aterúve aterúbe
atesàre, atesiài astesiài
atesidhàre , vrb: atisidhare Definitzione ufrare, essire a tisidhu, fàere a tisidhu una cosa, a unu, tzatzare a tropu Sinònimos e contràrios ufiare 2. si est atisidhau bibendhe vinu Ètimu srd.
atesidhàu , pps, agt Definitzione de atesidhare Sinònimos e contràrios ufradu.
atesorài , vrb Definitzione fàere o ammuntonare siendha.
atessiòne atensciòne
atéssu atéltzu
atestàdu , nm: atestau Definitzione paperi, documentu chi atrogat de comente unu at fatu calecunu istúdiu, calecuna proa Sinònimos e contràrios diproma, tzertificadu Tradutziones Frantzesu certificat, attestation Ingresu certificate Ispagnolu certificación Italianu attestato Tedescu Zeugnis.
atestàre , vrb Definitzione nàrrere, atrogare o ammítere calecuna cosa coment’e beridade Sinònimos e contràrios atestimonzare, atorgare.
atestàu atestàdu
atestimonzàre , vrb: distimonzare* Definitzione fàere a testimóngiu, su testimóngiu, nàrrere su chi s’ischit de una cosa o de una chistione Sinònimos e contràrios atorgare, testificai Tradutziones Frantzesu témoigner Ingresu to testify Ispagnolu testimoniar Italianu testimoniare Tedescu bezeugen.
atésu , avb, agt: stésiu, tesu 1 Definitzione a tretu mannu de unu logu (ma si narat fintzes de tempus, de parentella): no càmbiat mancu candho est manigiau cun sa funtzione de agt: su logu atesu, is logos atesu, una bidha atesu, is bidhas atesu Sinònimos e contràrios ailladru, aistesu, allontanu, tesanu / istesiadu, istrizidu | ctr. acanta, acurtzu Maneras de nàrrere csn: atesu de pari = atesu s'unu de s'àteru; atesu atesu, atesu mannu = atesu meda, atesu prus de luna e de istedhu Frases su pisitu fait curri su lómburu po nci dhu ispúndiri sempri prus atesu ◊ est atesu che s'isméntigu ◊ semus in frearzu e s'istiu ch'est atesu! ◊ cussos nos sunt parentes, ma de atesu ◊ s’intendint is cérrius atesu mannu ◊ est ca ch'est atesu, sinono bi fia andhadu 2. so partidu detzisu de mi che istare in logu atesu ◊ teniat su praxeri de si ndi andai perilí e perilà, in logus atesu Ètimu ltn. attensus Tradutziones Frantzesu loin Ingresu far Ispagnolu lejos, lejano Italianu lontano, discòsto Tedescu entfernt.
atésu 1 , pps Definitzione de atèndhere Sinònimos e contràrios aténdhidu Frases su tempus chi fit in domo mia fit bene atesu!
atetemecàu , agt Definitzione chi istat sèmpere aifatu de calecunu, sèmpere impare, a tetemeche Ètimu srd.
ateteràda , nf Definitzione su ateterare Sinònimos e contràrios ateteramentu, cancaratzone, incirdinadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu raidissement, engourdissement Ingresu turning cold Ispagnolu entumecimiento Italianu irrigidiménto Tedescu Versteifung.
ateteràe, ateterài , vrb: ateterare Definitzione fàere o essire téteru; fintzes cricare de pònnere prantau, de si ndhe pesare Sinònimos e contràrios achirdinae, incidrinai, inteterare / ficare Frases ateterados de su fritu, paraimus sas manos a su fogu pro nos caentare 2. seu circhendi de ateterai ma no nci arrennèsciu: donamí sa manu! Ètimu srd.
ateteraméntu , nm Definitzione su ateterare, su tènnere fritu, istare morindho de su fritu Sinònimos e contràrios ateterada Ètimu srd.
ateteràre ateteràe
ateterigaméntu , nm: atitirigamentu Definitzione su essire téteru de su fritu Sinònimos e contràrios ateterigu, atitirigadura, ammarmuramentu Frases seu friru che màrmuri, portu sa pedhi atzutzudhara, ma circu de m'iscutulai custu ateterigamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdissement Ingresu stiffening Ispagnolu aterimiento Italianu intirizziménto Tedescu Erstarrung.
ateterigàre , vrb: atetirigai, atetirigare, atitirigai Definitzione tènnere fritu meda, trèmere de su fritu, essire téteru de su fritu meda, ammarmurare de su fritu Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acancarronae, aggurjare, atitiglionai, cancarai, ingortigai, intetericare, inteterighedhare | ctr. caentare Frases fiat apretau atitirighendi, aspetendi s'istadi po si callentai (F.Carta)◊ parat a su fogu sas manos atetirigadas de su fritu ◊ si atitirigat in s'ierru po su frius ◊ unu manzanu l'agateint in sas iscalinas de chéjia ateterigadu de sa bidhia e de sa morte 2. candu s'ódiu pillonat in sa menti, ananti de una creatura apatigada, s'atitirigat su coru! (R.Piras) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to numb Ispagnolu entumecer Italianu aggranchire Tedescu erstarren.