arrisparmiósu , agt Definitzione
chi cricat s'arrespàrmiu, de no perdimentare sa cosa, de ndhe pònnere paga
Sinònimos e contràrios
aculumiosu,
aorradori,
arreguadori,
arrisparmieri
| ctr.
ispennijolu,
isperditziau,
istrubberi,
sperdicieri
Tradutziones
Frantzesu
parcimonieux
Ingresu
thrifty
Ispagnolu
sobrio,
que ahorra
Italianu
parsimonióso
Tedescu
sparsam.
arrispetài arraspetài
arrispétu arraspétu
arrispòsta arraspústa
arrissinólu arrassanajólu
arrísu , nm: errísiu,
irrisu,
risu* Definitzione
alligria chi si paret aperindho is lavras o fintzes faendho una genia de boghe a iscracàlliu, a bortas po cuntentesa, po cosas curiosas, a bortas a befa / min. arrisixedhu
Sinònimos e contràrios
befa,
bischíglia
| ctr.
piantu
Maneras de nàrrere
csn:
ischiríngiu de a. = risitu; poderai s'a. = no ríere, istaresindhe de ríere; mòrriri, crepai, isbarraisí, pisciaisí de s'a. = ríere meda, itl. sbellicarsi dalle risa; faisí una passada de a. = fàgheresi una bentre o una pasta de risu; a. sen'e pisu = a fortza, chentza bi àere de ríere; a. grogu, cun croxolu = risu de malàidu (de malària), risu marigosu (pro cosas chi… bi ndh'at de prànghere); s'arrisu de is crabitus de Pasca (chi parent rindhe candho sunt mortos)= pro cosa chi dispiàghet, pro dannu; s'a. de is carrus furriaus = risu chi própiu no bi deghet, ríere pro dannu anzenu; s'a. de s'arenada arruta a terra e iscuartarada! = zenia de frastimu; èssiri s'a. de totus = èssere leados a befe de totugantos; fai una cosa candu su muenti est mortu de s’a. = tropu a irmasionu, a distempus; èssiri s'arrisu de sa genti = unu chi totugantos leant a befe, a risu
Frases
no si podiat poderai a s'arrisu ◊ e benimindi arrisu candu dha bint cun su bistiri de ortigu! ◊ tui ses s'arrisu de sa genti!
2.
de innòi a ti movi tui su cuadhu est mortu de s'arrisu
3.
s'arrisu de tzia Bacuca, chi iat lassau is barras in sa fruca!
Tradutziones
Frantzesu
sourire,
rire
Ingresu
smile
Ispagnolu
risa,
sonrisa
Italianu
sorriso,
riso
Tedescu
Lächeln,
Lachen.
arrísu 1 , nm: risu* 1 Definitzione laore a granighedhos biancos, de mannària e forma agiummai che a su trigu, unu pagu prus minudu Sinònimos e contràrios arrosu 1 Terminologia iscientìfica lrs, Oryza sativa.
arrisulànu , agt: errisulanu, irrisulanu, risulanu* Definitzione chi erriet, chi costumat a erríere, fintzes chi dhi praghet a befare Sinònimos e contràrios allegru, arrisigóngiu, errisigórgiu / befianu | ctr. séliu, tristu Terminologia iscientìfica ntl.
arrisultài arresurtài
arrisurtàu arrasutàu
arritàre arridàe
arritentíva arretentíva
arritirài, arritiràre arratirài
arritratadòri arretratadòri
arritratài arretratài
arritrogài arratrogài
arritzàda , nf Definitzione su arritzare, su si ndhe pesare, su si pònnere prantaos / fàghere s'a. = pesaisindi (de su letu, nau de genti malàdia) Sinònimos e contràrios ficada, istentalzada, pesada | ctr. corcada / arruta Frases si no faghet s'arritzada, de apititu no ndhe li benit ◊ fit malàidu ma como est fatendhe s'arritzada donzi die Ètimu srd.
arritzadúra , nf: erritzadura, irritzadura Definitzione su fàere o provare orretzu, orretzu etotu Sinònimos e contràrios àscamu, gheléstia, ischifu, ischinzadura Ètimu srd.
arritzadúra 1 , nf: ritzadura Definitzione su arritzai, faina chi si faet a is pilos po essire totu anedhaos, a lorighedhas; su arritzare, su si ndhe pesare e pònnere o istare prantaos Sinònimos e contràrios anedhadura, arritzamentu, frisadura / istentalzada Ètimu srd.
arritzàe , vrb: erritzare, irritzare Definitzione fàere o provare orretzu Sinònimos e contràrios grisai 1, ischifare, ischinzare 1, orrèschere.