A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arríu , nm: erriu, irriu, ribu* Definitzione camba de abba chi si arregollet in badhigos e badhes mannas e curret totu impare de is montes a bàsciu, a un'àteru erriu prus mannu e a su mare / min. arriixedhu Sinònimos e contràrios arrinu, fiúmene, traghinu Maneras de nàrrere csn: bènniri s'a. = falare, prenàresi de abba meda; a. calau = riu essidu, prenu prenu de abba de comente at próidu meda; a. mortu = sicu, sciutu, chi no bi curret abba; piscai in s'a. = triballare pro nudha; a. mudu (nadu de unu) = fartzu, unu chi no faedhat ma chi faghet comente s'àteru no s'ispetat; furriari s'a. = iscassiare s'abba de su riu pro abbare ortos Frases arriu bell'arriu, lassaminci passai! ◊ s'arriu fut beniu in coma de matas, pruendi prus de otu diis ◊ dhu'iat tres arrius Sambenados e Provèrbios smb: Arriu, Arrius / prb: arriu chi currit non pudescit ◊ arriu mudu tragadori Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu fleuve, torrent Ingresu river Ispagnolu río Italianu fiume, torrènte Tedescu Fluß, Sturzbach.

arriuníri arreuníe

arrivàda arribbàda

arrivàre arribbài

arrivèsa arrevèsa

arrividíre , vrb Definitzione istare abbaidandho, totu, coment'e cricandho, po crosidade, ca est logu nou Sinònimos e contràrios castiai, iscrucugiare Frases ite tenet, cussu, de arrividire in domo nosta?!

arrivíre , vrb Definitzione lòmpere a unu logu, a unu puntu; giare a pitzu a unu po dhi fàere male Sinònimos e contràrios arribbai, assuprire, bènnere, ciòmpere, lòmpere | ctr. tocai 1 Frases pustis de una note de caminu peri sas vias aspras de su mundhu arrivit su poete a su giardinu (P.Casu) 2. bido infatu demóniu alteru currendhe in s'alcu prontu a mi arrivire.

arrivortèlla , nf: rivoltella Definitzione genia de arma de isparare, crutza de pòdere pigare a una manu Sinònimos e contràrios pistola Terminologia iscientìfica rms Tradutziones Frantzesu revolver Ingresu revolver Ispagnolu revólver Italianu rivoltèlla Tedescu Revolver.

arrívu arríbbu 1

arríxi, arríxini arréxini 2

arríxini 1, arrízi , nm Sinònimos e contràrios cagamèngia, ollerícinu, ozuerízine Ètimu itl. ricine.

arròa , nf: arròglia, arroja, arroju, orroa, roja* Definitzione genia de canale, badhigu, logu in fundhu prenu de abba, fintzes abba apojada, paule de abba, abba chi calat a undha a meda de allagare Sinònimos e contràrios bacu / strasura, tàcinu, traghinu 2. su milli e novichentos e úndhichi che l'at picau s'arròglia (E.Espa) Terminologia iscientìfica slg.

arroadía , nf: arrodia, roadia Definitzione genia de costuma de pedire e giare agiudu a parentes e amigos calecuna die a prantare bíngia o àteru trebballu mannu, in donu Maneras de nàrrere csn: arrodia de sarmentu = mànigu chi si faghet candho si prantat binza a totu sos chi bi ant azuadu; fai arrodia = fàghere arróliu, istare totu acurtzu de pare a chistionu in medas Ètimu ltn. rogativa.

arròali , nm: arrobi, arròele, arroi, arròili, arroli, orròali, roi Definitzione genia de linna chi faet a mata manna Sinònimos e contràrios chelcu Frases una truma de carrogas si est parada peri is nais de un'arroli Terminologia iscientìfica mtm, Quercus pubescens Ètimu ltn. robore(m) Tradutziones Frantzesu rouvre Ingresu durmast Ispagnolu melojo Italianu roverèlla Tedescu Flaumeiche.

arròbba , nf: orrobba, robba* Definitzione cosa téssia, cosia o de cosire; cosa bastat chi siat, cosas o benes chi si possedint (fintzes bestiàmene a tàgiu o a chedha)/ sa manu màua de s'arrobba = s'ala mala, sa chi depet istare a parte de intro de sa bestimenta Sinònimos e contràrios cosa, cótili, interessu, tessinzu, traste / beltiàmine Frases cussu no tenit arrobba e dhi bis sempri su própiu bistiri ◊ cussa est s'arrobba po unu bistiri 2. s'arrobba ocannu est grassa ca tenit ebra meda Sambenados e Provèrbios smb: Arobba Tradutziones Frantzesu chose, étoffe Ingresu thing, cloth Ispagnolu cosa, ropa Italianu còsa, stoffa Tedescu Sache, Stoff.

arrobbadòre , nm: orrobbadore Definitzione chie idorrobbat o faet idorrobbatóriu Sinònimos e contràrios irrobbadore*.

arrobbatía , nf: robbatia* Definitzione trastu de coghina a ue si chistint cosas de papare, o fintzes aposentedhu serrau cun arretza de dhue passare aera ma chentza intrare bobbois.

arrobbatóriu , nm: orrobbatóriu Definitzione fura manna fata a poderiu cun armas e in medas Sinònimos e contràrios acrassadura, acrassamentu, irrobbamentu, irrobbatóriu*, issorrobbatóriu, sdorrobbatóriu / cdh. rubbatóriu, ttrs. arrubbatóriu Frases ite bos creides, chi candho unu andhat a fàghere un'arrobbatóriu bi andhat cun su soneto?!

arròbi arròali

arròca , nf: orroca, roca* Definitzione pedra, minerale, po su prus ammesturu de minerales, de duresa manna, chi format bona parte de sa crosta de sa Terra (su pígiu de fora), po su prus ammontada de terra e a tretos fora: si narat mescamente de cust'úrtima, chi essit a puntas, a bortas fintzes artas meda, a monte (es. is orrocas de Ulíana) Sinònimos e contràrios marràgiu, nodu 1, pedra, rochili Frases su carrighinu nci fiat abbrincau peri is arrocas ◊ sa terra iat trémiu e is arrocas si fuant isperradas Terminologia iscientìfica mnr, slg Tradutziones Frantzesu roche, rocher, roc Ingresu rock Ispagnolu roca Italianu ròccia Tedescu Fels.