arrimàdu , pps, agt: arrimatu, arrimau Definitzione de arrimare; firmu, postu o lassau a una parte; nau de ccn., chi po maladia o becesa no essit prus Sinònimos e contràrios firmu, postu / malàdiu Frases s'autocarru dh'iant arrimau in pratza ◊ is istimentos de is frades o sorres prus mannos beniant arrimaos e dhos umperànt is prus pitios 2. candho mi ant bidu betzu e arrimadu mi ant che un'istratzu fuliadu (C.Longu)◊ est mesu arrimau, cun sas ancas che tzumpedhu ◊ seo cricanno foedhos arrimaos in calecunu corruncone de sa memória Tradutziones Frantzesu appuyé, posé Ingresu deposited, put Ispagnolu arrimado, que ya no sale de su casa (anciano) Italianu depósto, appoggiato Tedescu gestützt.

cumbeniàre , vrb: acumbeniare* Definitzione pònnere is cumbénias, is comodidades, mescamente in sa domo Sinònimos e contràrios acumbenentziare Tradutziones Frantzesu doter un appartement de tous les conforts Ingresu to provide with comforts Ispagnolu poner comodidades en la casa Italianu provvedére del conveniènte, di comodità Tedescu für die Bequemlichkeit sorgen.

dòmmo, dómmu, dòmo, dòmu, dómu , nf Definitzione (si narat fintzes dómu, ma sèmpere is dòmus) logu, fràigu fatu prus che àteru po bívere sa gente cunsiderau siat coment’e aposentu solu e siat coment’e aposentos pigaos totus impare (e in custu sensu si narat fintzes pl.); sa gente chi bivet in sa domo e in calecuna nada fintzes famíglia / min. domedha, domigedha, domighedha, domita, domitedha, dominighedha, domixedha; sa domo in artària si podet cumpartire a pianos: su terra (= su paristerra), su pitzu totu (= su pianu prus in artu); a/c. foedhandho in 1ˆ p., domo fintzes chentza art. e ne agt. possessivu est sèmpere sa mia, sa nosta Sinònimos e contràrios aposentu / famíglia Maneras de nàrrere csn: domos de istare = fatas apostadamente po dhoi bivi genti; pesare sa d. in muros = fai is murus de sa domu; a si dhu torrai in domu! = manera de ringratziare; sa d. de letu = s'aposentu de crocai; sa d. de su nie = zenia de bóidu mannu suta de terra pro collire e costoire su nie a s'istiu pro fàghere sa carapigna; d. de còghere = aposentu inue bi est su furru pro sa cota de su pane; sa d. de sa linna = linnarzu, logu a pònnere linna; sa d. de is ainas = logu inue si ponent sas forramentas; filera o cadena de domus = domos una ifatu de s'àtera; mezorare sas domos = arrangiai, acontzare sa domu; artziare sas domos = aciúngiri àteru pianu apitzus a una domu fata; dommedha terra terra = domos bassas, terranzas, a pei planu; domu de gianas = musoleu, bóidu fatu in sas rocas, in s'antigóriu, pro bi pònnere sos mortos; sa domu de s'Orcu = a logos, su nuraghe; sa d. de sa frommiga = tana de frommiga; d. de su prupu = sa zoga a ue si che intrat una zenia de animaledhu de mare chi assemizat a su prupu; èssiri de d. (nadu de pessone)= èssere de sa famíllia; èssiri de is primas domus = èssere de famíllia bona, onesta; betàreche sa d. a unu = fàghere dannu mannu meda a unu, arruinare a unu; fai d. = crèschere sa siendha, contivizare sa domo e sa famíllia; assusai sa d. = mezorare sos benes de una domo, pesare sa domo; andhare a santu seindomo (sei in d.) = abarrai in domu, no andai a perunu logu; su fatu de d. = sas fainas chi si faghent die cun die in sa domo Frases che at betadu sa domo dae sos fundhamentos ◊ sa domo est sana, caente, códuma, noa, fata in forte, malesana, frita, iscóduma, betza, fata cun rispàrmiu ◊ fraigare, iscontzare, betàreche, mezorare, artziare una domo ◊ mi fatzu tres domus: in mesu sa coxina cun sa forredha, faci a sobi s'aposentu de crocai e s'atra po magasinedhu ◊ cussu istat in domos de afitu ◊ ndi pesaus is domus anca biveus, desinunca no dhui capeus prus ◊ coladindhe a domo a ti combidare! 2. sa fémina sàbia assusat sa domu, sa maca dha destruit ◊ e candho mai si arrivat a tantu, a nos pònnere su fogu intro de domo?! ◊ sa fémina onesta muntenet sa domo ◊ a furare in domo est sa peus cosa ◊ de domo siet o de fora, est contrària sempre a onzi briga ◊ bois za sezis de domo si no bos ponides su traste menzus ◊ sa domo tua no ti che catzat 3. ruta ti ndh'est sa domo… afrigidu su coro! ◊ sa domo mi ndh'est ruta… cun bator fizos suta! ◊ cussa ti nche ghetat sa dommo, ca est una fémina prena de bíssios! 4. s'únicu viàgiu chi eus fatu est a santu setzi in domu ◊ est genti bona meda, própiu de is primas domus de bidha Sambenados e Provèrbios prb: chie torrat a domo sua no est pérditu ◊ menzus chivalzu in domo tua chi no pane biancu in domo anzena ◊ su cuidadu faghet sa domo ◊ chie no at domo no at bighinu Ètimu ltn. domo Tradutziones Frantzesu maison Ingresu house, home Ispagnolu casa Italianu casa, abitazióne, dimòra Tedescu Haus.

massàgia , nf: massaja Definitzione mere de domo, fémina, pruschetotu mama de famíglia, chi contivígiat e custódiat bene is cosas de domo Sinònimos e contràrios massada Frases as intesu sas abes a murmutu currindhe che massàgias faineras ◊ sa massaja bona no perdimentat sa cosa Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu ménagère Ingresu housewife Ispagnolu ama de casa Italianu massàia Tedescu Hausfrau.

medrigàja , nf Definitzione fémina chi tenet sa domo totu bruta e betada apare Tradutziones Frantzesu ménagère Ingresu untidy housewife Ispagnolu ama de casa desordenada Italianu massàia disordinata Tedescu hudelige Hausfrau.

«« Torra a chircare