àteru , agt, prn: atru,
àturu Definitzione
chi (o cosa chi) o chie est diferente de su chi seus naendho, de su chi portaus ananti, de custu, de noso, de unu; unu tanti in prus de su tanti precisau, de su chi si tenet o chi si narat; a bortas si narat fintzes in su sensu de méngius, prus bonu, chi tenet unu fàere prus méngius, foedhandho de gente (fintzes no solu po averguare una diferéntzia ma po cumbínchere a ccn. po calecuna cosa)/ a./c. coment’e agt. est sèmpere postu innanti de su nm.
Sinònimos e contràrios
àntaru
Maneras de nàrrere
csn:
(faendho un'elencu) …e àteru = itl. eccètera; s'àteru = itl. il pròssimo; àteru e che… = meda menzus, meda peus, prus mannu, e gai; si àteru nono, nessi… = si no est possíbbili àteru, assumancus…; est… (+agt, nm) chi no ti ndhe naro mancu s'àtera = abbastat ca narat totu su chi apu nau (pruscatotu fuedhendi de calidadis malas); s'àtera die de…= sa dí apustis de…; pessare in àteru
Frases
s'àtera die, un'àtera die, àtera cosa, àter'ómine ◊ àtera cosa puru as batidu, ca no bastaiat sa chi che fit!…
2.
istima s'àteru che a tie etotu! ◊ za ndhe li daes, de azudu, a s'àteru!…◊ faghe su chi cheres, ma no seghes sas ancas a s'àteru! ◊ lah chi si boit pasiai, s'atru, cun s'istragatzu chi feis!…◊ s'unu fut biancu, s'atru asulu ◊ unu po un'atru, iaus a bolli bendi a gopai ◊ si s'àteru est in cherta de triballu, ndh’at de s’aju de irvetare!… ◊ bi sunt andhados unu e àteru ◊ custu o un'àteru est su matessi ◊ ndhe cherzo un'àteru ca custu mi est pagu ◊ àteru b'at? ◊ àteru bos serbit?
3.
àteru e che a tie ndhe amus bidu mannu e bonu! ◊ àteru e che gai ndhe amus tentu! ◊ leh custu: atru e che gafè, est! ◊ àteru e che brulla: abberu est!
4.
si fiast un'àteru, immoi, andàst a mi comporai custa cosa! ◊ si fit un'àteru andhaiat a s'iscusare pro su chi at fatu!
5.
si àteru nono, nessi custu faghe! ◊ milli vortas a s'ora fipo volau pro vènnere nessi pro ti saludare, si àtera cosa nono!
6.
farabbutu, títule chi no est àteru! ◊ conca de molenti chi no est àturu! ◊ faci de brúscia chi no ses àtara, a babbu naras cussu?! ◊ cussos sunt faularzos chi no ti ndhe naro mancu s'àtera!◊ s'àtera die de Pasca che amus parentes in domo ◊ como so pessendhe in àteru
Tradutziones
Frantzesu
autre
Ingresu
other,
neighbour
Ispagnolu
otro
Italianu
altro,
pròssimo (il)
Tedescu
andere,
Nächste.
bichínu , agt, nm: bighinu,
biginu,
bixinu,
vichinu Definitzione
(f. -a) chie istat apresu a domo, in su matessi bighinau / a bighinu a… = acanta a…, apunt'apunta a…
Sinònimos e contràrios
bighinante,
carrerali,
probianu,
trichinzarju
/
bighinadu
Frases
su bichinu est prus de su parente, ca a s'apretu est in costazu ◊ si no bos lu bantaes bois, a babbu bostru, bichinos malos azes! ◊ is bixinas parint nàscias po donai cuntzillus! ◊ candho bociant su mannale, a is biginus si arregallàt su spinedhu (petza, sàmbene e figau)
2.
apenas pro piànghere li afrimmant sos ojos, a bighinu a si sicare!
Sambenados e Provèrbios
prb:
bixina bona, funtana in pratza
Ètimu
ltn.
vicinus
Tradutziones
Frantzesu
voisin
Ingresu
neighbour
Ispagnolu
vecino
Italianu
vicino (di casa)
Tedescu
Nachbar.
cussolzàle , agt, nm: cussorgiale,
cussorgiali,
cussorjale,
cussorxali,
cussorzale Definitzione
chi o chie faet abbitu in sa matessi cussòrgia, in su logu / sos cussorzales = sos pastores de sa cussorza, de acanta in su sartu; èssere cussolzale de unu logu = addatadu, ambientadu a su logu
Sinònimos e contràrios
oveale
/
afrontante,
carrelalzu,
carrerali,
lacanante
/
lacanarju
/
cdh. cussugiali
Frases
apo preguntadu a sos cussorzales si mi ant bidu cussa tràila ◊ in cussos montes est cussorzale su mugrone ◊ cussorgiales e amigos furint a buca cosia ca timiant s'arrevesa de is ibbandhidos
2.
passat su restu de s'istadiale dae agustu a santugabinu: dividios si sunt sos cussorjales
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
limitrophe,
voisin
Ingresu
neighbour (ing)
Ispagnolu
convecino
Italianu
stanziale,
confinante
Tedescu
ständig,
angrenzend,
Nachbar.
lacanàrgiu, lacanàrju, lacanàrzu , agt, nm Definitzione
chi o chie tenet terrenu, propiedade, a costau de un'àteru; est fintzes chie che trochet sa làcana ispostandhodha po furare terrenu
Sinònimos e contràrios
afrontante,
carrelalzu,
cussolzale,
lacanante
Frases
sos lacanarzos si sunt postos de acordu pro fàghere su serru a cumone ◊ e cantas currelladas ti faghias in sas bidhas lacanarzas e de atesu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
limitrophe,
voisin
Ingresu
neighbouring,
neighbour
Ispagnolu
confinante,
lindante
Italianu
confinante
Tedescu
angrenzend.