A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arrangiadúra , nf: arranzadura Definitzione trebballu chi si faet po aconciare calecuna cosa (trastu consumau o segau, domo e àteru) Sinònimos e contràrios aconciadura, acónciu, arragnada, arrangiamentu | ctr. iscónciu Frases su sabbateri ndi at pigau su chi at arregortu po s'arrangiadura de is crapitas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ajustage, réparation Ingresu mending Ispagnolu reparación, arreglo Italianu riparazióne Tedescu Reparatur.

arrangiàe, arrangiài arragnàre

arrangiaméntu , nm: arrantzamentu, arranzamentu Definitzione su arrangiare, su torrare apostu unu guastu, una cosa posta male; sa cosa arrangiada; genia de acórdiu Sinònimos e contràrios aconciadura, acónciu, arragnada, arrangiadura, arràngiu | ctr. guastu, iscónciu Frases fachie arrangiamentu: est un'òpera vona ca est un'òrfana 3. a las acollis, custas berbeghes, ca est pro un'arranzamentu? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrangement Ingresu reparation Ispagnolu arreglo, reparación Italianu arrangiaménto Tedescu Zurechtmachen, Vereinbarung.

arrangiàre, arrangiàri arragnàre

arrangió, arrangiólu aragnólu

arràngiu , nm: arranzu Definitzione su arrangiare, su torrare apostu unu guastu, su pònnere bene sa cosa; sa cosa arrangiada / èssiri a s'arràngiu = campare arrangiandhosi, sentza de àere peruna intrada segura, fintzes in su bisóngiu Sinònimos e contràrios aconciadura, acónciu, assébiu | ctr. gastu 1 Frases su guventu isbandonau, sentza de dhi fai arràngius, ndi fiat arrutu ◊ is dotores faent arràngios po bívere de prus ◊ custa màchina un'arrangixedhu gei dhu bolit! 2. cussa giacheta est totu tzàpulus e arràngius Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu adaptation, mise en ordre Ingresu rearrangment, adaptation Ispagnolu arreglo Italianu adattaménto, riparazióne, riassètto Tedescu Anpassung, Reparatur, Aufräumen.

arràngiu 1 arrànciu

arràngiu 2 , nm Definitzione bobboitedhu totu farrancas Sinònimos e contràrios aragna, cantupiludu, francadossu, mariavarranca, muldidori Terminologia iscientìfica crp Ètimu ltn. araneus.

arràngu , prep Definitzione ororu, serente (coment'e acanta a una arrenghera) Frases torru de iscola passendi arrangu de sa cresura.

arranguài , vrb: arrangulai Definitzione imbitzare forte, tropu (ma fortzis fintzes unu pagu orròschere), giare su cuntentu coment’e po paga Sinònimos e contràrios abbetuare, abesare, acomunai, acostumai, imbisciare, ingustai / allicare, allichionare, imbitzicare, ingolumare Frases dh'as arranguau a su cafei e immoi dhu disígiat sempri ◊ mancai aresti, cussu gatu, chi dh'arranguais gei si lassat pigai ◊ su pipiu est arranguau a sa tita e no bollit àteru 2. est arranguau a s'àtera parti de su mari 3. femu giai arranguendimí, telefonendi sentza de podi pigai sa línia! Tradutziones Frantzesu habituer, accoutumer Ingresu to accustom Ispagnolu acostumbrar Italianu avvezzare Tedescu gewöhnen.

arranguàli arranguài

arranguitzài , vrb: arrenguitzai, arringuitzai, arringulitzari, ranguitzai Definitzione giare o pigare cosa chi praghet, fintzes coment'e paga, de cuntentu po calecuna cosa chi unu at fatu, batire sa gana, pigare s'àteru a losingas, cun promissas e cosas chi dhi podent pràghere Sinònimos e contràrios acasagiai, arranguai, imbozare, inganatzire, ingangulissai, ingrangugliare | ctr. dirganare, irbozare Frases una tassa de cafè bonu cun pastas de lati dhas iat arringuitzadas de sa fatiga de su viàgiu ◊ a mairu tuu dhu depis basai e arranguitzai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gratifier Ingresu to give a bonus Ispagnolu gratificar Italianu gratificare Tedescu eine Gratifikation geben.

arranguitzàu , pps, agt Definitzione de arranguitzai; chi dhue at leau gustu a calecuna cosa Sinònimos e contràrios ingrangullitzau.

arranguítzu , agt, nm: arrangulitzu, arrengollitzu, arrenguitzu, ranguitzu Definitzione chi praghet, chi atirat, chi praghet meda; cosa o chistione chi praghet, chi atirat Sinònimos e contràrios atrativu / atràida, dengheria, imbímbinu, imbràmbulu, ingrangúgliu, losinga 2. custa cosa est un'arrenguitzu! ◊ cussas cosas no tenint arrenguitzu Ètimu spn. Aranjuez Tradutziones Frantzesu attractif Ingresu attractive Ispagnolu atractivo, atracción, lisonja Italianu attrattivo, lusinga, allettaménto Tedescu anziehend, Verlockung.

arrangulàre , vrb: rangulare Definitzione baliare de mala manera una cosa Sinònimos e contràrios abbabiai, agguantai, bagiulai Ètimu srd.

arrangulàre 1 , vrb Definitzione fàere boghe grussa coment'e leaos a su gúturu, a sorrogadura Sinònimos e contràrios raulare, sarracrare. Maneras de nàrrere csn: arrangulau a su gúturu = serragadu, a logos, nadu fintzas de unu arrennegadu, inchietu che animale tentu, chi no faghet a lu faedhare; cane a. = inchietu, minetendhe

arrangulítzu arranguítzu

arràngulu , nm Definitzione disígiu malammodidu, esagerau; fintzes una genia de cumpensu o cuntentu chi si giaet a ccn. po su chi faet Sinònimos e contràrios agodíssia, agudéntzia, apédhiu, asuréntzia, asuria, asurímini, aulimentu, codícia / apagnamentu, grangeu Ètimu itl. rangolo Tradutziones Frantzesu désir excessif, exagéré Ingresu unrestrained wish Ispagnolu deseo insaciable, compensación Italianu desidèrio sfrenato Tedescu zügelloser Wunsch.

arranicózinu , agt Definitzione nau de sabore, chi est de animale areste, de mascu chentza crastau Ètimu srd.

arrannàssa , nf Definitzione aragna o lupu de mari, genia de pische chi podet fàere fintzes de unu metro, bonu meda Sinònimos e contràrios ispirrita, lobina, tràcina Terminologia iscientìfica psc, dicentrarchus labrax Ètimu itl. arranassa Tradutziones Frantzesu loup de mer Ingresu bass (sea) Ispagnolu róbalo Italianu spìgola Tedescu Wolfsbarsch.