A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

astroràdu , agt Definitzione chi est fritu, ifridau meda Sinònimos e contràrios agghidhighiatu, arragorau, astradu | ctr. caente Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gelé Ingresu frozen Ispagnolu helado Italianu ghiacciato Tedescu gefroren.

astroràre astraoràre

astròre, astròri , nm Sinònimos e contràrios astragore* Frases s'astrori at abbruxau s'ebra noa.

astrósu , agt Definitzione chi astrat; chi ndhe ponet sa tzudha de cantu faet a tímere o faet male Frases bentu astrosu at fatu custas dies Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épouvantable Ingresu dreadful Ispagnolu horripilante Italianu agghiacciante Tedescu entsetzlich.

àstru , nm Definitzione css. corpus lughente che a su Sole (Sole e istedhos), in s'universu; nau de gente, persona de capacidades mannas e bonas, de pòdere ammastriare, giare lughe, sabiore a is àteros Maneras de nàrrere csn: a. malu = mala fortuna; portare a. faghindhe cosa = zúghere abbilesa manna (fintzas tropu); papàresi is astros = manigare a mal'istropiadura, a tropu Frases s'astru lughente e giaru che su die at brilladu in Sardigna ◊ iscuru a chie naschet in malu astru! ◊ est pensandhe a sos astros ◊ si funt fuius che astrus ◊ ses fortunadu e nàschidu in bon'astru, ma no ndhe fetas profitu e ne dannu!(A.Puddu) 2. sa Terra ancora no at bidu un'astru sentza imparadu diventare mastru ◊ unu at a portai un'astru poéticu, ma si no connoscit sa língua no at a èssi mai poeta Sambenados e Provèrbios prb: s'ómine sàbiu istransit s'astru malu Terminologia iscientìfica astr Tradutziones Frantzesu astre Ingresu star Ispagnolu astro Italianu astro Tedescu Stern.

àstru 1 , nm Sinònimos e contràrios àstragu, bedhia, celexia.

astruligadòre , nm Sinònimos e contràrios brúsciu, deinu Ètimu srd.

astrúscia, astrússia , nf: (a-strú-sci-a) astússia, astútzia Definitzione genia de capacidade de cumprèndhere o fintzes de ingannare s'àteru Sinònimos e contràrios arrusa, buantza, istrúscia, magna, malíscia, marfuseria, spedha, transa Frases mi parit ca no nci bolit meda astússia po dha cumprendi! Ètimu itl. astuzia.

astrutèsa , nf: astutesa Definitzione su giúghere astútzia Sinònimos e contràrios arrusa, astrúscia, malíscia, marfuseria, transa Ètimu srd.

astrútu , agt Definitzione chi tenet astrutesa, astútzia Sinònimos e contràrios fraíciu, tramperi, trassosu Ètimu itl. astuto.

àstua , nf: àstula Definitzione orrughedhu de linna minore, crutzu e ladu, bogau o segau unu pagu de longu, a isperradura, segandho e iscudendho a segure; genia de naturale de ccn. / àstua de prana = apranadura Sinònimos e contràrios alciuza, doladu, gliesca, iscata, isciapa, schedra, taza / naturale Maneras de nàrrere csn: bogai à. de unu truncu, faisí a àstulas; betare s'à. de unu a un'àteru = pigai is difetus de un'àteru; andhare in àstula (nadu de unu) = èssere astulau, irdeortu, pagu atentu faghindhe cosa Frases àstula negat d'esser de presone, ma su truncu est de veru delincuente (B.Asili) 2. pro s'àstula mala chi at, lu leant totu de lantza e de punta ◊ bae chi già li at betadu, s'àstula de su babbu! Sambenados e Provèrbios prb: àlbori orrutu, totus dhi bogant àstula Ètimu ltn. astula Tradutziones Frantzesu éclat de bois Ingresu splinter Ispagnolu astilla de madera Italianu schéggia di légno Tedescu Holzsplitter.

àstua 1 àsta

astudhàre altudhàre

astudhidòre , agt Definitzione chi faet astudhire, chi ndhe ponet sa tzudha Frases s'intendhet boghes astudhidoras de corvos, ruspos e de tirrioncas (B.Truddaju) Ètimu srd.

astudhíre altudhíre

astúdhu , nm Definitzione trémia de sa carena, su pònnere sa tzudha po su fritu, po timoria manna Sinònimos e contràrios acrichidhada, assunciudhu, erpiliu, ispreu Frases candho contaiant de àteros mundhos, calchi astudhu resessiat a rafiare sos sónnios ◊ sos astudhos pigant piús pro sas timorias chi no pro sos bonos sentimentos ◊ cussu contu ndhe batit sos astudhos ◊ fint càntigos chi faghiant pigare s'astudhu in dossu ◊ pigant sos astudhos a s'atréminu chi dant sos inghírios de su tilibbriu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frisson Ingresu thrill Ispagnolu escalofrío Italianu brìvido Tedescu Schauder.

astúgia , nf Sinònimos e contràrios alciuza, àstua, gliesca.

àstula àstua

astulài, astulàre , vrb Definitzione bogare o essire a àstulas, nau de linna o de cosa chídrina Sinònimos e contràrios irdastulae, isasciare, isascruzare, scherdai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébrécher Ingresu to splinter Ispagnolu astillar Italianu scheggiare Tedescu absplittern.

astulàu , pps, agt, nm Definitzione de astulare; nau de unu, pagu crabbosu, chi faet sa cosa chentza dhue pentzare, chentza cunsideru e faendho dannu, a s’atrivida, a sa maconatza; fintzes tzacau, oféndhiu 2. de comenti at provau a ndi dha iscravai, sa porta portat is batentis astulaus 3. candho bufat, Antoni est astulau: at segau sa tassa! ◊ cussu astulau at fatu dannu a sa carrada cun s'ispinòcia (R.Sardella)◊ astuau, gi est prenu, comenti arrispundit!…