A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

àrrala , nf Definitzione bobboi papalana chi ponet a s’orrobba chistia e dha paschet Sinònimos e contràrios arna*, arrentza, càmula 1, carignàtula, lanasta, papagalledhu, tingiolu Terminologia iscientìfica crp, trichophaga tapetzella Tradutziones Frantzesu teigne, mite Ingresu moth Ispagnolu polilla Italianu tignòla Tedescu Motte.

arralatài , vrb: arrallatai, arrelatai, arrellatai, arrelletari, ralatai* Definitzione lígere o fàere una relata apitzu de calecuna chistione; istare a chistionu, foedhare cun àtere Sinònimos e contràrios faedhare, negossare Frases eus ascurtau su chi at arralatau su Majori ◊ is fradis funt arrallatendu de custu fatu 2. est in s'oru de s'enna arrelatendi cun su frabbotu ◊ cun chini fust arrellatandu, ca ti apu inténdiu? ◊ a arrallatai est bella, cussa, e a ponni in befa sa genti! Tradutziones Frantzesu faire le compte rendu, référer Ingresu to report Ispagnolu relatar Italianu relazionare, riferire Tedescu berichten.

arralàu , agt Definitzione nau de s’orrobba, chi portat sa tega, chi dh'at pàschia su bobboi Sinònimos e contràrios arnau, nastalau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mangé des mites Ingresu moth-eaten Ispagnolu apolillado Italianu tarmato Tedescu von Motten befallen.

arràlis , nm Definitzione genia de arretza.

arràlla , nf Definitzione chistionu, prus che àteru chentza cabu Sinònimos e contràrios argiolu 1, badàcia, bataralla, ciaciarra, ciàvana, prafata Frases s'arralla manna est iscopiada sa die chi su frade los at acataos a pretu ◊ teniat pagu ganas de fai arrallas ◊ innui at arralla at genti Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bavardages Ingresu gossip Ispagnolu habladuría, charla Italianu mormorazióne, ciarla Tedescu Murmeln, Gerede.

arràlla 1 , nf: arràllia Sinònimos e contràrios afuta, arrenigna, bischiza, búzara, cherpu, crocone, gormone / arra 1, frata, frusa 1, istrepitzu, mughina.

arràlla 2 , nf Definitzione su surcu chi lassat un'orroda passandho Sinònimos e contràrios pinta 1, ria 1, tallada Ètimu ctl. ralla.

arrallàda , nf Definitzione su arrallare, su istare a chistionu Sinònimos e contràrios arrejonada, chistionada Frases sa gente fut a chie papandho, a chie faendhosi un'arrallada ◊ issu est a giru po si fàere un'arrallada cun is amigos Ètimu srd.

arralladòri , nm Definitzione chie costumat a arrallai Sinònimos e contràrios arralleri, batagliadore, barrosu, ciaciareri, ciaciarone, fuedhadori Frases ma ita si at a bolli imparai cust'arralladori?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu murmurateur, charlatan Ingresu quack Ispagnolu hablador Italianu mormoratóre, ciarlatano Tedescu wer murrt, Scharlatan.

arralladúra , nf Sinònimos e contràrios alleca, chistionu Frases cussas funt arralladuras nadas aposta po dhu imbrolliai Ètimu srd.

arrallài , vrb: arralliare Definitzione nàrrere, foedhare, istare a chistionu, naendho no sèmpere e ne pruschetotu cosas de giudu; su si foedhare apare in su sensu de àere tratamentu, èssere in bonas Sinònimos e contràrios faedhare / argiolae, arremonae, badaciare, badulare, ciaramedhare, friganzare, paraletare, tragagiai, tzarritare Frases at bufau tropu e no est arrallendi in sentzu ◊ ita megas de arrallai? ◊ dèu arrallu e mi fatzu cumprendi ◊ as fatu arrallai totu su mundu, a ti cojai cun cussu! ◊ est in pratza po arrallai cun sa genti ◊ cussu no iscít arrallai ne in sardu e ne in italianu 2. is propietàrius cun pagu genti arrallànt Ètimu ctl. rallar Tradutziones Frantzesu jaser, murmurer Ingresu to gossip Ispagnolu charlar Italianu mormorare, ciarlare Tedescu murmeln, schwatzen.

arrallatài arralatài

arrallataméntu , nm Sinònimos e contràrios chistionu Ètimu srd.

arrallentài , vrb: rallentai Definitzione camminandho, abbacare sa currera, s'andhata, andhare prus abbellu, miminare sa fuliesa Sinònimos e contràrios abbacai, allentai.

arralléri , agt, nm Definitzione chi dhi praghet meda a alleghetare, a istare a chistionu Sinònimos e contràrios arralladori, barrosu, ciaciareri, ciaciarone Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

arràllia arràlla 1

arralliàre arrallài

arràma , nf, nm: arramu, rama* Definitzione una parte de is matas, tra is cambos prus grussos e is puntas prus fines Sinònimos e contràrios arrampu, ratu 1 Frases at allutu unu fogu de sidas e arramas Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu branche Ingresu branch Ispagnolu rama Italianu ramo Tedescu Zweig.

arramaciài , vrb: arremaciae, arremaciai, arremaciare, arremaciari, remaciai Definitzione pònnere e acropare su ribbrone o àteru (puntu de metallu, púncia) po dhi fàere sa conca o alladiare sa punta a manera chi no ndh'essat e mantèngiat; nau in cobertantza, arrespòndhere a unu a manera de dhu fàere furriare de su chi bolet Sinònimos e contràrios arrabronai, arrecioare, arremazare, rebbaire / dòrchere, indugi 2. as agatau s'ora de no ti podi arrespundi e no ti podi arramaciai! ◊ faidí onori e cracadhi sa manu, faimidhu arremaciai! Ètimu spn. remachar Tradutziones Frantzesu river Ingresu to clinch Ispagnolu remachar Italianu ribadire Tedescu nieten.

arramadiedhàu , agt Definitzione chi at ingortu arremadiu Sinònimos e contràrios arrasfriau, arremadiau Frases tegno su pipiu piticu malaidognu, est arramadiedhau Ètimu srd.