s'unga Sinònimos e contràrios fannuga, inghiriabódhighe, inghiriúngia, podhighesuisui, sosoi, suisui, ungaúngiu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu doigt fistuleux, panaris Ingresu whitlow Ispagnolu uñero, panadizo Italianu dito infistolito, pateréccio Tedescu Fingergeschwür.

díe