arresuscitàre, arresussitàre , vrb Definitzione torrare a biu, nau de Cristos / s'Arresussitau = Cristos torradu a biu Frases Zesugristu sa tertza die est arresussitau ínteri sos mortos 2. sa die de Pasca a s'incontru s'Arresussitau cun sa Mamma si assortint apare Tradutziones Frantzesu ressusciter Ingresu to resuscitate Ispagnolu resucitar Italianu resuscitare Tedescu auferstehen.
arretàda , nf Sinònimos e contràrios arretamentu, ingrillimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu excitation sexuelle Ingresu sexual excitement Ispagnolu excitación sexual Italianu eccitazióne sessuale Tedescu geschlechtliche Erregung.
arretàe , vrb: arretare, arretai, retai Definitzione nau de sa natura de su mascu, su si fàere tostada, chíbbera, tètera Sinònimos e contràrios arrintzonare, arritzare Frases cussu est ómine chi no arretat ◊ est arretendhe, comente at bidu féminas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être en érection Ingresu to have the erection, to be in erection Ispagnolu tener una erección Italianu avére l'erezióne, èssere in erezióne Tedescu in Erektion sein.
arretàgliu , nm: arretallu, retàgliu* Definitzione orrugu de pannu o drapu segau de sa petza, orrobba de prammu Sinònimos e contràrios arrogu, bículu, fiocu, isperriolu, randhàgliu Tradutziones Frantzesu retaille, coupure, chutes Ingresu remnant Ispagnolu retazo, retal Italianu ritàglio Tedescu Ausschnitt.
arretài arretàe
arretalíu , nm, nf: arretulia, retiliu Definitzione genia de animales chi camminant tragandho in terra a foigadura, andhandho a egas e ogas, chentza cambas Sinònimos e contràrios arrasia, ertiliu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reptiles Ingresu reptiles Ispagnolu reptil Italianu rèttili Tedescu Kriechtiere.
arretallàu arratellàu
arretàllu arretàgliu
arretaméntu , nm Definitzione su arretare Sinònimos e contràrios arretada, arretúmene, ingrillimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu érection Ingresu erection Ispagnolu erección Italianu erezióne Tedescu Erektion.
arretapinnàta arratapignàta
arretàre arretàe
arretàssa , nf Sinònimos e contràrios tassa 1 Frases ia a bòlliri un'arretassa de binu bonu!
arretènnede , vrb: rentènnere* Definitzione coment'e mantènnere firmu, mortu (fintzes po maladia chi guastat un’arremu de no fàere a dhu mòvere o manigiare) Frases issu fiat tzopu ca una initzione dh'aiat arretentu una camba (L.Pisano).
arretentíva , nf: arritentiva, retentiva* Definitzione capacidade de arregodare is cosas Sinònimos e contràrios ammentu, memória.
arretepuntànti , agt Definitzione chi andhat deretu a css. logu o discursu o iscopu cun cóidu e decisione Tradutziones Frantzesu tout droit Ingresu straight Ispagnolu rápido Italianu difilato Tedescu geradeaus.
arretèra arratèra
arretirài arratirài
arretíru , nm: retiru, ritiru Definitzione su retirare, su istare arretiraos / sa missa de s'a. = missa de s'isprefundhu Sinònimos e contràrios retirada Frases sete preides faiant sa missa de s'arretiru po ndhe dhu fàere andhare, cust'ispíritu.
arretolàre , vrb Definitzione fàere a retolu, a chedha, essire in medas Sinònimos e contràrios abbudronare, acedhae, afollare, apubulare, atropare, atrumare, atutinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu assembler, rassembler Ingresu to join up Ispagnolu juntarse Italianu unirsi, aggrupparsi Tedescu sich sammeln.
arretonèra arratonèra