ateterighedhàdu , pps, agt Definitzione de ateterighedhare; chi est téteru de su fritu, chi tenet fritu meda Sinònimos e contràrios aggruncidu, atitiriu, cranculadu / cdh. atitiricatu.
ateterighedhàre , vrb: atitirighedhare Definitzione fàere coment'e téteru de su fritu, istare o èssere morindho de fritu Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acancarronae, aggurjare, ateterigare, ateterigonare, cancarai, illibrinire, ingortigai, intetericare, inteterighedhare | ctr. caentare Frases in bidha si bi podet atitirighedhare candho fiocat e su nie si bi tratenet Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to numb Ispagnolu aterir Italianu intirizzire Tedescu erstarren.
ateterigonàre , vrb Definitzione essire o fàere téteru de su fritu o po àteru Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, ateterighedhare, intetericare.
ateterígu , nm Definitzione su ateterigare de su fritu meda Sinònimos e contràrios ateterigamentu Frases fint meighinas chi batiant colóvios e ateterigos de minuzos Ètimu srd.
ateteronàre , vrb Definitzione ateterare, essire o fàere téteru Sinònimos e contràrios ateterighedhare.
ateterràre , vrb Definitzione repicare foedhandho coment'e bolendho tènnere arrexone a poderiu, ammalaògia Sinònimos e contràrios abbetiae Frases e cudhos a ateterrare, a nàrrere ca in sa demogratzia totus sunt a sa paris e no dhue cheret ischirriaduras ◊ e sos àteros a ateterrare issos puru, ca no si podiant pònnere semper sos matessi nòmenes, o sinono si depiant candhidare totus sos eletores (A.Cossu).
atetirigài, atetirigàre ateterigàre
atétu asséntu 1
atétu 1 , nm Definitzione unu de is tantos númenes in cobertantza po nàrrere sa natura de sa fémina Sinònimos e contràrios bernardu, brodho, cunnu, nicu, pilicarju, pillitu, piricochedhu, piricocu, porposeo Tradutziones Frantzesu vagin, vulve Ingresu vulva Ispagnolu vulva Italianu vulva Tedescu Vulva.
atetulàre , vrb Definitzione pigare a disprétziu, cunsiderare che tetule, miseràbbile, su si cunsiderare tropu pagu, avilire Sinònimos e contràrios ilbantare, ilzenzare, menispresiare / avilèssiri, scorai Ètimu srd.
àteu , agt, nm Definitzione chi o chie no credet in Deus Sinònimos e contràrios iscunfessu.
àti àlte
atiàda artiàda
atiallài , vrb Definitzione cuncordai de tialla una mesa Ètimu srd.
atiallaméntu , nm Definitzione su atiallai Ètimu srd.
atiàre , vrb: atziare, atzuare Sinònimos e contràrios aciopai, auntzare, inciulai, intzullire, ubetzare / imprumonare, incidai, intriscare, suberiare, tinghitare Frases cun su frusciare de sas ballas intendhes canes giannindhe e trubbas atiendhe (Piras)◊ sos carabbineris, bidendhe chi fit istragosu a che lu sighire, l'atzueint unu cane Ètimu srd.
atibbài, atibbàre , vrb: atisbai Definitzione giare avertimentos; pertocare a, èssere a cuncordu cun Sinònimos e contràrios ammonestai, apretzetai, avertire, cossizare / acumentare 2. su chi abbarrat iscritu in custa pàgina atibbat ancora o est de ne bogare? Ètimu spn. atisbar Tradutziones Frantzesu prévenir, admonester Ingresu to inform, to warn Ispagnolu advertir Italianu avvertire, ammonire, collimare Tedescu ermahnen.
atibbiàre , vrb: atzibbiare Definitzione pònnere sa tíbbia, frimmare o prèndhere cun sa tíbbia (nadu mescamente de tzintas) Sinònimos e contràrios afibbiai Frases zughiat sos zóculos bene atibbiados a sos cambutzos ◊ cussu atíbbiat sa chintolza aissegus 2. si at atzibbiatu deretu sa medàglia in petorras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu boucler Ingresu to buckle Ispagnolu abrochar la hebilla Italianu affibbiare Tedescu zuschnallen.
atibbidúra , nf Definitzione su atibbire, su serare una cosa, su arrennèscere a ndhe dha bodhire cun sa mente Sinònimos e contràrios atibbiscione, atinadura, atuamentu, cumprendhóniu, sebestu, tinnu Ètimu srd.