A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

asciàre alciàre

asciaréu , nm Definitzione usciareu, candhelita e frore de s’abrutzu Sinònimos e contràrios iscareja* Terminologia iscientìfica rbr.

ascídha , nf Definitzione its, agridhu? Frases ascidha picigosa e frida.

ascièdha , nf Definitzione su fusighedhu de is serros, de sa tagiola, de àteru Sinònimos e contràrios assaedhu Tradutziones Frantzesu pivot, tourillon Ingresu pin Ispagnolu perno Italianu pèrno Tedescu Zapfen.

asciensciàre , vrb: assiensciare Definitzione andhare abbellu, fàere su sàbiu, crèschere de sabiore 2. est ómine asciensciadu e no che ispeldísciat su dinari Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sage Ingresu to be wise Ispagnolu ser sensato Italianu èssere sàvio Tedescu weise sein.

ascioculàre , vrb: assuculare Sinònimos e contràrios assachitai, assucare Frases in carrete si andhat assúcula assúcula 2. sos pratos cherent assuculaos in medas abbas Ètimu srd.

asciòla , nf Definitzione astuladura, àstula de linna, fintzes farra de linna segada a serra Sinònimos e contràrios alciuza, àstua, doladu, gliesca, iscata, isciapa, schedra.

asciolàda , nf Definitzione cropu de aschiolu Ètimu srd.

asciòlli , vrb: asciòlliri Definitzione dichiarare innocente, connòschere chi unu no at fatu is cosas chi dhi ant incurpau Sinònimos e contràrios assolussonare, assòlvere | ctr. cundennai Ètimu itl. asciogliere Tradutziones Frantzesu absoudre, acquitter Ingresu to absolve Ispagnolu absolver Italianu assòlvere, prosciògliere Tedescu freisprechen.

asciollidúra , nf Sinònimos e contràrios assolucione, peldonu Ètimu srd.

asciòlliri asciòlli

asciólu aschiólu

asciòne, asciòni aciòne

asciòni 1 aschiòne 1

asciósu , agt: ascrosu Definitzione chi essit a àstulas; nau de unu, chi si ofendhet luego, chi tenet o sentit ascru, genia de sentidu de arrefudu Sinònimos e contràrios ascruzosu / iscontriosu, primmósigu / crepuru, terriosu Frases traballabant dae sole in sole pro unu cantu de orjatu ascrosu ◊ custu pane risultat prus ascrosu de cussu de su cane 2. est un'imbreacolu e ascrosu puru ◊ cussu fit unu pacu ascrosu e letranchicurtzu (B.Murgia) Ètimu srd.

asciotúra , nf: assutura, asciutura, isciutura Definitzione su èssere asciutu, nau mescamente de su tempus candho no proet Sinònimos e contràrios ansura, asciutore, sicagna, sicoi | ctr. ifustura, umedadi Frases sos pastores chi sufrint s'asciutura de cust'istadiale pregant s'abba ◊ fossis fit pro piòere custa die in contu de batire s'infustura: issa at ischidu chi ant giamadu a mie e pro rispetu at fatu s'assutura! (Tucone) Ètimu srd.

ascíssa , nf Definitzione sa línia orizontale de is asses cartesianos (ortogonales) po arrapresentare unu valore.

asciuconàre , vrb: assuconai, assuconare, assucunai, atzuconare Definitzione pigare o fàere pigare assíchidu, fàere a tímere meda (a./c. is formas vrbl. de assucunai ispostant sa tónica cunforma a su nm. assúcunu: indic. pres. 1ˆ, 2ˆ, 3ˆp. sing. e 3ˆp. pl. assúcunu, assúcunas, assúcunat, assúcunant; cong. pres. 1ˆ, 2ˆ, 3ˆp. sing. e 3ˆp. pl. assúcuni, assúcunis, assúcunit, assúcunint) Sinònimos e contràrios abbuare, acicai, apramare, assalciare, assantiare, asciustrare, aterrighinare, ilgirare, impagurire, ispabajare, ispantamare, ispaurire, ispramai, istrementire, isturdinare, spetziai, stremessiri Frases su pisedhu si fit asciuconadu e che fit cúrridu avrinendhe a coas de sa mama ◊ no mi essas chentza mi ndhe abbizare, ca mi assuconas! ◊ si ndi fut assucunau e si ndi fut andau stramoriau ◊ sa mannalissa chi benit assuconada no donat lati ◊ no timas e no ti asciucones, ca bi est chin tecus su Segnore!◊ no mi assúcunis! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épouvanter Ingresu to scare Ispagnolu asustar Italianu far prèndere spavènto, impaurire Tedescu einschüchtern.

asciucónu , nm: assuconu 1, assúconu, assúcunu Definitzione isprama, assíchidu chi unu provat candho dhi acontesset totinduna ccn. cosa de tímere o chi timet, e fintzes sa trémia chi faet, sa timoria chi abbarrat a bisura de maladia tempus meda apustis Sinònimos e contràrios acíchidu, apanteju, arrore, assàntiu, assàrtiu, assucononzu, assucu, assúmbridu, assústidu, ilgiru, ispantu, ispàsamu, isprama, tzurrumbu Maneras de nàrrere csn: leare, pigare a. = fai sa sprama; ghetare asciuconu a unu = fai atzicai Frases upas umanas atrigantadas de s'assuconu si chircant a s'apapu in miniera ◊ a s'assuconu sa pipa che li est illigigada dae buca ◊ pro s'asciuconu, sas guàrdias resteint che mortas ◊ e ca fiza tua est a gana mala mi faes pigare un'assúcunu gasi?! ◊ su Segnore lis at a ghetare asciuconu mannu! ◊ a issos si los at picados s'asciuconu 2. andu pretibreti ascultendu un'atrepillu, un'assúcunu 3. Antoni curaiat s'assúcunu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frayeur, peur Ingresu fright Ispagnolu susto Italianu spavènto Tedescu Schreck.

asciugamànu , nm: assugamanu, isciugamanos Definitzione trastighedhu de orrobba, mescamente linu, po si frobbire in manos e in cara e àteru Sinònimos e contràrios abbamanu, tiagiola Terminologia iscientìfica ts Ètimu itl. asciugamano.