A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ascamàre , vrb: oscomare Definitzione àere àscamu, grisu, ischifu, po calecuna cosa; pigare sa cosa o pigare a unu coment’e ascamosu, chi faet ischifu Sinònimos e contràrios aconare, afastiai, agrungiai, colloviare, ilvilire, iserare, istomacare, tolocare / ghelestiare, grisai 1, ischifare, ispucire | ctr. desizare 2. si fis tambedhadu dae su trambustu, ascamadu de viles afaristos, semper su cantu ti det dare gustu ◊ est totu ascamadu servendhe s'ammàniu de cudha lodhinosa Tradutziones Frantzesu dégoûter Ingresu to nauseate Ispagnolu nausear Italianu nauseare Tedescu ekeln.

ascamíle , agt, nm Definitzione chi o chie faet o ndhe tenet àscamu, persona de dispretziare Sinònimos e contràrios afastiadori, argamile, ascamosu, ascherosu, ascosu, ghelestiosu, ischifosu, pullinu, stogumosu Frases totu lu depent ischire ite ascamile che amus! ◊ no mi at mamma mia parturidu pro bàtoro ascamiles de drogados ◊ sos peus ascamiles lu faghiant rúere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nauséabond Ingresu loathsomenss, nauseating Ispagnolu asqueroso Italianu nauseante, schifézza Tedescu ekelhaft, Ekelhaftigkeit.

ascamilósu , agt Definitzione chi ndhe faet s’àscamu, chi est unu grisu, nau pruschetotu de chie est avesu a fàere cosas disonestas Sinònimos e contràrios ascamile, ascamosu, ascherosu Frases custu mundhu revessu, ereze, ascamilosu, at su coro pilosu pro èssere gai cumbessu? (G.Ruju)◊ totu sezis a una tèmpera, ascamilosos de su logu! ◊ a custu ascamilzu ascamilosu, púdidu e infadosu, li meritat peus de gai! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégoûtant Ingresu disgusting Ispagnolu asqueroso Italianu làido, schifóso Tedescu widerlich, ekelhaft.

ascamílzu , nm Sinònimos e contràrios ascamile, ascamosu, ascherosu, ascosu, ischifosu Frases a custu ascamilzu ascamilosu bi l'apo fatu ca li meritàt! Ètimu srd.

ascamósu , agt, nm Definitzione chi o chie tenet àscamu, ischifu, de is cosas; chi o chie ndhe faet s'àscamu, est unu grisu po su brutore chi portat Sinònimos e contràrios afastiadori, ascamile, ascherosu, ascosu, ghelestiosu, ischifosu, pullinu, stogumosu Frases fit ascamosu, ma candho at bidu sos àteros manighendhe isse puru at manigadu 2. ascamosos faularzos chi no sunt àteru! ◊ s'ozu de merlutzu tenet sabore ascamosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nauséabond Ingresu sickening Ispagnolu asqueroso Italianu nauseante, stomachévole Tedescu ekelhaft.

àscamu , nm: òscoma Definitzione genia de disgustu o gana lègia chi si provat po cosas chi no praghent Sinònimos e contràrios afàstiu, aschiore, ascru, gheléstia, grisu, ischifu Frases fit totu brutu chi ndhe faghiat s'àscamu ◊ mi faghet àscamu a manigare sa peta crua ◊ su betzu a tremulea, in dolos mannos, a fizu e nura àscamu faghiat (Chighine) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégoût Ingresu disgust Ispagnolu asco Italianu ribrézzo Tedescu Ekel.

ascàre , vrb: escare Definitzione provare ascu, grisu, ischifu po calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbolotai, aconare, afastiai, agrungiai, ascamare, aschiare*, colloviare, isbolotiare, istomacare.

ascàre 1 , vrb Definitzione cagiare, nau de su sambenedhu; fàere macarrones tundhos o mallaredhos de símbula.

ascendiài , vrb: iscendiai, scendiai Definitzione su ndhe fàere o naschire su pipiu Sinònimos e contràrios iglierare, infendiai*, insinnigare, palturire, springiai.

ascensciòne, ascensiòne, ascensiòni , nf: assensione, assentzione Definitzione sa festa chi arregodat s’artzada de su Segnore a is Chelos, a is baranta dies de Pascamanna: dhue at bidha chi narant pasca de s'assensioni a sa Pasca rosada o de fiores Sinònimos e contràrios ischiscione 1 Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu Ascension Ingresu ascension day Ispagnolu Ascensión Italianu ascensióne (fèsta) Tedescu Himmelfahrt.

ascensòre , nm Definitzione in is palatzos mannos o àteros fàbbricos mescamente artos (o ue si dhue artzat e calat cosa meda o malàidos, antzianos), genia de cabbina a motore po artzare e calare gente e cosa de unu pianu a s’àteru.

ascèta , nf: isceta*, scelta.

ascherósu , agt Definitzione chi faet àscamu, chi batit sa gana lègia Sinònimos e contràrios afastiadori, ascamile, ascamosu, ascosu, irghelestiosu, ischifosu, pullinu, stogumosu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu nauséabond Ingresu disgusting Ispagnolu asqueroso Italianu nauseante Tedescu ekelhaft.

àschia , nf: àscia 2 (à-scia e à-sci-a) Definitzione su fusu de su carru; assaedhu, tacita o turnu de is serros, de cernera, de frontissa, de fircis e cosas deasi, su mascu de is grofales / úngiri s’àscia = dare un'ammustru, fàghere carchi regalu a ccn. pro ndhe àere carchi piaghere Sinònimos e contràrios fusu / assaedhu Frases s'orroda de suta de su mólinu portiat un'àschia de ferru chi artzàt a susu inue portiat s'àtera orroda ◊ at fatu laurai una bella àscia de carru de coru de íxili Ètimu ltn. axis Tradutziones Frantzesu pivot, tourillon Ingresu pivot Ispagnolu perno, espiga Italianu pèrno Tedescu Zapfen.

àschia 1 , nf Definitzione aina adata po arrasigare is carradas a parte de aintru Sinònimos e contràrios raschiolu.

aschiài, aschiàre , vrb Definitzione àere àscamu Sinònimos e contràrios abborrèschere, afeai, ghelestiare, grisai 1, ischifare, tolocare Ètimu spn. asquear Tradutziones Frantzesu éprouver du dégoût Ingresu to loathe Ispagnolu asquear Italianu nauseare, avére schifo Tedescu anekeln.

àschida àlchida

aschidàre alchidàre

aschídha , nf Definitzione genia de erba chi asuta faet a conca che a sa chibudha Sinònimos e contràrios abridha, ambridha, aspidha, scruidha Terminologia iscientìfica rba, Charybdis maritima.

àschidu àlchida