A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arrocàdas arracàda

arrocadúra , nf Definitzione su arrocare Ètimu srd.

arrocài , vrb: arrocare Definitzione coment'e acorrare, pònnere aintru de calecunu logu serrau, de ue no faet a fuire; istare, andhare o brinchidare coment'e in logu de orrocas; fintzes arrèschere in orrocas e pedras Sinònimos e contràrios acolondrare, acorrae 1, incassidhare, inserrai / arrèschere Frases l'ant pessighidu e arrocadu intro de domo ◊ fit ora de arrocare s'ama a su cuile ◊ unu pore de carabbineris l'at arrocau ◊ tenis su diritu de arrocai itasisiat detzisioni nosta ◊ canta abba arrocant cussas digas!… 2. pastoricanne si nch'est arrocatu in s'ena ◊ sas crabitas brincant arrocandhe de crastu in crastu ◊ at agatau sa craba arrocada in d-una bica 3. si est arrocada sa lentza, pischendi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bloquer, assiéger Ingresu to block, to besiege Ispagnolu asediar, entrampar Italianu bloccare, assediare, intrappolare Tedescu blockieren, belagern, hereinlegen.

arrocalàu , agt Definitzione nau de ccn., chi paret un'arrocali, tontu, atontau, ammammalucau Sinònimos e contràrios abballalloadu, abbebbellecadu, abbrebebau, allolladu, ammacarronadu Ètimu srd.

arrocalédhu , nm Definitzione pische, una calidade de arrocali / genias de a.: bagianedhu, basucu, bucabbentu, de fangu, pompista, sabbateri, tingiosedhu, trumbiteri Terminologia iscientìfica psc, crenilabrus ocellatus, c. cinereus, c. mediterraneus, c. quinquemaculatus, c. scina, c. doderleini.

arrocaléntzia , nf Definitzione su èssere arrocali, tontu, macacu Sinònimos e contràrios bovéntzia, scimpresa, tontesa Ètimu srd.

arrocàli , nm: rocale 1 Definitzione genia de pische: a su mascu de s'a. biancu dhi narant perdixi e babbasuni, segundhu su tempus dhi narant lampu; in cobertantza, iscimpru, macacu Frases aciapa su gatu ca ndi at furau s'arrocali de su pratu! Terminologia iscientìfica psc, crenilabrus tinca Ètimu ctl. roquer Tradutziones Frantzesu labre, gobie, merle d'eau Ingresu goby Ispagnolu tordo, señorita Italianu labro, pavóne, mèrlo di mare Tedescu Lippfisch.

arrocàlla , nf Definitzione logu de orroca Sinònimos e contràrios arrocaxa, arrochibi, crastaza, marràgiu, nodera, rocàgliu, rochedu Ètimu srd.

arrocaméntu , nm Definitzione su arrocare Sinònimos e contràrios assitiamentu, assítiu, incortamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu siège Ingresu siege Ispagnolu sitio, asedio Italianu assèdio Tedescu Belagerung.

arrocàre arrocài

arrocàre 1 , vrb: irrocare*, orrocare Definitzione betare irrocos, nàrrere frastimos Sinònimos e contràrios apeomai, brastimare, frastimai, frastinare Frases ti amus intesu arrocanne a Deus!

arrocàu , pps Definitzione de arrocare; postu a inghíriu Sinònimos e contràrios incassillau 2. sunt a inghíriu de sa mesa, arrocaos a unu brasieri de focu.

arrocàxa , nf: arrocraxa, orrocaxa Definitzione logu totu orrocas Sinònimos e contràrios arrochibi, crastaza, marràgiu, nodera, rocàgliu, rocaria, rochedu Frases terra prociuana at a diventai s'arrocraxa Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

arrochetài , vrb Definitzione girare che arrochetu, girare, istare in giru Sinònimos e contràrios bandhulare, bannulerare, garronai Frases su piciochedhu est arrochetendi peri is arrugas, atitirighendi de su frius.

arrochètu , nm: orrochetu, rochetu Definitzione orrugu de cosa (cartone, linna o àteru) fatu a bisura de cannedhu crutzu e ue s'imbodhigat filu (prus che àteru de cosire); parte de sa bicicreta fata a bisura de rodilla (orrosinita) manna a dentes (corona) ue passat e arreschet sa cadena Sinònimos e contràrios carrúciu 2, lòtoro, rodinedhu, ródulu, rudhurinu Frases innui dh'as postu s'arrochetu de fiu niedhu chi fiat innòi? 2. custa bicicleta portat s'arrochetu a cincu coronas Ètimu itl. rocchetto.

arrochibàxu , nm: arrochilaxu, orrochilarzu Definitzione logu totu orrocas, de orrocas Sinònimos e contràrios arrocaxa, arrochibi, nodera, rocàgliu, rocaria, rochedu, taparatzu Frases cussu est logu de arrochibaxus lissiosus ◊ Sa Serra de Orotedhi est un'arrochilaxu ◊ intendit su sànguini pesendincedhi a ogus aici a forti chi s'arrochilaxu dhi parit arrúbiu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

arrochíbi , nm: arrochili, orrochile, rochile Definitzione logu totu orrocas; terrenu a pigighedhu fine, ue si biet sa pedra / genias de a.: pilluraxu, si sas pedras chi si bident sunt de ladu, a. telluraxu si sas pedras chi essint sunt de ata Sinònimos e contràrios arrocaxa, nodera, rocàgliu, rocaria, rochedu 2. custu mori est mau, totu prenu de arrochilis! Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

arrochíli arrochíbi

arrochilósu , agt Definitzione nau de logu, de terrenu, chi est totu orroca, rochile Frases cussa est una terra pedrosa e arrochilosa Ètimu srd.

arrochitàdu , pps, agt Definitzione de arrochitare; chi no at créschiu, chi at fatu pagu isvilupu Sinònimos e contràrios ingatzinau, raspitzu 2. arrochitada e istravagante gai no ndhe aia mai bidu Tradutziones Frantzesu rachitique Ingresu rachitic Ispagnolu raquítico Italianu rachìtico Tedescu rachitisch.