A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arriscànti , agt Definitzione chi o chie costumat a arriscare Sinònimos e contràrios aconcaditu, aconcadore, aconcau, arriscadu, atreviu, conchedha Ètimu srd.

arriscàra arriscàda

arriscàre arriscài

arriscàtu, arriscàu arriscàdu

arrisciadòre , nm: arrusciadore, arrusciadori, arrussiadore, orrossadore Definitzione genia de istrégiu fatu cun s’asa po dhu pigare a una manu, unu pagu tupau e cun d-una apertura a tubbu ue s’intrat coment’e una conca pertunta (arrosa), totu a istampighedhos, po chi s’abba essat ispainada e a lébiu, po abbare prantàgia, frores e cosighedhas deasi Sinònimos e contràrios abbadera, abbadore, arrosiaroi, bagnarola Terminologia iscientìfica ans, stz Ètimu ctl. arruxiador Tradutziones Frantzesu arrosoir Ingresu watering-can Ispagnolu regadera Italianu innaffiatóio Tedescu Gießkanne.

arrisciòni arresciòni

arriscósu , agt Definitzione chi arriscat Sinònimos e contràrios arriscadore, arriscadu, atreviu | ctr. timarosu, timigiolu Frases bae, culumba: valet sa pena de issire arriscosa! Ètimu srd.

arriscótu arrascótu

arríscu , nm: erriscu, riscu Definitzione perígulu de àere dannu o calecunu male, nau fintzes in su sensu de atrivimentu a fàere cosa perigulosa Sinònimos e contràrios pergiudísciu Maneras de nàrrere csn: pònneresi in arriscos; èssiri in arriscu de… = èssere in perígulu de…; arriscu de… = in perígulos de… Frases mi so bidu in malu arriscu: pro cussu, si bi torro, mezus tuco chin su cabadhu de Santu Frantziscu (A.G.Solinas)◊ s'arriscu giughet a fungudos isetos de pena ◊ si ponet in arriscu chircandhe s'iscusórgiu! 2. no seu seguru aintru miu de fai cust'arriscu! 3. arriscu de t'ingolli tui puru! Ètimu ctl., spn. arrisc, arrisco Tradutziones Frantzesu risque Ingresu danger Ispagnolu riesgo Italianu ríschio Tedescu Gefahr.

arrísidu , pps: arrísiu Definitzione de arriri.

arrisigài arrasicàre

arrisigarrisíga , avb Definitzione (fintzes arrisigarrisígu) ororu, a su ràsiga ràsiga, arrasigandho, tocandho o frigandho unu pagu a una parte de cantu est acanta Sinònimos e contràrios secherre, serente Frases gei timit, cussa màchina, passendi arrisigarrisiga! Ètimu srd.

arrisigóngiu , agt Definitzione nau de ccn., chi istat erriendho, chi dhi praghet a erríere; chi erriet alligru Sinònimos e contràrios arrisulanu, errisigórgiu, errisingianu / allegru, pregiosu 2. sa faci sua fiat torrada arrisigòngia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui aime rire Ingresu jolly Ispagnolu risueño Italianu ridanciano Tedescu lachlustig.

arrisingiósu , agt Definitzione chi si ndhe erriet, a befa, chi istat befandho Sinònimos e contràrios befadore, befajolu, beferi, befianu, bufoneri, bufulanu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

arrisipèlla , nf: risipèglia Definitzione mali molentinu, genia de maladia a sa pedhe chi si faet orrúbia e ufrada Sinònimos e contràrios dessipella*, isipèrela Terminologia iscientìfica mld.

arrísiu arrísidu

arrisixédhu , nm: risichedhu Definitzione min. de arrisu, genia de errisu, ischiríngiu de errisu; segundhu comente est nau, bentre de errisu, errisu meda Sinònimos e contràrios risitu, scaríngiu Frases candu s'at biu at fatu s'arrisixedhu ◊ ti ndi dhu bogu dèu cuss'arrisixedhu de befai! 2. arrisixedhu chi s'at fatu!… Tradutziones Frantzesu ricanement Ingresu sneer Ispagnolu sonrisa Italianu sorrisètto, sogghigno Tedescu Grinsen.

arrisòli arrassòli

arrisparmiài arresparmiài

arrisparmiéri , agt, nm Definitzione aorradore, arresparmiosu, chi o chie faet atentzione a no manigiare cosa prus de sa chi serbit, chentza ndhe perdimentare Sinònimos e contràrios aculumiosu, aorradori, arreguadori | ctr. ispennijolu, isperditziau, istrubberi, sperdicieri Ètimu srd.