A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ascrósu asciósu

àscru , nm: ascu Definitzione genia de ganalègia chi benit po fragu o sabore malu; genia de sentidu contràriu a ccn. o a calecuna cosa / fai ascu = furriare s'istògomo, fàghere a ganamala Sinònimos e contràrios abburrimentu, afàstiu, àscamu, ischifu / imbídia, tírria Frases sa peta cheret bene salia chi no li andhet perunu ascru Ètimu spn. asco Tradutziones Frantzesu répugnance Ingresu repugnance Ispagnolu asco Italianu ripugnanza Tedescu Abscheu.

ascrúza alciúza

ascruzósu , agt Definitzione chi est o essit a ascruzas, a filighedhos Sinònimos e contràrios asciosu Frases sa peta ascruzosa mi che intrat in dentes Ètimu srd.

àscu àscru

ascúcia , nf: iscúcia, scúcia Definitzione sa mòngia chi acumpàngiat a un'àtera candho depet chistionare cun ccn. de fora; a logos, genia de serbidoredha Ètimu spn. escucha.

ascugiàre, ascujàre , vrb Definitzione foedhare a unu a iscúsiu, a manera chi no dhu potzant intèndhere is àteros, po no istrobbare o po segretu / su pps. ascujatu bolet nàrrere fintzes cuau Sinònimos e contràrios cuscujinare, iscusiare, pispisai Frases pensendhe a sa risposta de mi dare, si sunt ascugiadas ◊ a unos a unos sos istudiantes si ascujant e comintzat a s'ispàrghere sa voche ◊ si ascujat s’amicu e li pedit una pudhirichedha de sartitza 2. manteniat sos secretos ponennechelos in sa conchedha prus ascujata de su coro Tradutziones Frantzesu chuchoter Ingresu to chime in softly Ispagnolu hablar en voz baja Italianu interloquire sottovóce Tedescu leise sprechen.

ascúju , avb Definitzione a s'iscúsia, a iscusi Sinònimos e contràrios iscúgia 1 Frases mi aiat natu a s’ascuju de mi achietare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu à voix basse Ingresu in a low voice Ispagnolu en voz baja Italianu sommessaménte, sottovóce Tedescu leise.

ascultàre aiscultàre

ascurtadòre , agt, nm: ascurtatore Definitzione chi o chie ascurtat; chie andhat a ascurtare, a fàere s’iscurtu; chie, inue si votat, giaet atentzione a contare is votos Sinònimos e contràrios ascurtanti, iscultadore Frases isse fit unu cuenteri e arrejonatore, geo mutulone ma ascurtatore vonu ◊ a totu sos iscurtadores, saludu e vida! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu auditeur Ingresu listener Ispagnolu oyente Italianu ascoltatóre Tedescu Zuhörer.

ascurtadúra , nf Definitzione su iscurtare Sinònimos e contràrios iscurtamentu Ètimu srd.

ascurtàe, ascurtài aiscultàre

ascurtaméntu , nm Definitzione su ascurtare, su istare ascurtandho Sinònimos e contràrios ascurtu, iscultamentu Ètimu srd.

ascurtànti , nm Definitzione chie andhat a iscurtare, a fàere s'ascurtu Sinònimos e contràrios ascurtadore Frases su saludu miu siat aggradéssiu a dogna ascurtanti cumpostu Ètimu srd.

ascurtàre, ascurtàri aiscultàre

ascúrtu , nm: iscurtu Definitzione su ascurtai; mescamente s'usàntzia de andhare a primu note in is agrugaduras de is orrugas ascurtandho, a iscúsiu, su chi narat sa gente, si faet a ndhe bogare un’augúriu o ccn. singiale / fai s'ascurtu = istare iscurtendhe, dare tentu a iscurtare, andhare a iscurtare Sinònimos e contràrios ascurtamentu, auditu, iscoca Frases fiat a s'ascurtu de dogna profetzia 2. tzia Rosa no at tentu coru de portai aintru s'augúriu malu de s'ascurtu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écoute Ingresu listening Ispagnolu escucha Italianu ascólto, audizióne Tedescu Zuhören.

ascúse, ascúsi , avb: iscúgia 1 Definitzione a cua: manera de foedhare a boghe bàscia de no s'intèndhere si no si foedhat in s’origa; manera de foedhare o de fàere chentza chi ndhe iscat àtere Frases de cussu ndhe faedhant a s'ascuse Tradutziones Frantzesu à voix basse Ingresu in a low voice Ispagnolu en voz baja Italianu sottovóce Tedescu leise.

ascusógliu, ascusórju aschisórju

asèdha , nf Definitzione min. de asa, asa minore, curtzitedhedha.

aségus aisségus