A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aterrài , vrb: aterrare Definitzione betare o calare a terra, pònnere in terra (mescamente nau de màchinas chi si pesant a bolare in is aeras, candho ant acabbau su bólidu); nau in cobertantza, fàere a bregúngia a unu, o fintzes andhare in contràriu a unu de mala manera; umiliare, cunsiderare cun umilesa / andai, movirisí aterra aterra = bassos bassos, cuatos cuatos Sinònimos e contràrios aterrighinare, isterricrare, isterrighinare, istragorzare / afachilare Frases sos ariopranos aterrant in s'arioportu ◊ un'ariopranu at aterradu in d-unu paris ◊ tui aterradí e no ti movast ca funt iscudendi de perda! 2. no apo aterrau sa mama, ma apo difesu su fizu ◊ at fatu domandha a sos carabbineris, l’ant fatu àbbile, ma in su Comunu ant aterradu totu e no l’ant fatu partire 3. ma chini si esaltat in supérbia at a èssiri umiliau e aterrau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu terrasser Ingresu to knock down Ispagnolu aterrizar Italianu atterrare Tedescu niederwerfen.

aterramènta , nf Definitzione su aterrare, betare a terra a cropu, mescamente su isfundhare o segare matas a paris de terra Tradutziones Frantzesu abattage Ingresu pulling down Ispagnolu derribo Italianu abbattiménto Tedescu Fällen.

aterràre aterrài

aterratèrra , nf Sinònimos e contràrios acucadita, atapadita, piatarita Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

aterrighinàre , vrb Definitzione coment'e betare a terra faendho a tímere, fàere a tímere meda Sinònimos e contràrios aterrai, atraghentare, isterricrare / acicai, apramare, asciuconare, asciustrare, ilgirare, ispantamare, ispramai, isprauriri, stremessiri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu terrifier Ingresu to terrify Ispagnolu aterrorizar Italianu atterrire Tedescu erschrecken.

aterriméntu , nm Sinònimos e contràrios acíchidu, arrore, asciuconu, assàrtiu, assúmbridu, assústidu, isprama Ètimu srd.

aterrinài , vrb Definitzione su marrare chi faent is animales cun is peis, mescamente boes e bacas o magiolos candho funt arrennegaos acanta a si trubbare o furriare a ccn. Sinònimos e contràrios cadramissare, marrare, marrascedhai Frases su boi est aterrinendi Ètimu srd.

aterringòne , nm Definitzione berme longu e grussu chi faet in terra Sinònimos e contràrios atalingone, atulíngia, sitziringoni, tilingione*, tzilingu, tzirinoni, tzuluncone Terminologia iscientìfica crp.

aterrínu , nm Definitzione su istare aterrinendi, su aterrinai.

aterroríre , vrb Definitzione fàere a tímere, assicare meda Sinònimos e contràrios asciustrare, aterrighinare, aterrorizare, ilgirare, ispantamare, ispramai, istrementire, isturdinare, stremessiri Frases su pensare chi morzo a mie mi aterrorit.

aterrorizaméntu , nm Sinònimos e contràrios acíchidu, asciuconu, assàrtiu, assúmbridu, assústidu, isprama Ètimu srd.

aterrorizàre , vrb Sinònimos e contràrios apramare, asciustrare, aterrighinare, aterrorire, ilgirare, ispantamare, ispramai, istrementire, isturdinare, stremessiri.

atérru , nm: terru* Definitzione su forrogu chi faent is porcos in terra cun su bruncu, cricandho tilingrones o àteru de papare; su papare chi buscant is porcos forrogandho (es. castanzola) Sinònimos e contràrios corrovu, farrogu, isforrogu.

atèrtza , nf Definitzione atacu, assachiada Frases de custa atertza no ndhe fachet contu.

atertzài, atertzàre , vrb Definitzione fàere o giare su de tres cropos; ispartzire unu bene in tres partes, pònnere su tresunu in is cuntratos de trebballu (es. de pastoriu) Frases nàrami inue s'ama che la tenes e si a Santu Pedru as atertzadu Ètimu srd.

atértzu atéltzu

àteru , agt, prn: atru, àturu Definitzione chi (o cosa chi) o chie est diferente de su chi seus naendho, de su chi portaus ananti, de custu, de noso, de unu; unu tanti in prus de su tanti precisau, de su chi si tenet o chi si narat; a bortas si narat fintzes in su sensu de méngius, prus bonu, chi tenet unu fàere prus méngius, foedhandho de gente (fintzes no solu po averguare una diferéntzia ma po cumbínchere a ccn. po calecuna cosa)/ a./c. coment’e agt. est sèmpere postu innanti de su nm. Sinònimos e contràrios àntaru Maneras de nàrrere csn: (faendho un'elencu) …e àteru = itl. eccètera; s'àteru = itl. il pròssimo; àteru e che… = meda menzus, meda peus, prus mannu, e gai; si àteru nono, nessi… = si no est possíbbili àteru, assumancus…; est… (+agt, nm) chi no ti ndhe naro mancu s'àtera = abbastat ca narat totu su chi apu nau (pruscatotu fuedhendi de calidadis malas); s'àtera die de…= sa dí apustis de…; pessare in àteru Frases s'àtera die, un'àtera die, àtera cosa, àter'ómine ◊ àtera cosa puru as batidu, ca no bastaiat sa chi che fit!… 2. istima s'àteru che a tie etotu! ◊ za ndhe li daes, de azudu, a s'àteru!…◊ faghe su chi cheres, ma no seghes sas ancas a s'àteru! ◊ lah chi si boit pasiai, s'atru, cun s'istragatzu chi feis!…◊ s'unu fut biancu, s'atru asulu ◊ unu po un'atru, iaus a bolli bendi a gopai ◊ si s'àteru est in cherta de triballu, ndh’at de s’aju de irvetare!… ◊ bi sunt andhados unu e àteru ◊ custu o un'àteru est su matessi ◊ ndhe cherzo un'àteru ca custu mi est pagu ◊ àteru b'at? ◊ àteru bos serbit? 3. àteru e che a tie ndhe amus bidu mannu e bonu! ◊ àteru e che gai ndhe amus tentu! ◊ leh custu: atru e che gafè, est! ◊ àteru e che brulla: abberu est! 4. si fiast un'àteru, immoi, andàst a mi comporai custa cosa! ◊ si fit un'àteru andhaiat a s'iscusare pro su chi at fatu! 5. si àteru nono, nessi custu faghe! ◊ milli vortas a s'ora fipo volau pro vènnere nessi pro ti saludare, si àtera cosa nono! 6. farabbutu, títule chi no est àteru! ◊ conca de molenti chi no est àturu! ◊ faci de brúscia chi no ses àtara, a babbu naras cussu?! ◊ cussos sunt faularzos chi no ti ndhe naro mancu s'àtera!◊ s'àtera die de Pasca che amus parentes in domo ◊ como so pessendhe in àteru Tradutziones Frantzesu autre Ingresu other, neighbour Ispagnolu otro Italianu altro, pròssimo (il) Tedescu andere, Nächste.

aterúbe, aterúe , avb: ateruve Definitzione àteru logu, in àteru logu, a un'àteru logu Frases medas chi a s'apretu fuent rusuzant aterue su sustentu ◊ che fia in aterue, e no inue ses creindhe tue! ◊ custos sunt de aterue ◊ bénnida est s'ora, ma no benis tue, no fit aterue s'atopamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ailleurs Ingresu elsewhere Ispagnolu ena otra parte Italianu altróve Tedescu anderswo.

aterunòno , avb Definitzione àteru nono = si no àteru: narant fintzas si a. (prus che àteru acumpangiau de nessi) = itl. se non altro, cun su matessi sinnificadu Sinònimos e contràrios assumancu, assunessi, medaeschi, medennessi, nensi Frases andhamus sero sero, aterunono torramus chito! (G.Ruju)◊ si benis tue puru est menzus, aterunono semus in prus ◊ mi còmporo sas domos, aterunono si bi fato carchi cosa la fato in domo mia! ◊ mi che esso a campu, si aterunono nessi linna mi ghiro ◊ faghe custu, si aterunono! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu au moins, du moins Ingresu at least Ispagnolu al menos Italianu alméno Tedescu wenigstens.

aterúnu , agt, prn Definitzione (f. -a) un'àteru, àteru: leat solu s’art. unu e una Sinònimos e contràrios àteru Frases ateruna borta depes fàghere goi ◊ si bi andhas, bae un'ateruna muta! ◊ custos crent de àere iscobertu un'ateruna América! ◊ bi cheret un'ateruna cosa ◊ si che torro, che torro volontàriu pro che ndhe fagher gara un'ateruna (Màsala) 2. un'aterunu mi at nadu chi ei ◊ si mi poniant a seberare no ndhe tia chircare un'aterunu ◊ no bi fit cudhu chi naraias tue, ma bi aiat aterunu ◊ como ndhe ant batidu un'aterunu Ètimu srd.