retrànca , nf: arratranca*, retranga Definitzione in costúmenes de ómine, tira larga de orrobba chi passat in mesu de is cambas de ananti a daesegus, in is bragas; incropada o lobu de pedhe de su sedhatzu chi arreschet asuta de sa coa o in nàdigas de s'animale; chistione bècia, cosa chi istrobbat Sinònimos e contràrios ambraga, latranga / cadragula, martingale. Maneras de nàrrere csn: pèrdere sa retranca = pèrdiri sa passiéntzia; aguantai, no aguantai retranca = agguantare, no agguantare sa brulla

«« Torra a chircare