arvísa arbísa
arvisionàdu arvesiniàdu
arvitiósu abbretiósu
arvítiu albítriu
arvítziu abbrétiu
àrviu , nm: àviu 1 Definitzione
cosa chi si arrennescet a ischire de calecuna chistione; capacidade de pigare is fragos; fintzes marcu, neghe, mància chi abbarrat de calecunu male / pigai àrviu de ccn. cosa = leare oru, chircare de ndh’ischire, bènnere a ischire, pigai s’arrastu
Sinònimos e contràrios
arviedhu,
assunta,
indíscia,
seru,
sudhitura
/
annasu,
arrasta
Frases
is arrúndilis si pesant a bolai fintzas a candu no intendint àrviu de luna prena ◊ ndi apu inténdiu un'arviedhu a trevessu chi ses isposa ◊ arguai si teniat àrviu de unu nemigu: dhu carriàt finas a dhu fai a chirriolus!
2.
s'àxina ocannu tenit àrviu de pesti niedha ◊ su chi fint chirchendhe l'at agatadu su cane cun s'àviu ◊ paret cane de cassa chi at pigau àviu a crachi cosa!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
connaissance,
avoir vent de qqch.
Ingresu
inkling
Ispagnolu
indicios
Italianu
sentóre
Tedescu
Witterung.
arvolótu alborótu
àrvore àlbere
arvorínu arborínu
àrvu àbriu 1
àrvu 1 , nm Definitzione
cresura de naes fichias e de sida
Ètimu
ltn.
arvum
Tradutziones
Frantzesu
palissade
Ingresu
stockade
Ispagnolu
estacada
Italianu
stecconato
Tedescu
Lattenzaun.
arvúle abrúla
àrvule àlbere
arvuràre alvuràre
àrvure àlbere
arvurédu alvurédu
arvuriàre alvuràre
arvurinàda , nf Definitzione su mengianu chitzo faendho die Sinònimos e contràrios abbréschida Ètimu srd.
arvurínu arborínu
arvurítu , nm Definitzione
min. de àrvure, matighedha, mata pitica
Sinònimos e contràrios
arbulítzulu,
arburedha,
matixedha,
piantone 1
Tradutziones
Frantzesu
petit arbre
Ingresu
sapling
Ispagnolu
arbolillo
Italianu
alberèllo
Tedescu
kleiner Baum.