A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arraminzàre , vrb: arreminzare Definitzione nau de su bestiàmene, pàschere, papare su pastudrèmene o erva de ràmine, istare a fàmene, cun tropu pagu pàsculu Frases s'ama est arreminzendhe 2. frita una lughe de prata arvat sa natura arreminzada Ètimu srd.

arramínzu aramínzu

arramitzare , vrb: ramiciare Definitzione iscomare, segare is naes de unu truncu Sinònimos e contràrios irfrandhare, irgomare, ischimizonare, ischirrare, isfrongiare.

arramítzu arramíciu

arràmiu , nm Definitzione s'arrumóriu chi si faet po si arrasigare su gúturu e ispertare sa boghe e fintzes s'arrasigadura chi si ndhe bogat Sinònimos e contràrios giarràspidu, irbórchidu, surbúschiu / carràschiu, cratúschiu.

arrammàdiu almàriu

arrampài , vrb Sinònimos e contràrios abberguare, osselvare Ètimu srd.

arrampanài, arrampanàre , vrb: arramponare Definitzione baliare; si narat fintzes in su sensu de arrennèscere a bíere, apubare, assimbigiare Sinònimos e contràrios abbabiai, agguantai, bagiulai, dighire, dollorai Frases no lu poto piús arrampanare! ◊ canno fit imbreacu fit de cracu malu e nessune, petzi geo, resessiat a l'arramponare ◊ isse si creiat balente e no podiat arrampanare sa tzàntara chi li aiant fatu 2. che at arrampanau un'astru chin su telescópiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu supporter, souffrir Ingresu to suffer, to tolerate Ispagnolu aguantar, tolerar Italianu sopportare, tollerare, soffrire Tedescu ertragen, leiden.

arrampanàtu, arrampanàu , pps, agt Definitzione de arrampanare Sinònimos e contràrios agguantadu, baliau.

arrampàre , vrb Sinònimos e contràrios arrampanare.

arrampedhài , vrb: arrempedhare, arrempellare, arrepellare, arrumpellare, rempellare Definitzione essire rempellu, fàere su rempellu, su reberde, su tostau, cricare de si firmare, de no pònnere mente a s'àteru, o fintzes fàere fortza po mantènnere o aguantare un'àtera fortza contrària Sinònimos e contràrios ammutighinare, apoderai 1, arrebbellai, arrebedhai, arrepiconare, calchedhare, screnciai / apontedhae Frases apo fatu male a mi arrepellare a babbu! ◊ no apretedas s'isprone a su póveru runtzinu, si no in mesu caminu si arrempellat apuradu (F.I.Mannu)◊ bonu s'àinu, ma sa motocicreta puru, candho si arrempellat, e chie la faghet partire?! ◊ su rellozu si est arrepelladu e… frimmadu 2. arrampedhaus in tres e tiraus impari po acollai su malloru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'entêter Ingresu to jib Ispagnolu emperrarse, oponer resistencia Italianu impuntarsi, oppórre resistènza Tedescu sich versteifen, Widerstand leisten.

arrampiàdu , agt Definitzione chi portat o at bogau cambos; chi est atacau Sinònimos e contràrios atacadu Frases sas arvuritas si bogant dai su sulcu cun una chérvia manna de terra arrampiada a sas raighinas Ètimu srd.

arrampicatòglia , nf Definitzione genia de linna chi faet a cannàile longu e fintzes grussu chi betat coment'e arraighinedhas totue ue passat e po cussu che artzat a pitzu de is matas, o fintzes in is muros, e si dhis imbodhigat, totu Sinònimos e contràrios auera, candhelalzu, eda 1, èdera, èdola, èllera, eravera, folladedha, follaera / cdh. grédhula Terminologia iscientìfica mt, Hedera helix Ètimu srd.

arrampíle, arrampíli , nm: rampile Definitzione coment’e cambu, aréntzia, ma nau cun pagu grabbu, unu pagu a disprétziu / zente de a. bonu, malu Sinònimos e contràrios aredeu, arénsia, arràcia, arrampiu, arrampóriu, arrépula, frugénia, iscratza, iscrípia, istripa, istripile, linnia Frases mannoi connoschiat totu sas eréntzias e totu sos parentados, répulas e arrampiles Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lignage Ingresu birth Ispagnolu linaje Italianu lignàggio Tedescu Herkunft.

arrampionàre , vrb: arrapionare Definitzione furare, leare a fortza Sinònimos e contràrios arrapare 2 Ètimu srd.

arrampíu, arràmpiu , nm Definitzione coment’e cambu, aréntzia, famíglia e arratza de ue unu dipendhet; fintzes cambu de linna po comente dipendhet de unu truncu prus grussu Sinònimos e contràrios aredeu, arénsia, arràcia, arrampile, arrampóriu, arrépula, frugénia, iscratza, iscrípia, istripa, istripile Frases Billia miu est de àteru arrampiu ◊ de cale arrampiu ant a èssere cussos puzones chi parent mérulas? Ètimu srd.

arrampizólu , nm Sinònimos e contràrios cambigiolu, naiscolu.

arramponàre arrampanàre

arrampòni , nm Sinònimos e contràrios arrampile, arratza, casta, iscera, iscrípia, paru, raima Frases arramponi de sannoriu innòi nci nd'at pagu! Ètimu srd.

arrampónu , nm Definitzione sa capacidade de aguantare, de baliare un'isfortzu Sinònimos e contràrios agguantu, apómpiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ténacité Ingresu tenacity Ispagnolu aguante Italianu tenàcia Tedescu Zähigkeit.