A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arretzetàre 1 , vrb Definitzione arrecire, acasagiare a ccn. Sinònimos e contràrios acasagiai.

arretzíe, arretzíre arrecíre

arretzixèdha , nf Definitzione min. de arretza, arretza pitica Tradutziones Frantzesu petit filet Ingresu small net Ispagnolu redecilla Italianu reticèlla Tedescu Netzchen.

arretzólu arrentzólu

arréu , avb Definitzione chentza cessare, a sa sighia, totu pínnigu, deunudotu /(nadu de una cosa) èssere arreu arreu = bene assentadu, ispartu deunutotu; totu a. = totugantu, totu pínnigu Sinònimos e contràrios continu, fatuvatu, semper, totora / cdh. irreu Frases est proindhe arreu ◊ su coro est afritzadu e so pianghendhe arreu ◊ brujade arreu súrviles e cogas! ◊ no l'ant cumpresa sa ciasca: solu tue, mala pasca, ti ndhe ses riendhe arreu! 2. su palatu in giru arreu tenet muràglias ◊ si fit istadu a piaghere meu, arreu arreu aia distrutu sas armas de fogu (Grolle) Ètimu spn. arreo Tradutziones Frantzesu continuellement Ingresu continuosly, completely Ispagnolu sin interrupción Italianu continuaménte, completaménte Tedescu dauernd, völlig.

arréu 1 , agt, nm: reu 1 Definitzione chi o chie tenet curpa de ccn. male o dannu chi at fatu / su bangu de is arreus = ue setzit s'incurpadu, in sos tribbunales Sinònimos e contràrios faltosu | ctr. innocenti.

arréula , nf, nm: arréulu, réula* Definitzione cosa chi si narat o chi si faet po pigare a bregúngia, fàere a befa a unu; genia de orroda cun campanedhas atacadas, de sonare in chida santa / pònniri s'arréulu a unu = pònnere sos frúschios Sinònimos e contràrios allera, atrecu, befa, bisera, ciacota, cionfra, deleu, dellezu, dríngula, iscàranu, iséria, mofa, siera, tzàntara Tradutziones Frantzesu dérision Ingresu derision Ispagnolu mofa Italianu derisióne Tedescu Verspottung.

arreulài , vrb Definitzione pònnere s'arréulu, fàere a befa a unu cun sulitos o tródhios fatos cun sa buca, pigare a súrbios Sinònimos e contràrios abbefiare, abbilgonzare, abbirgonzire, dellezare, ibregungire, ifachilare, ilvilgonzare, mofare, strocillai Frases torru, o Sardigna intzimiara, a sa tita tua múllia, istancu e arreulau (E.Collu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se moquer Ingresu to deride Ispagnolu mofarse, ridiculizar Italianu schernire, derídere Tedescu verspotten.

arreulàre , vrb: reulare Definitzione istare o abbarrare in ccn. logu chentza fàere nudha Sinònimos e contràrios abarrai, apantroxai, iltare | ctr. andai Frases ite faghes arreuladu in cue e no baes a triballare?! ◊ ch'est sempre in ziru: in domo no bi arréulat mai, paret chi bi timet! ◊ so tota die arreuladu in domo, chentza fàghere nudha Ètimu ltn. regulare.

arréulas , nf pl: réulas Definitzione genia de matraca po sonare in chida santa; cannaca de ischíglias chi ponent a is cuadhos in su tzugu; orroda de linna a unu fusu a manovella: in su cricu portat de oto a batórdighi sonàgias de brunzu diferentes s'una de s'àtera chi sonant comente si faet girare s’orroda; funt fintzes is campanedhas chi sonant in sa missa candho si cunsacrat su pane e su binu Sinònimos e contràrios arranedhas, arreuledhas Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crécelle Ingresu rattle Ispagnolu carraca, matraca Italianu crepitàcolo Tedescu Rassel.

arreulàu , agt: reulau Definitzione nau de ccn., chi est chentza fàere, firmu in ccn. logu, fintzes bagamundhu Sinònimos e contràrios arrebau, filísigu, ifainadu, irberzadu, mandronàciu, oreri, perduleu, praitzosu | ctr. impitzadu, infatzendhau Frases ge at a fai un'acabbu cussu pritzosu arreulau!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu inoccupé, oisif Ingresu inactive Ispagnolu inactivo Italianu inoperóso Tedescu untätig.

arreulèdhas, arreullèdhas , nf pl: reuledhas Definitzione genia de matraca po sonare in chida santa Sinònimos e contràrios arranedhas, arréulas Terminologia iscientìfica sjl Tradutziones Frantzesu crécelle Ingresu rattle Ispagnolu matraca Italianu crepitàcolo Tedescu Rassel.

arréulu arréula

arréulu 1 , nm Definitzione su istare o si pònnere firmos, asseliaos; in cobertantza, su istare in giru bagamundhos / no tenet a. = no tenit asséliu Sinònimos e contràrios arresetu, assébiu, assentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pose Ingresu sediment Ispagnolu reposo, descanso Italianu pòsa, posatura Tedescu Legung.

arreuníe , vrb: arriuniri, reunire Sinònimos e contràrios assodhiri, atropare, atrumai, aunire | ctr. ispàlghere, ispartzinai Frases a s'iscurigadórgiu ant allutu su fogu po sant'Antoni e sa gente s'est arriunia a ingíriu badhandu.

arreúsa , nf: reusa Definitzione su no bòllere, su no bòllere nàrrere o fàere una cosa Sinònimos e contràrios arrecusa, arrefudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu refus Ingresu refuse Ispagnolu negativa Italianu rifiuto Tedescu Ablehnung.

arreusài , vrb: rebusare 1* Definitzione nàrrere chi nono a calecuna cosa, no bòllere ccn. cosa; tirare a longas, lassare a tempus a denanti Sinònimos e contràrios arrafudai / dilatai.

arrevacédhu , nm Definitzione proidedha de pagu contu Sinònimos e contràrios abbichedha, abbita.

arrevaciàe , vrb Definitzione frochitare, cumenciare a frocare Sinònimos e contràrios ranzolare.

arrevàciu , nm Definitzione tempus fridu, de abba e nie Terminologia iscientìfica tpm.