arratirài , vrb: arretirai, arritirai, arritirare, retirai Definitzione torrare agoa, andharesindhe, lassare istare una cosa, una chistione, un'impíciu; learesindhe de unu logu calecuna cosa chi apartenet o pertocat a chie ndhe dha leat, su ndhe pigare sa cosa de mesu ue istrobbat po dha pònnere a una parte, in su logu suo Sinònimos e contràrios furriai, storrai / collire, leai, picare Frases bai e arretiradí, lassa a perdi custas chistionis! ◊ sa filla de s'urrei si fut arritirada po nci pensai 2. sa mama ndi at arretirau su fillu de iscola ◊ sa mesixedha dh’arritiru a una parti ca dòngiu una passada de iscova Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu retirer Ingresu to take back Ispagnolu retirar Italianu ritirare Tedescu zurückziehen.
arratonèra , nf: arretonera, ratonera Definitzione aparíciu po cassare is sórighes / parai o pònniri s'arretonera Sinònimos e contràrios altana, arratera, cassadopis, soricàrgiu Frases custa est un'arretonera preparada po si cassai a totus coment'e merdonas! ◊ is topis cassaus de s'arretonera casi mai si papant su casu ◊ in mangasinu dhui manígiat topis: subeni de ponni s'arretonera! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu ratière Ingresu mousetrap Ispagnolu ratonera Italianu tràppola per tòpi Tedescu Mausefalle.
arratòri , nm: arretore, arretori, retore* Definitzione babbai retore, su preide chi contivígiat is cristianos chi faent fúrriu a una crésia, a una parróchia Sinònimos e contràrios vicàriu Frases s'arretori iat fatu una bella prédica in mesu sa missa ◊ bosi dhu potzo nàrrere ca seis arretores cojaos ◊ custu pecau non ti dhu perdonat s'arretore Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu curé Ingresu parson Ispagnolu cura, párroco Italianu pàrroco Tedescu Pfarrer.
arratrànca, arratrànche, arratrànga , nf: arrestranga, arretranca, arretranga, retranca Definitzione in costúmenes de ómine, tira larga de orrobba chi passat in mesu de is cambas de ananti a apalas, in is bragas; lobu de pedhe de su sedhone chi arreschet asuta de sa coa o in nàdigas de s'animale; chistione bècia, cosa ch'istrobbat; foedhandho in cobertantza, sa natura de su mascu / sedha de velludu, arratranca de funi… = duas cosas chi no torrant paris, chi no deghent s'una a s'àtera Sinònimos e contràrios ambraga, latranga / cadragula, martingale 2. ma cun cuss'arratranga a innui boit andai, fostei?! ◊ agabbaidha cun cussa mabasica de arretranga! Ètimu spn., ctl. Tradutziones Frantzesu culeron Ingresu crupper Ispagnolu retranca, ataharre Italianu sottocóda Tedescu Schwanzgurt.
arratrogàda , nf Definitzione fàere s'arratroga, fàere rimare torrada e isterrina de is mutetos, fintzes solu nàrrere versos in rima ca dhue deghet ma bortas a frastimu (es. de a. in F. Carlini: Bollat o no bollat, deu ammarolla seu imbonendi a bidha mia, siat chi tirit bentu o protzat a istracia) Frases tochit, fatzamí un’arratrogada, boghidinci unu versixedhu!
arratrogài , vrb: arretrogai, arretrogare, arritrogai, retrogare Definitzione fàere sa retroga, fàere rimare is versos de sa poesia acapiandhodhos apare, fàere versos in rima; nau in cobertantza, imbuscinare 2. is molentis si arratrogant in terra a s'iscrafi s'ischina Ètimu srd.
arratròxa , nf: arretroxa, arrutorza, arrutroxa, irrutorja, orrudòrgia, rutolza, urrutorza Definitzione istrampada, calada a terra a cropu, forte, nau prus che àteru de gente Sinònimos e contràrios addràbbulu, arruta, bótiu, ijonada, irdobboinada, iscartinada, iscorjada, issonco, istrampada, trabintada Maneras de nàrrere csn: donai un'arrutroxa a conca in bàsciu, a faci in terra, a paneri in terra = rúere a cúcuru ficadu, a buca a terra, a culu in terra; s'arretroxa de sa morti = ruta mala chi che ponet in sa fossa un'antzianu Frases s’est posta a arriri biendi is arratroxas de is àterus ◊ fuant arretroxas a dógnia passu ◊ prus in artu andat e prus manna at a èssi s'arrutroxa a terra! ◊ at tentu un'arrutorza mala de s'àinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chute Ingresu fall Ispagnolu caída Italianu caduta Tedescu Fall, Sturz.
arràtu , agt: ratu Definitzione nau de su logu, chi est in calada meda Sinònimos e contràrios iscamedhosu, isderrumbau, percossosu, ràbidu, tremenósu | ctr. paris, sétidu Frases est istétia una fatiga a si ndi bènniri a su serragu de sa costera arrata, logu de si apiculai a us'e crabas Ètimu ltn. rap(i)dus Tradutziones Frantzesu escarpé Ingresu steep Ispagnolu escarpado Italianu scoscéso, érto Tedescu steil.
arràtu 1 , nm: ratu* 2 Definitzione unu pagu de tempus, sumana Sinònimos e contràrios iscàmpiu, iscuta, mamentu Frases po un'arratu vonu no apo intesu nudha.
arratulàre , vrb Definitzione mantènnere o agganciare a calecunu logu de pòdere istare firmu o fintzes po artzare, andhare a in artu Sinònimos e contràrios agganciai, agguantai, apichedhai, tènnere Frases arratulèndhesi a su muru che intreit a domo dai sa bentana ◊ s'arratuleit peri su truncu de unu pinu altu meda ◊ abbaidaia semper si bidia sa màchina de babbu arratulendhe in s'arciada Tradutziones Frantzesu grimper Ingresu to climb (up) Ispagnolu arraigar, asegurar Italianu abbarbicare, ancorare Tedescu sich festsetzen, festhalten.
arràtza arràcia
arratzadòre , agt Definitzione chi serbit po arratzare, po parare arratza Sinònimos e contràrios arratzinu Ètimu srd.
arratzadúra , nf Definitzione su arratzare Sinònimos e contràrios acastadura Ètimu srd.
arratzài arraciài
arratzalladòri , agt, nm Definitzione chi o chie bogat arratzallus Ètimu srd.
arratzàllu arraciàllu
arratzàre arraciài
arratzéri , nm Definitzione prus che àteru, animale seberau e pesau po parare arratza Sinònimos e contràrios arratzadore, arratzinu Ètimu srd.
arratzèta , nf: arresseta, arretzeta, retzeta* Definitzione is meighinas chi órdinat su dutore e su paperi ue dh'iscriet; fintzes sa lista de totu su chi e comente dhue bolet po fàere unu papare Frases is datoris mancu ti lassant aberri buca, t'iscrínt s'arratzeta e toca! ◊ dhi fàciu s'arresseta po si pigai is píndulas Tradutziones Frantzesu recette Ingresu prescription, recipe Ispagnolu receta Italianu ricètta Tedescu Rezept.