difènnere defèndhere
difensài defensài
difensòre defensòre
diferénscia, diferénsia difarénsia
diferènte, diferènti difarènti
diferéntzia difarénsia
diferentziàle , nm Definitzione in is màchinas, genia de ingranàgiu chi faet girare a fuliesa diferente is fusos chi giughet incasciaos.
diferéssia difarénsia
difèsa defènsa
difésu , pps, agt Definitzione de difèndhere Sinònimos e contràrios deféndiu.
difetósu , agt Definitzione chi tenet pecu o pecos, fintzes chi tenet calecunu guastu, no funtzionat bene Sinònimos e contràrios mendhecosu, pecosu / cdh. difitosu | ctr. pelfetu, síncaru.
difétu defèta
difícile, difícili , agt: difítzile Definitzione
chi est trebballosu, malu a fàere, a cumprèndhere, a cuntentare, chi ponet in dificurtade, faet istentare / est d. chi… = est raru, si faet pagu
Sinònimos e contràrios
fadiosu,
incolliosu,
inzotosu,
mendhecosu
| ctr.
discanciosu,
fàcile,
incolliosu
Frases
est difítzile mannu chi pro sa festa manchet sa gara de poesia ◊ sa pigada est difícile a dha fàere po su fàmene chi teneus!◊ comenti est difícili a si fai cumprèndiri!
2.
como est difícile chi in iscola is pipios istúdient solu una limba
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
difficile
Ingresu
difficult
Ispagnolu
difícil
Italianu
diffìcile,
àrduo
Tedescu
schwierig,
schwer.
dificultàde, dificultàdi , nf: dificurtade,
dificurtate Definitzione
cosa chi giaet múngia, matana, chi no lassat fàere sa faina a discantzu o impresse, cosa chi istrobbat
Sinònimos e contràrios
arragu,
barrancu,
durita,
ispeazu
| ctr.
fatzilesa
Frases
po torrai a passu cun is atrus iat trabballau de prus e cun dificurtadi ◊ su figiolu po dónnia dificultade curriat a su nonnu ca dhu teniat coment'e unu fígiu ◊ tocat a no si lassai binci de is dificultadis
Tradutziones
Frantzesu
difficulté
Ingresu
difficulty
Ispagnolu
dificultad
Italianu
difficoltà
Tedescu
Schwierigkeit.
dificultósu , agt: dificurtosu Definitzione chi giaet pelea, ponet dificurtades, chi faet fàere sa cosa a trebballu Sinònimos e contràrios inzotosu, matanosu, trabagiosu | ctr. discanciosu Frases fit tropu su múrmuru de sa zente e sa vida li fit dificultosa (C.Porcheddu)◊ mellus chi ndi abarrit e no chi ndi ammanchit, ma parit dificurtosu ◊ est sèmpere prus dificultosu agatare gente chi si arregordet is frores bècios ◊ benit dificultosu a isconciare cosas deasi.
dificurtàde, dificurtàte dificultàde
dificurtósu dificultósu
difída , nf Definitzione genia de órdine, intima, mescamente de un’autoridade, a no fàere una cosa Sinònimos e contràrios abertimentu, addochimentu, ammonestu, atisbada, avelténtzia, consígiu, intima.
difidàre , vrb Definitzione su giare s'intima; su no giare fide a unu, su no crèdere a su chi narat o chi bolet fàere a crèdere Sinònimos e contràrios ammonestai / arreselai, discunfiai Ètimu itl. diffidare.
difidàtu, difidàu , pps, agt Definitzione de difidare; chi dhi ant betau o giau s'intima Sinònimos e contràrios ammonestau.