A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

dhòe, dhòi , avb, prn: dhue, dhui, idhoi Definitzione foedhu po inditare unu css. logu inue dhue at calecuna cosa, o a inue si movet; coment'e prn. podet inditare css. cosa cun verbos chi suponent coment'e movimentu a una filada, a una bandha Sinònimos e contràrios be, dhia, dhi 1 Frases su cras est su mundu prus bellu, sa fantasia dhoi bisat fortuna e saludi ◊ dhoi fut sa genti surruschiendu ◊ in cussu logu dhoi essit cosas màuas ◊ inue dhue at abba frisca? ◊ seu nàsciu in Seulu e dhue seu bíviu ◊ in sa pitzinnia nostra dhue fuit una lughe de incantu ◊ si no dhue pentzat issu pentzaedhoe bosàteros a dhi cricare fémina! ◊ incaraisidhoi a biri! ◊ cessu, curridhoi: ge dh'eus fata!…◊ cumandha e baidhoe! ◊ in su sartu dhue at margianes e sirbones 2. dhoi fàciu s'acostiada mancai a iscurigadórgiu ◊ no permitit prus a nisciunus de dhui ghetai nudha in cussa terra ◊ ajó ca dhoi andaus nosu! 3. un'àtera borta pentzadhoe bene a su chi faes! ◊ dhoi càstiu dèu a cussa cosa ◊ a is cosas chi naras tui dhoi creu ◊ dhue ndhe cheret de passiéntzia a dhu cumprèndhere!… Ètimu ltn. illoc(que) Tradutziones Frantzesu y Ingresu here, there, us Ispagnolu aquí, allí, ahí, nos Italianu ci, vi (avb. stato in luògo, mòto a luògo), ci (prn.) Tedescu dort, da.

dhos , prn: dhus, los Definitzione pronúmene de 3ˆ p. pl. po gente e cosa manigiau sèmpere a cumplementu ogetu Frases is piciocos po sa cursa s’iant cricau is cuadhos prus bellos, mancari pedindhodhos a calecunu amigu in is bidhas de presu ◊ a fillus tuus dhus apu bius in pratza ◊ dhus fatzu curri, cussus canis, chi mi atressant ananti! ◊ arregortus is duus panis, fuiu si est e papaus si dhus at ◊ sos iscrapones fuint diasi mannos chi a dhos tragare dhue cheriat Zesugristu! ◊ cudhos drutzis si dhos at papaos cuntentu Ètimu ltn. illos Tradutziones Frantzesu les Ingresu them Ispagnolu los Italianu li Tedescu sie.

dhóu , agt Sinònimos e contràrios daretu, ficadu, istantàrgiu, reu, ritzu.

dhu , prn: lu Definitzione prn. sing. (pl. dhos, dhus) de 3ˆ p. po inditare persona o cosa (de genia mascu) agiummai sèmpere manigiau a cumplementu ogetu, postu innanti e abbandha de su vrb. o apustis e totu a unu (enclíticu, fintzes paris cun àteru elementu enclíticu etotu) Frases dhu biu, dhu fatzo, dhu càstiu, dhu conto ◊ su sardu cheret istudiau puru, po dhu lèzere e po dh'iscríere! ◊ fustei ge dhu iscít su mestieri chi fatzu! ◊ sa mama, abbratzandhedhu, dhi assutaiat sas làmbrigas ◊ bie tui, si ndhi connosches, de dhos avisae! 2. Maistu, faedhos chellare! ◊ custa mammai iat istugiau in sa memória medas contos e fut dolosa contandhodhos chi pariat de dhos bívere in cussos tempos (I.Patta)◊ castiadidhus, comenti funt bellus! Ètimu ltn. illu(m) Tradutziones Frantzesu le Ingresu him, it, them Ispagnolu lo Italianu lo (pron.) Tedescu ihn, es.

dhúdhu , nm Definitzione unu chi si tenet a preferu, prus parpadu, su prus istimau de domo, su fígiu de sa pudha bianca; a logos est unu mannàciu e grassu meda Sinònimos e contràrios chichilitoni, cochi.

dhúdhulu , nm Definitzione erba de cogas, imbriaga molentis Sinònimos e contràrios búdharu, gudhútulu, lauguadhinu 1, pisciaforru, pudimanu, údhuru Terminologia iscientìfica rba, Conium maculatum Ètimu srdn.

dhudhuràre , vrb: dudhurare, dullurare Definitzione cantare su dillu, su durudduru; istare a moida, coment'e a dillu in su sensu de ammentare Sinònimos e contràrios dhudhuredhare Frases s'istentu po is pipios fut a dhos cantare in coa, a dhos ninniare e dhudhurare cun cantzones 2. mi dúllurant ancora in sa mente annos de gherra e caristia Ètimu srd.

dhudhuredhàre , vrb: dudhuredhare Definitzione cantare su dillu, su durudduru Sinònimos e contràrios dhudhurare Ètimu srd.

dhúe, dhúi dhòe

dhus dhos

di de

dí, día , nf, nm: die, diri Definitzione su tempus de binti bàtoro oras, cantu istat sa Terra faendho una chindhulada intrea (giru); totu is oras de lughe de s'abbreschidórgiu a s'iscurigadórgiu (in srd. est foedhu de genia fémina, ma no est raru a dhu intèndhere a mascu)/ min. dixedha, diighedha, nadu in suspu pro die mala, metzana / is partes de sa die: parte de mengianu (de candho abbreschet a mesudie), obrescidroxu, mengianedhu chitzi, mengianu, mesudí; parte de sero: meigamma, merí/bortaedie, mericedhu, mericedhedhu o murriadroxu; su denote: primu noti, mesunoti, noti grussa, impudhiles); pl. dies, diis; una diri, duas diis; sa Die de sa Sardigna = su 28 de abrile (ammentu de sa die chi is Sardos in Castedhu su 1794 ant pinnigau is dominadores piemontesos po che dhos bogare) Sinònimos e contràrios diada / dedie | ctr. note Maneras de nàrrere csn: sa die = su tempus chi est faghindhe, chi at a fàghere oe (o fintzas un'àtera css. e podet bàlere fintzas in su sensu de "cussa die"); fàghere die = obrèsciri; a sa fata de sa die = obrescendi, faghindhe die; colare, barigare sa die = passai su tempus de sa dí; passa/passade die bona! = itl. buona giornata!; die mala, die bona, die de abba, de bentu = dí de tempus malu, légiu; colare die bona, mala = istendhe o sentíndhesi bene, male, de saludu o fintzas de àteru; die frisca = dí (de istadi) chi no est fendi basca; die de calura, de fritu, de bentu, de abba = dí chi fait basca, frius, bentu, àcua, proendho; die mústia = die annuada; die assuta = chi no est proindhe, chi no proet; die de bonu = de istonzu bonu, chentza male, chentza dispiagheres o tropu suferéntzia; sa die diata = sa dí signalada; dí de festa o nodia, dí de fatu, de faina o de fatoriu, faturibu, dí de discansu, feriada o de pasu; bonas dias! = passade die bona!; intro ’e die = intr'e su mengianu e su merí; èssere die manna, arta = fatu die dae ora meda; a punta ’e die = itl. in pièno giórno; a lugh'e die = a dedie, a luxi; a sas tres, a sas deghe, a sas baranta dies = tres, dexi, coranta diis apustis; s'àtera die de…= sa dí apustis de…; die cun die = dónnia dí, una dí e s'àtera puru; a dies, a diis = una die emmo, s'àtera nono, a bortas ei a bortas nono; èssere a dies (nadu de comente s'istat de saludu) = intendirisí una dí bèni, s'àtera mali; a die in mesu (a dimmesu) = una die emmo e una nono, a dies vicànicas; pònnere die bona = (nau de su tempus) impromítiri ca fait dí bella; mancai sa mellus dí de s'annu a ccn. = pecare a conca, èssere unu pagu macu, istoladu, fertu; sa die no mai = sa dí de martis mai, mai; dí rasigada, límpia = die de sole, de aera neta; picare sa die pro su note = drommire intro de die e suguzare su note (mescamente a divertire); die manna cun die, die die, a die intrea = a totu dí; oe est die, custa no est die = est/no est sa dí adata, bona po fai calincuna cosa Frases istaiat a dies pijadas in montes ◊ e chini de bosatrus, po cantu siat atrupelliau, podit aciungi una dia in prus a sa vida sua? (Ev)◊ in custas diis mi at bófiu libberai de un'istadu chi mi fiat bregúngia ◊ a sos tres dies est arrividu isse ◊ disígiu sa diri chi si eus a cojai ◊ su martis de coa est sa dia de sas crocorigas ◊ sa die m'intendhio male e no so essidu a logu ◊ custas dias apu agatau duas foedhos ci no connosces 2. inoghe mi faghet die cantendhe a pramm'adorada ◊ si ndhe pesat a sa fata de sa die ◊ est unu die giaru ◊ sa die est cumintzendhe a dare borta ◊ istat male meda chi no che at a colare sa die ◊ in istiu sas dies sunt mannas, in zerru minores ◊ coladu làmpadas, sas dies sunt miminendhe ◊ passat sa diri domandendi, sa noti sentza fogu e ni domu ◊ – A it'ora ti ndhe ses pesadu? – Za fit fatu die! 3. irvertúdalu, chi est die manna! ◊ die manna chin die istaiat tessindhe ◊ s'aera est neta: paret ca oe ponet die bella ◊ su sole a die manna est sempre giaru ◊ essi a fora a bídere ite paret sa die! ◊ si sa die est assuta, cras andhamus a s'olia ◊ oe est die, si andhamus a s'olia! ◊ balla ca oe no est die pro binnennare, proindhe goi!◊ si pesas chito meda, za ti drommis carchi ora intro de die! 4. portat sa faci che diri mala intruinada Sambenados e Provèrbios prb: bi at prus dies chi no canónigos ◊ sa die bona si chircat in campu Terminologia iscientìfica tpc Ètimu ltn. dies Tradutziones Frantzesu jour Ingresu day Ispagnolu día (f) Italianu giórno, giornata Tedescu Tag.

diabbèta , nf Definitzione sa maladia de su druche, genia de maladia po pecu de sa carresàpida chi faet crèschere a tropu su tzúcuru in su sàmbene Sinònimos e contràrios schirru 1 Frases in s'antigóriu po averai sa diabbeta tastànt su lúciu ◊ tengu sa diabbeta, ma custu druci mi dhu papu a su própiu! ◊ sa diabbeta est irfidiada: totinduna chi unu istat bene petzi lu bides faladu! Terminologia iscientìfica mld.

diabbéticu , agt Definitzione chi sufrit de schirru.

diabbólicu , agt Definitzione chi pertocat a su diàulu, chi est de diàulos Sinònimos e contràrios abbolicosu.

diabéru deabbéru

diabrèssi debrèsse

diàbulu , nm: diàulu, diàvulu, tiau Definitzione iat a èssere su male in persona, su cane mannu, èssere chi si ponet contras a Deus e a dónnia bene: sa gente, po mancu dhu numenare, dhi narat unu muntone de númenes chi tenent totugantos valore de male o malu o chi s'imperant a disprétziu; foedhu chi si narat frastimandho, o fintzes a css. cosa cun arrennegu Sinònimos e contràrios demóniu / anemigu, antzipirri, arremínciu, béstiu, coedhu, corroi, dincendu, foradenosu, maliche, mentzitissu, pudidinosu Maneras de nàrrere csn: intregadu dae sos diàulos = abbundhoradu, chi zughet bundhos; intregau a su diàulu = chi est dadu a fàghere male; basai matonis e cagai tiàulus = fàghere duas cosas chi sunt s'una contrària a s'àtera; pònnere su pede a su diàulu = perdonare, lassare andhare, no fàghere contu de un'ofesa o dannu Frases a su tàmbula tàmbula, a su rue rue, faghiat unu trechetu de totu sos diàulos ◊ nachi fit malu che chentu diàulos ◊ in s'iferru no bi at boja ne bundhu: sos diàvulos sunt in custu mundhu! (T.Ziranu) 2. diàulu de ispiju e chie l'at inventadu! ◊ ísci s'ebba, su diàulu chi ti at fata! ◊ diàulu de brullas, torràdemi su chi mi azis cuadu! ◊ diàulu de s'intranna chi ti at fatu, francu Deus e nostra Segnora! Sambenados e Provèrbios prb: su diàulu faghet padedhas e no sèmpere cobertores Ètimu ltne. diabolus Tradutziones Frantzesu diable Ingresu devil Ispagnolu diablo Italianu diàvolo Tedescu Teufel.

diàcili , nm, iscl Definitzione foedhu chi si narat prus che àteru cun afuta e in cobertantza po diàulu, mescamente brigandho is piciochedhos Sinònimos e contràrios dianna, diàntzili, diàschici, diàschini, diaundi, tiàmini, tiardu, tiàschili Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu diable! Ingresu good heavens Ispagnolu ¡diantre! Italianu diàmine Tedescu zum Teufel!

diàconu , nm Definitzione ómine destinau a unos cantu ministérios sacros, giòvono chi est faendhosi a preide Terminologia iscientìfica prdc Tradutziones Frantzesu diacre Ingresu deacon Ispagnolu deán Italianu diàcono Tedescu Diakon.