remaciài , vrb: arramaciai* Definitzione tròchere, indrúchere, pònnere e pistare su ribbrone o àteru (puntu de metallu, púncia) po dhi fàere sa conca in sa punta (de arresurtare deasi a parte e àtera) a manera chi no ndh'essat e poderet cosas impare Sinònimos e contràrios arrabronai, arremazare, rebbuire.
