àschia , nf: àscia 2 (à-scia e à-sci-a) Definitzione su fusu de su carru; assaedhu, tacita o turnu de is serros, de cernera, de frontissa, de fircis e cosas deasi, su mascu de is grofales / úngiri s’àscia = dare un'ammustru, fàghere carchi regalu a ccn. pro ndhe àere carchi piaghere Sinònimos e contràrios fusu / assaedhu Frases s'orroda de suta de su mólinu portiat un'àschia de ferru chi artzàt a susu inue portiat s'àtera orroda ◊ at fatu laurai una bella àscia de carru de coru de íxili Ètimu ltn. axis Tradutziones Frantzesu pivot, tourillon Ingresu pivot Ispagnolu perno, espiga Italianu pèrno Tedescu Zapfen.

ascièdha , nf Definitzione su fusighedhu de is serros, de sa tagiola, de àteru Sinònimos e contràrios assaedhu Tradutziones Frantzesu pivot, tourillon Ingresu pin Ispagnolu perno Italianu pèrno Tedescu Zapfen.

assaédhu , nm: assedhu Definitzione tacita o turnu, genia de ferru (o àteru) tundhu e curtzu chi permitit a duas cosas intradas apare de girare, de fàere giogu (ma si ndhe ponet fintzes in su giuale po arrèschere is loros) Sinònimos e contràrios asciedha, ispículu / ossiedhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit pivot, petit tourillon Ingresu small pivot Ispagnolu pernio Italianu perniétto Tedescu kleiner Zapfen.

badhadòri , agt, nm: badharoi, balladore 1, balladori, ballatore Definitzione chi o chie ballat; chi girat (che a chie ballat); chi est in tàntaris o no est bene firmu; spigoni o ferru de porta, o de portone, chi postu in su tacu (o rana) dhos lassat girare e apèrrere cun facilidade / balladore de su lumbu (itl. tèsta del fèmore)= sa conca de s'ossu de sa cossa (su murudhale) ue intrat in s'ossu de su lumbu, e fintzas sa calanca de custu Sinònimos e contràrios badharinu, ballarianu / arrodedha 1, càncara 1, grifone, rodighedha, ruédhula Frases is badhadoris formant is cópias apasaus a duus a duus 2. naradhi chi arrangit s'isprigu balladori! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu danseur, pivot Ingresu dancer, pin Ispagnolu bailarino, inestable Italianu ballerino, pèrno Tedescu wackelnd, Zapfen.

ispicòne 2 , nm Definitzione arraighina a bisura de fustinaga, grussa in pitzu e sèmpere prus fine in bàsciu; sa parte grussa e de mesu de is arraighinas Sinònimos e contràrios soca 1 Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu pivot Ingresu taproot Ispagnolu raíz fusiforme Italianu fittóne Tedescu Hauptwurzel.

sòca 1 , nf Definitzione s'arraighina de una mata in su tretu ue est ingrussada, coment'e fata a nodu, de prus a mancu a paris de terra Sinònimos e contràrios cioca 1, ispicone 2, raighina, tzompa Frases candu s'ispillonat su cardu si ndi bogant is pillonis de a ingíriu de sa soca Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ctl. soca Tradutziones Frantzesu pivot d'un arbre Ingresu taproot Ispagnolu raíz fusiforme Italianu fittóne di una pianta Tedescu Hauptwurzel.

«« Torra a chircare