atendhàu , pps, agt Definitzione de atendhare.
atendhènte , nm Definitzione sordau chi atendhet a unu superiore, genia de tzerachedhu Sinònimos e contràrios muntzu Tradutziones Frantzesu mil. ordonnance Ingresu orderly Ispagnolu ordenanza Italianu attendènte Tedescu Offiziersdiener.
atèndhere , vrb: atendi, atèndiri, atènnere Definitzione tènnere contu, giare atentzione a unu trebballu, a una faina, a una persona po su chi dhi podet serbire, fàere faina; fintzes serbire, abbàlere de fàere fortza / pps. aténdhidu / atèndiri de… = sassiare de…, cun…; atendhe!, atendhide! = bai, baxei, faghe, faghide su chi azis de fàghere, no irbies/irbiedas pro me, itl. prego! Sinònimos e contràrios achistiri, contifizare, oloire | ctr. irbandhonare, lassai Frases sas sorres la fint atendhendhe ca aiat tentu unu fizu ◊ bellu grassu cuss'animali: bai ca si atendit! ◊ no podeus atendi mancu custus duus fillus piticus ◊ bazi, atendhide si azis de fàghere! ◊ sos pitzochedhos depent atèndhere in famíllia, puru! ◊ donzunu devet atènnere a sas fainas suas ◊ mi ndi andu ca tengu cosa de atendi 2. cun s'artrosi chi tengu mancu is brutzus mi atendint prus, e is didus a su própiu! 3. is matas po crèsciri de prus tocat a dhas atendi de àcua Ètimu itl. attendere Tradutziones Frantzesu prendre soin, s'occuper de qqn, qqch. Ingresu to attend, to look after Ispagnolu atender Italianu accudire, dedicarsi, badare a qlcs., a qlc Tedescu versorgen, pflegen.
atendhidòre , agt: atendidori Definitzione chi atendhet Ètimu srd.
aténdhidu , pps, agt: aténdhiu Definitzione de atèndhere; chi est tentu contu, contivigiau Sinònimos e contràrios atesu 1 Frases custos animales sunt creschindhe ca sunt aténdhidos.
atendhidúra , nf Definitzione su atèndhere Sinònimos e contràrios atendhimentu, contibizu Ètimu srd.
atendhiméntu , nm Definitzione su atèndhere, su contivigiare Sinònimos e contràrios atendhidura, contibizu Frases late e atendhimentu ti siat beneditu! ◊ cussa cosa, si ti la prantas, za no cheret atendhimentu meda Ètimu srd.
aténdhiu aténdhidu
atèndi atèndhere
atendiadúra , nf Sinònimos e contràrios atendiamentu, istiradura, istiramentu Ètimu srd.
atendiài , vrb Definitzione pònnere o fàere a manera chi una cosa abbarret istirada, cun is càbudos o is oros tiraos Sinònimos e contràrios istèndhere, istenniare, istèrrere, istirare, stendiai, tèndhere Frases sa funi aténdiat fintzas chi si segat ◊ si aténdiat sa pasta cun su túturu Sambenados e Provèrbios prb: atendiai su pei in cunforma a su lentzoru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étendre Ingresu to stretch Ispagnolu distender Italianu distèndere, stirare Tedescu strecken.
atendiaméntu , nm Definitzione su atendiai Sinònimos e contràrios atendiadura, istiramentu Ètimu srd.
atendidòri atendhidòre
atendiméntu , nm Definitzione su atèndhere a calecunu o a calecuna cosa Sinònimos e contràrios atendéncia, contibizu Frases is piciochedhus tenint bisóngiu de atendimentu.
atèndiri atèndhere
aténdiu , agt Definitzione chi atendhet, tenet pentzamentu de atèndhere a calecuna cosa o a calecunu Sinònimos e contràrios apremuradu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.
ateneàda , nf Definitzione su ateneare, nau fintzes in su sensu de sighire unu fàere, unu cumportamentu, binchendho totu is dificurtades, chentza si disanimare Sinònimos e contràrios agguantu, apómpiu.
ateneàe, ateneàre , vrb: ateniare Definitzione fàere tènnere, atzitzare, fàere a manera de apretare calecuna cosa, abbruxare unu terrenu ponendho su fogu a tentas aprontandhodhu po dh'arare; pònnere is operajos, is manorbas, a trebballare in sa tenta e fàere su trebballu de sa tenta totu a un'andhare (fàere a tenea, bogare sa tenta), pònnere a tenea, a filera, sighire in sa matessi cosa, fàere cun contivígiu, cun gana Sinònimos e contràrios aciopai, atiare, atorigare, auntzare, incidai, inciulai, insissiligai, intzullire, ubetzare / achicai, assissai, atzipare, ischichinare, scarrabbussonai / agguantai Frases ateneade su fogu, sinono su débbiu no brujat! ◊ ateneare sos canes 3. pro educascione bisonzat de si ateniare ue bi at zente meda totu pro sa matessi cosa ◊ si est ateneau issu etotu a fae su trabballu 4. is prus ateneaos faent sèmpere prus trabballu de is àteros ◊ po cini ist ateneau a trabballae incui nce tenet bonu dinare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fomenter Ingresu to foment Ispagnolu fomentar Italianu fomentare Tedescu fördern.
atenéu , nm Definitzione genia de gana forte, disígiu Sinònimos e contràrios afródhiu, arraolu Ètimu srd.
atenéu 1 , nm Definitzione iscola universitària.