arratzínu , nm Definitzione mascu seberau e pesau po parare arratza Sinònimos e contràrios arratzadore, arratzeri Ètimu srd.
arratzionài , vrb: ratzionare Definitzione ispartzire in partes e pruschetotu giare o pigare sa parte o tanti precisu chi dhi tocat, a unu Frases in tempus de gherra si biviat mali mali mali, arratzionànt totu!
arratzósu , agt Definitzione nau de cosa o persona diferente de àtera ma in manera coriosa, chi est istranu, pagu normale Sinònimos e contràrios istramanchiosu, istrambóticu Frases fut unu de cussos mecanísimos arratzosos chi tenent in América pro regòllere su bestiàmene ◊ no che resultat a si figurare a Beniaminu cun zipone ruju e berrita arratzosa (A.Cossu)◊ manera arratzosa chi tenet de portare sa cosa a ghisu de bàtile! ◊ est unu caldu arratzosu Ètimu srd.
arràu , nm: araju, raju* 1 Definitzione punta de ossu, genia de istillu (fatu cun sa cannedha de sa camba de su lèpere o de su conillu) po trebballare s'iscaria Terminologia iscientìfica ans.
arraulàre , vrb Definitzione ingòllere s’arrajolu, sa maladia chi benit a is canes; arrennegare che cane arrajolau, arrennegare meda Sinònimos e contràrios arragiolare, arragiolire.
arraulàre 1 , vrb: raulare* Definitzione fàere una genia de moida comente faent is gatos candho funt asseliaos de pàrrere dormios o istant a su friga friga cun sa gente.
arraunzàre , vrb: ranzare* Definitzione istare a raunzu, a murrúngiu, a boghes (nau prus che àteru de animales) Sinònimos e contràrios ammusciare, arringare, arrunzare, grujai, morrugnare, musci, raganzare, smusciai, traganzare, trepedhare Frases arraunzat su porcu candho cheret a manigare, su cane candho minetat de mossigare, su batu candho est frimmu a colore a fogu o in coa.
arrauradúra , nf Sinònimos e contràrios arràbbiu, arragiolu, arrajoladura, arrajolamentu Ètimu srd.
arràva arràba
arravabài , vrb: arrevelai Definitzione atrotigare, fàere a lacu, essire colembru o acorrimboe, nau de su linnàmene chi no abbarrat deretu o bene in paris Sinònimos e contràrios aliverrare, atrotiai, colembrai.
arravaciàre , vrb Definitzione nau de su tempus, betare arrevàciu, abba cun nie, fintzes pàrrere de niare Sinònimos e contràrios niotzolae Frases fut fritu e peri arravaciandu de niai Terminologia iscientìfica tpm.
arravanàdu , agt Definitzione
nau de ccn., chi tenet bògia, gana, disígiu mannu de ccn. cosa
Sinònimos e contràrios
desizosu,
imbozadu,
inganatzidu,
inganidu
Tradutziones
Frantzesu
désireux
Ingresu
eager
Ispagnolu
deseoso
Italianu
voglióso,
desideróso
Tedescu
begierig.
arravanèlla , nf: rabanella* Definitzione genia de erba de ortu chi faet un’arraighina grussa, segundhu sa calidade curtza, tundhita, segundhu longa, totu orrúbia o fintzes in parte orrúbia e in parte bianca, unu pagu pitzigorosa (e a bortas fintzes meda) Sinònimos e contràrios alicarja, arraiga, arraíxini, arrovonellu Terminologia iscientìfica rbzc.
arraviàre arrabbiài
arravígliu, arravillió , nm: arrevégliu, arrevélliu, arrevellu Definitzione sa parte de mesu, orrúbia, de s'ou / arravígli'ou = oidedhu abbatadu cun túcaru, ispírit'e ou Sinònimos e contràrios aminedha, oidedhu, ollanu, tórulu 1 2. Mariedha, prepara s'arrevégli'e ou a sorri tua! ◊ sa pipia iat abbritiau de si dhu papai issa s’arravillió Ètimu ctl. rovell.
arravinàdu , agt Definitzione chi portat o tenet ravinu Sinònimos e contràrios alliadu Frases candho bidides muscas arravinadas, no che las dispacedas: podent èssere ànimas in pena! Ètimu srd.
arravinèdha , nf Definitzione proidedha Sinònimos e contràrios arrosina, proischina.
arraxài arrajài
arraxína, arraxíni arraígini