A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arramadòri , agt, nm Definitzione chie faet s'arramadura, betat is arramas Ètimu srd.

arramadúra , nf: arromadura, ramadura Definitzione cambos, sida; frores e fògia frisca de amenta e de àteru chi sa gente betat in is orrugas candho passant unu santu in crufessone; sa sida chi ponent a s'arau, tra s'isteva e sa dentale, po bogare bene is surcos Sinònimos e contràrios arromada, arromu Frases sos pitzinnos festant a santu Zuvanne brincandhe s'arramadura alluta in sas carrelas 2. unus cantus iant istérriu in sa bia is mantus insoru, atrus ispainànt s'arramadura ◊ me is arrugas po is festas ghetant s'arramadura 3. s'arromadura de s'aradu si faghet ponindhe sida tra s'isteva e sa entale pro fagher essire menzus sos surcos Terminologia iscientìfica sntz Ètimu ctl. enramadura Tradutziones Frantzesu jonchée de fleurs Ingresu decking with flowers Ispagnolu follaje, ramaje, reja Italianu infiorata Tedescu Blumenschmückung.

arramài , vrb: arramare, arromai, arromari, ramai Definitzione pònnere sida frisca, cambos, frores e àteru in crésia, in is portales, in is orrugas, fintzes a betadura in terra, po is festas ue passat sa crufessone cun su santu Frases eus segau prunica po arromari is bias innantis de passari sa prucissioni 2. arromai s'arau po fai mellus is surcus Ètimu ctl. enramar Tradutziones Frantzesu couvrir de feuillages Ingresu to cover with branches Ispagnolu enramar Italianu infrascare Tedescu mit Zweigen bedecken.

arramaingài , vrb: arremangai, arremangare, arremangari, remangai Definitzione pinnigare is camberas de is pantalones, is coas de sa gunnedha, is mànigas de sa camisa de arresurtare prus curtzos po si pònnere a fàere cosa, o fintzes po no s'imbrutare, po basca: si narat fintzes in su sensu de si pònnere a fàere calecuna cosa a malaògia, po apretu / arremangaisinci in ccn. cosa = ponnerebbei imprastu mannu, apentu meda Frases is polànias de sa brusa benint arramaingaras po trabballai sa farra ◊ est una bona meri de domu, cussa, e chi si arremangat ponit cuadhu in faci a meras ◊ no est po mi vantai, ma si mi arremangu dhis ammostru una crai! Ètimu spn. arremangar Tradutziones Frantzesu retrousser Ingresu to tuck (up) Ispagnolu remangarse Italianu rimboccarsi le màniche Tedescu aufkrempeln.

arramalètu , nm: arramalletu, arromalletu, gromalete, ramagliete*, tramallete Definitzione matzu de frores; in calesiògiat frutu, duos o tres o prus atacaos apare: unu romagliete de cariasa, de supeva, de pira Sinònimos e contràrios màciu, màrtulu, trintzilleri Tradutziones Frantzesu petit bouquet Ingresu little bunch Ispagnolu ramo Italianu mazzolino Tedescu Sträußchen.

arramalletài , vrb Definitzione fàere a matzu, pònnere frores Ètimu srd.

arramallètu arramalètu

arramanàju , nm: arramenàrgiu, arramenarzu, arraminaju, arraminarzu, arremonaju, arromanaju, arromanàrgiu, arromonaju, ramanaju Definitzione maistu chi faet o acònciat cadhàrgios e àteru istrégiu de arràmene Sinònimos e contràrios aconcialabiolus, aconcimu, arrameneri, cadhaxaju, cardareri, ramanagiolu Frases apu biu fadendu unu cardaxu e aintru ci fiant trinta arramanajus…◊ s'arromanàrgiu passat po arregòlliri gliescas, arrogalla de brunzu de torrai a iscallai ◊ Ísili est sa bidha de is arremonajus Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chaudronnier Ingresu copper smith Ispagnolu calderero Italianu ramàio Tedescu Kupferschmied.

arramanàrxu, arramanàrzu , nm, nf: arramenarza, arraminarza, arremenarzu Definitzione erva de ràmine, genia de erba totu cambos tostaos e nodosos chi camminant meda asuta de terra, mala a bínchere (istrobbat meda inue si prantat cosa) Sinònimos e contràrios araminzu, eràmine, ereminzu, gràmene, norodhàsile, orodhasu, pastudrèmini, trèmini Terminologia iscientìfica rba, Cynodon dactylon Ètimu ltn. gramen + -ariu Tradutziones Frantzesu chiendent Ingresu spear grass Ispagnolu grama Italianu gramigna Tedescu Quecke.

arramàre arramài

arramàsidu , agt Definitzione nau de ccn., malàidu, chi no tenet gana, fortza o capacidade de fàere cosa Sinònimos e contràrios abbrebesciau, arremàsigu.

arramasúgia, arramasúglia , nf Definitzione cosighedha de pagu contu.

arramatàre , vrb Definitzione istare a pretu, donniunu difendhendho is arrexones suas, agiummai a briga, fintzes istare faendho a pelea, a gherra Sinònimos e contràrios brigare, certai, matanai Frases calchi bolta si arramataiant a degógliu, s'avocadu cun su cliente, màssimu candho peldiant sa lite ◊ unu si arramatat e si afatziendhat pro nudha! Ètimu itl. arramacciare.

arramatía , nf, nm: arremadiu, arremediu, arromadiu, orromadiu, ramadia* Definitzione arrefreu, genia de male chi benit a nares po àere ingortu fritu: faet a istúrridos e faet innisire Sinònimos e contràrios arrema, catarru / afrenamentu, arresfriori, refreu Frases su tabbacu de nasu aperit is membras, nche bogat s’arremediu e su dolore de conca (I.Patta) Terminologia iscientìfica mld.

arramatzàre , vrb Definitzione pigare, pinnigare totu Sinònimos e contràrios arrabatzare.

arrambàda , nf: arrumbada Definitzione su arrumbare Ètimu srd.

arrambàre , vrb: arrumai 1, arrumbai, arrumbare Definitzione acostire una cosa a un'àtera po no si che furriare, ponendho sa parte bàscia in terra e sa de pitzu acostia, tocandho a calecuna cosa, imbarare; rfl. su si acostire, aguantare a ccn. cosa, a calecunu; abbarrare ibertandho, firmos, pònnere o lassare una cosa in calecunu logu o tretu; restare, abbarrare / andhare a s'arramba arramba = aguantendisí a totu is cosas chi agatat caminendi ca timit de arrúiri Sinònimos e contràrios acotzai, arremai 1, imbarare, incarrutzai / abertai / abarrai, restai Frases est arrumbada piena de piúere sa càscia antiga ◊ est arrumbadu a su muru in su cuzone ◊ est arrambatu a su trutzu ◊ it'est unu it'est unu chi zuchet dóichi cambas chi donzunu si bi arrambat? ◊ andho arrambadu a sos muros ◊ su campanile est arrumbadu a sa chéjia ◊ est sétziu in terra arrumbau cun s'ischina a su muru 3. una intrat e s'àtera arrumbat foras a orbetare ◊ in custa ponidura depes arrumbare finas a arbèschere 4. de issos ndh’at rutu medas a tretu de no ndhe arrumbare unu vivu Tradutziones Frantzesu appuyer Ingresu to lay Ispagnolu apoyar, arrimar Italianu appoggiare Tedescu lehnen.

arràmbu , nm, avb: arrumbu Definitzione logu o cosa a ue si arrimare; persona chi podet giare un’agiudu, èssere de agiudu; su si arrumbare o imbarare / èssere arrumbu apare = acurtzu, acanta s'unu a s'àteru Sinònimos e contràrios apógiu, armaderi, arrimaderu, arrimu, imbaradorju Frases si est su ch'ispero logu asseliadu, mi cuntento de s'arrumbu (G.Marras)◊ si est cojada cun Bodale: a l'at àpidu s'arrumbu, unu prus póveru de issa!…◊ unu giòvanu gai a génneru fit un'arrumbu pro sa domo ◊ no mi podes nàrrere chi apo chircadu arrumbos de cumbéniu: mi so arrangiadu deo! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appui Ingresu support Ispagnolu apoyo, arrimo Italianu appòggio, sostégno Tedescu Stütze.

arrambullonadúra , nf Definitzione su arrumbullonai Sinònimos e contràrios arrumbuladura, cadhinadura Frases sa genti si ghetat apari me in terra, totu a arrambullonadura de s'imbriaghera.

arramenadúra , nf: arraminadura Definitzione su si arramenare Sinònimos e contràrios arramenonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu oxydation du cuivre Ingresu copper oxidation Ispagnolu oxidación del cobre Italianu ossidazióne del rame Tedescu Oxydation des Kupfers.