arraíca arradícra
arraicàre arradicàre
arraidòre, arraidòri , nm: arreidori, raidore* Definitzione cannedhu de linna po aparigiare a oros su laore in sa misura, medindho; chie in s'ammassu est postu a medire su laore Sinònimos e contràrios arrasadore Terminologia iscientìfica ans.
arraíga , nf: arrega 1,
arreiga,
arriga 1,
raiga Definitzione
genia de erba de ortu chi faet un’arraighina grussa, longa calecunu prammu, totu orrúbia o fintzes in parte orrúbia e in parte bianca, unu pagu pitzigorosa (e a bortas fintzes meda); in cobertantza, sa natura de su mascu, o fintzes dificurtade de calecuna genia / prantaisí che arrega (nadu de ccn.)= istare ritzos, frimmos
Sinònimos e contràrios
alicarja,
arraigàgia,
arraíxini,
arrovonellu,
rabanella,
raighinarza
Frases
no tenit pani e còmporat arreiga!
2.
custa est un'arraiga deabberu!
Sambenados e Provèrbios
prb:
dognunu abantat s'arreiga de s'ortu suu
Terminologia iscientìfica
rbzc, Raphanus sativus
Ètimu
ltn.
radic(u)la
Tradutziones
Frantzesu
radis
Ingresu
radish
Ispagnolu
rábano
Italianu
ravanèllo
Tedescu
Gartenrettich.
arraíga 1 arradícra
arraigadúra arradicadúra
arraigàgia , nf: arraigàrgia, arraigaza, arregarza, arreigraxa Sinònimos e contràrios alicarja, arraiga, arraíxini Frases dhue at arregarza longa e arregarza tundha Terminologia iscientìfica rbzc Ètimu srd.
arraigài , vrb rfl: arreigai, raigai Definitzione nau de ccn., istare fuliau chentza fàere nudha Sinònimos e contràrios acochinai, acovardai, ammandronae, impraitzai / afolfigare Ètimu spn. arraigarse.
arraigàre arradicàre
arraigàrgia, arraigàza arraigàgia
arraighína arradichína
arraighinàre arradichína
arraigína arradichína
arraiginàu , agt Sinònimos e contràrios | ctr. irradichinau, irrexinau.
arraígini , nf, nm: arraixini,
arraíxini 1,
arraxina,
arraxini,
arreíxini,
arréxini,
arrexini,
reixina Definitzione
sa parte de sa mata o de s'erba chi calat a fundhu in sa terra e ndhe suspit su sustentu (abba, àteros minerales); nau in cobertantza, cosa o gente de ue ndhe dipendhet àtera / arraíxini maistu = sa raighina mazore; fai o ghetai arréxini
Sinònimos e contràrios
arradichina
Frases
sa mata nci at cravau is arraixinis in terra ◊ ndi at tirau sa matixedha de fund'e arréxini
2.
est in sa língua chi agataus is arraxinas, s'identidadi nosta ◊ s’arréxini mala allupat su mundu (T.Piredda)
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
ltn.
radicina
Tradutziones
Frantzesu
racine
Ingresu
root
Ispagnolu
raíz
Italianu
radice
Tedescu
Wurzel.
arraigónzu , nm Sinònimos e contràrios arradicadura, pichinzu Ètimu srd.
arraigósu , agt Definitzione its Frases no ischiat si fit istadu prus fortunadu de sos frades o si, s'incràs, no fit prus arraigosu pro issu.
arràigu , nm Definitzione iscarrigada de elétricu chi faent is nues Sinònimos e contràrios arràciu, lampu.
arrainàcu , nm Definitzione giuncu fémina, a tres atzas: genia de giuncu, cun su cambu a tres atzas, a setzione triangulare, bogat su frore própriu in punta e no punghet (bonu po fàere funes, reinacros) Sinònimos e contràrios sènsene Frases zuchiat un’istrubia, unu malune, duas tropeas de arrainacu, su sédinu, sa lepa e sa medaza (P.Curreli) Terminologia iscientìfica rba, Cyperus longus