A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

asullàstu , agt Sinònimos e contràrios asulassu, biaitognu Ètimu srd.

asúllu, asúlu , agt, nm Definitzione su colore de s'aera / zenias de a. = a. cotu o gàrrigu, a. craru o irbiaridu Sinònimos e contràrios biaitu, coloricheli Frases in cussos ojos de asulu mare si bidet su coro tou sentza neu Terminologia iscientìfica clr Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu bleu Ingresu blue Ispagnolu azul Italianu azzurro Tedescu Hellblau.

àsuma , nf, nm: àsumu Definitzione lau mascu o atripa mulleri, genia de matighedha chi faet unu pibionedhu bonu a meighina, linna groga iscurosa, bona po òpera Sinònimos e contràrios arradellu / labruareste, larumàsciu, linnaniedha 1, sàsima*, tàsaru Terminologia iscientìfica mt, Rhamnus alaternus Tradutziones Frantzesu alaterne Ingresu buckthorn Ispagnolu aladierna Italianu alatèrno Tedescu immergrüner Kreuzdorn.

asumàtu , agt Definitzione chi est in colore de àsuma, nau de su casu (chi paret sicau), o fintzes de s’orrobba, tintos cun colore fatu de s'àsuma, de is erbas candho dhas sicat su fritu forte Frases s'ortu in iverru fit asumatu dae s'àstragu e sas verduras arribbaiant dae Baronia (M.Dui) Terminologia iscientìfica clr Ètimu srd.

asumàu , agt Definitzione nau de su lardu candho est béciu e leat su colore grogo e si faet contomosu Sinònimos e contràrios asseadu.

àsumu àsuma

asúncu , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi o chie est arrestigu, de malugoro Sinònimos e contràrios aggantzadu, cringone, ingurdone, limidu, susuncu Frases cussa est un'asunca chi no bi ndh'at àtera chepare!

asuréntzia , nf: asuriéntzia Definitzione su èssere asuriosos Sinònimos e contràrios aggranciúliu, agodíssia, agudéntzia, arràngulu, assurimentu, asuria, asurímini, aulimentu, codícia Frases fuat in buca de totu sa bidha po s’asuréntzia chi teniat (V.Demuro) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cupidité, avidité, convoitise Ingresu cupidity Ispagnolu codicia Italianu cupidìgia Tedescu Begierde.

asuréri , agt, nm: asurieri, usureri* Definitzione arrestigu, susuncu malu, chi o chie si aprofitat de su bisóngiu de s'àteru giaendho dinare a préstidu e pretendhendho in càmbiu un'agéntzia isagerada Sinònimos e contràrios pistricu 2. is parentis fiant asurieris e a mamma mia dh'iant lassada in poberesa

asuría , nf Definitzione sa maladia o vítziu de no lassare nudha a s'àteru, de bòllere totugantu, gana manna de àere o de papare cosa meda / a. de dinai, de papai Sinònimos e contràrios abudesa, agudéntzia, allimimentu, allurpidura, arràngulu, assurimentu, asuréntzia, aulimentu, ingorrosia, iscórporu, isuria, limiore, soria | ctr. bonugoro Frases s'asuria de pagus est destruendi sa richesa de totus ◊ fiat una bagadia arrica e asuria chi no fiat a dhu nai ◊ apo bidu su demóniu de su male, su demóniu de s’asuria (N.Falconi)◊ de s’esistentza umana est su difetu s’asuria, sa palla e prepoténtzia (E.Masili) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avidité, goinfrerie Ingresu greediness Ispagnolu avidez Italianu ingordìgia Tedescu Gefräßigkeit.

asurídu assuríu

asuriéntzia asuréntzia

asuriéri asuréri

asurímini , nm: surímine Definitzione su èssere asuriosos Sinònimos e contràrios aggantzadura, aggranciúliu, arrestigore, asuria, aullimentu, cringonia, ingurdoneria, istrintúmene, limiore, susuncúmini / abudesa, agodíssia, agudéntzia, asuréntzia | ctr. bonugoro Frases maladitus, po una perda de galena, asurímini de meris, pipius sentza de babbu, pipius sentza de pani! (F.Perella) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avarice, avidité Ingresu avarice, avidity Ispagnolu avaricia, avidez Italianu avarìzia, avidità Tedescu Geiz, Gier.

asuriósu , agt Definitzione chi tenet asuria, disígiu malammodidu, esagerau, de cosa Sinònimos e contràrios abbramidu, àidu 1, allimitzidu, apedhiosu, assuriu, aulidu, avridu, codiciosu, marracànciu, spedhiosu Frases a s'asuriosu no dhi abbastat ni birdi e ni sicau ◊ non seu asuriosu de dinai: su tanti de bivi ge dhu tengu ◊ is proprietàrius funt prus asuriosus: ita depeus isperai, chi si stremessint po una pariga de mortus de fàmini?! (M.Caddeo) Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avide Ingresu avid Ispagnolu ávido Italianu àvido Tedescu gierig.

asuríu assuríu

asurpíri , vrb Definitzione pigare cun asuria Sinònimos e contràrios abbrancai, aciapai, afarrancae, aferrai Ètimu srd.

asúsu assúsu

asúta assúta

asutài , vrb: sutai Definitzione pònnere asuta Sinònimos e contràrios acometare / assuermai | ctr. asubai Ètimu srd.