arradichinàre , vrb: arraeginare,
arraighinare,
arraixinai,
raighinare Definitzione
betare, pònnere arraighinas
Sinònimos e contràrios
abbarbigare
Frases
paritzos víscios si li arraighinaiant in conca
2.
deo ebbia so abbarradu arraighinadu a sa terra e a sa massajia ◊ ti podes afetzionare a tantas àteras bidhas, ma sa chi ti sentis arraighinada intro de su coro est sa tua
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
prendre racine
Ingresu
to root
Ispagnolu
arraigar
Italianu
radicare
Tedescu
Wurzel schlagen.
arradícra , nf: arraica, arraiga 1, ràdica* 1 Definitzione nae de linna, o canna, chi si fichit in terra a bisura de puntedhu po mantènnere arta e prus segura sa cosa prantada Sinònimos e contràrios ara 2, ladicra / arradichina.
arradicràre arradicàre
arradíli arradébi
arràdiu aràdio
arràdu , agt Definitzione chi no est giustu Sinònimos e contràrios ibbagliadu | ctr. giustu.
arraegína arradichína
arraeginàre arradichinàre
arràfia , nf: ràfia* Frases mi serbit una soga de arràfia.
arrafilài , vrb: arrefilai,
arrefilare,
rafilai Definitzione
segare a filu, fàere a paris is oros de una cosa; iscúdere una cosa a cambarinu (coment’e cambu de linna)/ segure de arrefilare = aina prus addata a iscorzolare sos puntedhos de castanza
Sinònimos e contràrios
apalisare
/
arremilai
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
rogner
Ingresu
to sharpen
Ispagnolu
igualar,
cortar al hilo
Italianu
raffilare,
rifilare
Tedescu
beschneiden,
gleichmachen.
arrafinài , vrb: arrefinae,
arrefinai,
rafinai* Definitzione
fàere prus fine, lassare consumare una cosa (fintzes po dha torrare de essire méngius, prus bona, segundhu it'est, o po ndhe seberare àteras sustàntzias)/ èssiri arrefinau de su fàmini = a isanimamentu
Sinònimos e contràrios
alghentare,
assendrare
Frases
lassa iscúrriri immoi sa fruminada de arregordus, arrefinandi is boxis isceti, is sonus, is pispisus
Tradutziones
Frantzesu
raffiner,
distiller
Ingresu
to refine
Ispagnolu
refinar,
destilar
Italianu
raffinare,
distillare
Tedescu
raffinieren,
destillieren.
arrafiolídu , agt Definitzione chi est a punta acancarronada Sinònimos e contràrios ganciudu.
arrafitàu , agt Definitzione coment'e afitadu, totu segadas, tzacaduras Frases maridu e mulleri funt papaus de su soli e arrafitaus de su frius ◊ portat is cambas arrafitadas de s'ispina Ètimu srd.
arrafudài , vrb: arrefudai,
arrefudare,
arrefussai,
arrefutare,
arrifudai,
refudai* Definitzione
abbandhonare e no bòllere prus una cosa o a unu, negare una cosa a chie dha dimandhat
Sinònimos e contràrios
necare,
rebusare 1,
rivuzare
| ctr.
acanciare,
donai
Frases
mi at arrifudau sa filla… e istratallau! ◊ sa perda chi is muradoris ant arrefudau si est furriada a perda de contoni ◊ at fatu is cartas po podi arrefudai s'isposa ◊ Maria si fut pesada arrefudandho sèmpere s'agiudu de sa mamma ◊ unu de aici dèu po cojai dhu arrifudu!
Tradutziones
Frantzesu
refuser,
renier
Ingresu
to reject
Ispagnolu
rehusar,
rechazar
Italianu
rifiutare,
ripudiare
Tedescu
ablehnen,
verleugnen.
arragaciòi , nm Sinònimos e contràrios arrughidura, sarragamentu, sarragu.
arragaciólu , agt Definitzione nau de unu, chi est unu pagu sorrogau Sinònimos e contràrios arragaciosu, sarragau Ètimu srd.
arragaciósu , agt: arragatzosu, ragaciosu Definitzione nau de unu, chi est unu pagu sorrogau, pigau a su gúturu Sinònimos e contràrios arragaciolu, sarragau Frases oi su preri portat boxi arragatzosa ◊ ita est, t'intendu arragaciosu?! Ètimu srd.
arragadhadúra , nf Sinònimos e contràrios arridadura, intostadura Ètimu srd.
arragadhàre , vrb Definitzione arridare, nau de funes, de cosas de pedhe (loros, soga, iscarpas) Sinònimos e contràrios intostare Frases sas sogas cherent untadas a ozuseu chi no si arragadhent ◊ sa taschedha si est arragadhada Ètimu srd.
arragadhàu , pps, agt Definitzione de arragadhare 2. su criedhu che trochiat sa carichedha dae sa barba arragadhada de su babbu.