A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

dóminu dòmena

domíta , nf: Definitzione min. de domo, domo minore; prus pitica puru: dommitedha Sinònimos e contràrios domedha, domighedha Frases pòvera domita, comente ses reduida! ◊ sa domita za nos l'amus fata nois, mancari a sacrifítziu Tradutziones Frantzesu maisonnette Ingresu pretty house Ispagnolu casita Italianu casùccia Tedescu kleines Haus (sehr).

domitziliàre domiciliài

domitziliàu , agt Definitzione chi tenet su domicíliu.

domitzíliu domicíliu

domixàna damigiàna

domixèdha domighèdha

dòmma dògma

dommaría , nf Definitzione domighedha metzana meda.

dommàzu , nm Definitzione dannu mannu fatu prus che àteru apostadamente Sinònimos e contràrios dannu, iscalabru, salina 2 Frases mi nant a tenne corazu, apustis fatu su dommazu!

dommitèdha , nf Definitzione min. de domita Sinònimos e contràrios domedha, domighedha Frases fit una dommitedha fata a s'antica: una cuchina chin su fochile in mesu, su passadissu, un'iscaledha, unu patiedhu.

dòmmo, dómmu, dòmo, dòmu, dómu , nf Definitzione (si narat fintzes dómu, ma sèmpere is dòmus) logu, fràigu fatu prus che àteru po bívere sa gente cunsiderau siat coment’e aposentu solu e siat coment’e aposentos pigaos totus impare (e in custu sensu si narat fintzes pl.); sa gente chi bivet in sa domo e in calecuna nada fintzes famíglia / min. domedha, domigedha, domighedha, domita, domitedha, dominighedha, domixedha; sa domo in artària si podet cumpartire a pianos: su terra (= su paristerra), su pitzu totu (= su pianu prus in artu); a/c. foedhandho in 1ˆ p., domo fintzes chentza art. e ne agt. possessivu est sèmpere sa mia, sa nosta Sinònimos e contràrios aposentu / famíglia Maneras de nàrrere csn: domos de istare = fatas apostadamente po dhoi bivi genti; pesare sa d. in muros = fai is murus de sa domu; a si dhu torrai in domu! = manera de ringratziare; sa d. de letu = s'aposentu de crocai; sa d. de su nie = zenia de bóidu mannu suta de terra pro collire e costoire su nie a s'istiu pro fàghere sa carapigna; d. de còghere = aposentu inue bi est su furru pro sa cota de su pane; sa d. de sa linna = linnarzu, logu a pònnere linna; sa d. de is ainas = logu inue si ponent sas forramentas; filera o cadena de domus = domos una ifatu de s'àtera; mezorare sas domos = arrangiai, acontzare sa domu; artziare sas domos = aciúngiri àteru pianu apitzus a una domu fata; dommedha terra terra = domos bassas, terranzas, a pei planu; domu de gianas = musoleu, bóidu fatu in sas rocas, in s'antigóriu, pro bi pònnere sos mortos; sa domu de s'Orcu = a logos, su nuraghe; sa d. de sa frommiga = tana de frommiga; d. de su prupu = sa zoga a ue si che intrat una zenia de animaledhu de mare chi assemizat a su prupu; èssiri de d. (nadu de pessone)= èssere de sa famíllia; èssiri de is primas domus = èssere de famíllia bona, onesta; betàreche sa d. a unu = fàghere dannu mannu meda a unu, arruinare a unu; fai d. = crèschere sa siendha, contivizare sa domo e sa famíllia; assusai sa d. = mezorare sos benes de una domo, pesare sa domo; andhare a santu seindomo (sei in d.) = abarrai in domu, no andai a perunu logu; su fatu de d. = sas fainas chi si faghent die cun die in sa domo Frases che at betadu sa domo dae sos fundhamentos ◊ sa domo est sana, caente, códuma, noa, fata in forte, malesana, frita, iscóduma, betza, fata cun rispàrmiu ◊ fraigare, iscontzare, betàreche, mezorare, artziare una domo ◊ mi fatzu tres domus: in mesu sa coxina cun sa forredha, faci a sobi s'aposentu de crocai e s'atra po magasinedhu ◊ cussu istat in domos de afitu ◊ ndi pesaus is domus anca biveus, desinunca no dhui capeus prus ◊ coladindhe a domo a ti combidare! 2. sa fémina sàbia assusat sa domu, sa maca dha destruit ◊ e candho mai si arrivat a tantu, a nos pònnere su fogu intro de domo?! ◊ sa fémina onesta muntenet sa domo ◊ a furare in domo est sa peus cosa ◊ de domo siet o de fora, est contrària sempre a onzi briga ◊ bois za sezis de domo si no bos ponides su traste menzus ◊ sa domo tua no ti che catzat 3. ruta ti ndh'est sa domo… afrigidu su coro! ◊ sa domo mi ndh'est ruta… cun bator fizos suta! ◊ cussa ti nche ghetat sa dommo, ca est una fémina prena de bíssios! 4. s'únicu viàgiu chi eus fatu est a santu setzi in domu ◊ est genti bona meda, própiu de is primas domus de bidha Sambenados e Provèrbios prb: chie torrat a domo sua no est pérditu ◊ menzus chivalzu in domo tua chi no pane biancu in domo anzena ◊ su cuidadu faghet sa domo ◊ chie no at domo no at bighinu Ètimu ltn. domo Tradutziones Frantzesu maison Ingresu house, home Ispagnolu casa Italianu casa, abitazióne, dimòra Tedescu Haus.

domulàrju , agt, nm Definitzione chi o chie istat sèmpere aintru de domo, abbituau a essire pagu Sinònimos e contràrios domaresu Ètimu srd.

don , nm Definitzione títulu chi si giaiat a ómines de famíglia nóbbile sarda e acumpangiaiat su númene: oe si giaet a is preides e acumpàngiat prus che àteru su sambenau Sinònimos e contràrios donnu, musti Frases a bortas si daet "Don" e "rughe" a chie zughet s'ingannu ◊ sos de cussa famíllia tenent su "don": Don Pepinu, Don Zuanne Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu don, abbé Ingresu don Ispagnolu don Italianu don Tedescu Don.

dòna , nf: donna Definitzione títulu chi si giaiat a sa mama e a sa pobidha de is Giuighes sardos, apustis a is féminas de is famíglias nóbbiles: s'impreat fintzes coment'e númene de arrespetu po personas mannas, parentes: donna manna (ajaja), donna socra (sogra)/ donna sogra = onnasogra, sa mama de su maridu pro sa muzere, sa mama de sa muzere pro su maridu; dona ’e muru = buchemeli, annaemele, can’e linna; pira ’e d. = calidade de pira Frases Donna Leonora de Arborea at guvernadu sa Sardinna apustis de sa morte de su frade Ugone 2. cussas tancas fint de Dona Vera ◊ donna Maria est filla de unu grandu conti ◊ donna Pepina cugútzula si cratzat e s'iscrutzat e bandat a Castedhu iscrutza e a capedhu 3. una pira ’e donna mi ant dadu a manigare… Ètimu ltn. domina Tradutziones Frantzesu Donna, Madame Ingresu woman, lady, mrs Ispagnolu doña Italianu Dònna, signóra Tedescu Donna, Frau.

donadòre, donadòri , agt, nm Definitzione chi o chie giaet calecuna cosa in donu coment'e impegnu chi si at leau, o fintzes coment'e cosa chi faet candho capitat Sinònimos e contràrios giaidori Frases is donadoris de sànguini funt sempri pagus ◊ sos Sardos no semus donadores ca timimus siringas e dutores che chi nos diant una fusilada! (S.Enne) Tradutziones Frantzesu donateur Ingresu donor Ispagnolu donante Italianu donatóre Tedescu schenkend, Schenker.

donàdu , pps, agt, nm: donau Definitzione de donare; chi tenet su donu, sa capacidade de calecuna cosa; unu chi est para legu, cudhu chi portat àbbidu religiosu ma chentza professione Sinònimos e contràrios dadu, arregalau 2. za est abberu chi cussa zòvana est cojuendhe: est fintzas donada! 3. cussu no est donau e is abbrébius chi narat no faint nudha ◊ issu fut donau de Deus e su donu dh'at isvilupau! Sambenados e Provèrbios smb: Donadu / prb: a cadhu donadu no li mires pilu!

donadúra , nf Definitzione manera de giare, su giare in donu Sinònimos e contràrios dadura, donamentu Ètimu srd.

donàe, donài, donàre, donàri , vrb Definitzione giare in donu, coment'e arregalu, presente; fàere is donos, mescamente a sa fémina cojuada noa; giare o intregare bastat chi siat, css. cosa e a chie sisiat; s'impreat fintzes po nàrrere s’arresurtau de un'operatzione matemàtica o sa resa de unu trebballu Sinònimos e contràrios arregalai, dae 1, giai, gionai | ctr. bèndhere, picare Maneras de nàrrere csn: donai in ccn. cosa = pessare, atuare, dàreche a subra de carchi cosa, itl. farci caso, badare; donaisí a ccn. cosa = dàresi, betàresi a carchi cosa; donai coru = bastare s'ànimu, su corazu de fàghere carchi cosa; donaindi una frida una callenti = dàrendhe una cràdia e una lena, una chi piaghet e una chi no piaghet; donai frunda mala = fàghere frundha mala, andhare male, dare resurtadu metzanu; donai boxis = betare boghes; donai isciampitas = andhare a s'istòntona istòntona, imbriagos Frases fiat unu chi no donaiat àcua a cani ◊ chi bolis fai diabressi, bai, bendi su chi tenis e donadhu totu ◊ dongissia duus aposentus! 2. si no fint donatos de oro e de prata nche bortaiant sa cara ◊ su fidantzadu l'at donada: li at leadu anedhu, oritzinas de oro e corona de prata ◊ dh'ant donada meda, s'isposa! 3. oh, berus aici est: no nc'ia donau! 4. acabbau su préssiu mi dongu a s'olia, acabbada s'olia a s'aràngiu! Ètimu ltn. donare Tradutziones Frantzesu offrir, faire cadeau Ingresu to give Ispagnolu dar, regalar, ofrecer Italianu dare, regalare, offrire, dispensare Tedescu geben, schenken, spenden, ergeben.

donasciòne, donasciòni , nf, nm: donatzione, donatzioni, donaxoni Definitzione cosa chi si giaet o si arrecit in donu; fintzes manera de fàere, de pigare is cosas e chistiones, abbitúdine Sinònimos e contràrios indonamentu / cdh. dunatzioni / abbitúdine Frases si cosa dhoi at est donaxoni sua ◊ sa poesia est donascione de natura 2. custa genti manna tenint totus su própriu donaxoni: cumandant!