diamànte, diamànti , nm Definitzione
pedra pretziada de carbóniu límpiu, tostada meda: in sa graduatória de sa duresa est a su primu postu; iscrapedhu de bàtoro fàcias a punta po trebballare pedra o imbidru / pesu de cuatru granus de diamantis = caratu
Tradutziones
Frantzesu
diamant
Ingresu
diamond
Ispagnolu
diamante
Italianu
diamante
Tedescu
Diamant,
Glasdiamant.
diamantínu , agt Definitzione de diamante.
diàmetru , nm Definitzione
sa distàntzia intr'e duos puntos fàcia apare de unu círculu cunsiderada passandho in su centru: ispartzit su círculu in duas metades oguales e cabet in su círculu apertu e deretu 3,14 bortas (c. : d. = 3,14)
Tradutziones
Frantzesu
diamètre
Ingresu
diameter
Ispagnolu
diámetro
Italianu
diàmetro
Tedescu
Durchmesser,
Diameter.
diàmine! , iscl: tiàmini! Definitzione foedhu chi si narat po afuta Sinònimos e contràrios diàcili, diàdhare, dianna, diàntzile, diàschici, diàschini, diaundi, tiardu, tiàschili Ètimu itl. diàmine!
diàna , nf Definitzione una genia de sonada chi in logu de militares faent su mengianu; s'istedhu chi est s'úrtimu a iscumpàrrere su mengianu innanti chi essat su sole / li ballat s'istella d. in fronte (nadu de fémina) = est bella meda Frases intona sa solenne diana! 2. cumparit a levante sa diana innaltzèndhesi in s'ària serena ◊ custa trista boghe umana l'intendhet a sa diana, a mesanote, a sa una.
diànca , avb Definitzione avb. de logu de su istare: inue, aundi Sinònimos e contràrios aba 2, acantu 3, innoi, inuba, uba Frases in cussu logu dianca funt sèmpiri allututs allutus dh'ant cumbinada própiu lègia!
diànna! , nm, iscl: dianni! Definitzione foedhu chi si narat prus che àteru cun tzacu e in cobertantza po diàulu, mescamente brigandho is piciochedhos Sinònimos e contràrios diàcili, diàdhare, diàntzili, diàschici, diàschini, diaundi, tiàmini, tiardu, tiàschili Frases dianni, ant pesadu murrunzu mannu! Ètimu srd.
diannànti daenànte
diànni! diànna!
diàntzile, diàntzine, diantzinédhu, diàntzini , nm, iscl: tiàncini Definitzione foedhu chi si narat prus che àteru cun tzacu e in cobertantza po diàulu, pruschetotu brigandho is piciochedhos Sinònimos e contràrios dinghelledhu / diàcili, diàdhare, dianna, diàschici, diàschini, diaundi, tiàmini, tiardu, tiàschili Frases pro culpa tua est guasta sa festa: ah, diàntzine de cucos e a tie! ◊ diàntzile e pisedhu, a mi fàghere custu dannu!… Ètimu srd.
diànu , nm Definitzione tianu, istrégiu mannu de terra chi assimbígiat a sa tevania o scifedha, ma prus minore Sinònimos e contràrios tevania Terminologia iscientìfica stz.
diàpo , bvrb Definitzione forma vrbl. po fàere su cund. de is verbos, 1ˆ p. sing.: diapo andhare = emu a andai (em’andai), ia a andhare Frases fintzas a s'iferru che diapo lòmpere, pro tene, fiza mea! ◊ inube diapo acatare sas paràgulas prus zustas pro un'atitu lastimosu, anzonedha mea?!◊ si no fato cussu no diapo serbire a nudha.
diapositíva , nf Definitzione
fotografia fissada in s’imbidru de dha pòdere projetare e bíere in sa lughe, ma fintzes àteru de ammostare coment’e diapositiva
Tradutziones
Frantzesu
diapositive
Ingresu
slide
Ispagnolu
diapositiva
Italianu
diapositiva
Tedescu
Diapositiv.
diapòsta , avb Definitzione de a posta, a s'aposta, brullandho, a fàula Sinònimos e contràrios | ctr. apostadamente, deabberu Frases seu narendidhu diaderu: ellu diaposta?! Ètimu srd.
diarérus deabbéru
diàriu , nm Definitzione
genia de líbberu inue iscríere cosa die cun die; sa cosa iscrita etotu
Tradutziones
Frantzesu
journal,
mémoires
Ingresu
diary
Ispagnolu
diario
Italianu
diàrio
Tedescu
Tagebuch.
diarrèa , nf Sinònimos e contràrios alloina, cacaredha, cussaredha, iscurrensa, iscussina, iscussura 1, terchinzu Terminologia iscientìfica mld.
diàschici , iscl Definitzione foedhu chi si narat prus che àteru cun tzacu Sinònimos e contràrios diàcili, diàdhare, dianna, diàntzile, diaundi, tiàmini, tiardu, tiàschili Ètimu srd.
diàschini, diaschinidò , iscl Sinònimos e contràrios diàschici.
diàsi diaíci