A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arràncula , nf, nm: arrànculu Definitzione singiale chi lassat in sa carre calecuna punta tostada passandhodha a arrasigadura forte de bogare fintzes sàmbene Sinònimos e contràrios aranca, farranca, farrasca, frascada, iscarràfiu Frases custos sunt arrànculos de gatu Ètimu srd.

arranculàre , vrb Sinònimos e contràrios abbranchiare, arrancare, farrascare, scarrafiai Frases li est crómpia sa muzere arranculàndheli sa fatze Ètimu srd.

arrànculu arràncula

arranculupédhu , nm Definitzione cosa chi si narat a istrochidura pigandho in giru o faendho inchietare s'àteru Frases m'istrochiat, mi faiat s'arranculupedhu!

arrànda , nf: arrandha, arrenda 1, randha Definitzione genia de tessíngiu a lascu chi si ponet po bellesa / arranda de su carrúciu = s'imbastimentu de sas tàulas de sa morisca (si podet bídere bene meda candho sa tàula est sica cun sa purpa prudigada) Sinònimos e contràrios arrandíliu, intradò, randhadu, trina 1 Frases in palas de su monti mi setzu a fai arranda…◊ cust'arrenda dh'at fata cia Pepina po sa crerència ◊ de is brúcius essint is arrendas de is polànias Terminologia iscientìfica ts Ètimu spn. randa Tradutziones Frantzesu dentelle Ingresu lacework Ispagnolu encaje Italianu merlétto, trina Tedescu Spitze.

arrandài , vrb: arrendai 1, randai Definitzione fàere o pònnere s’arrandha a unu bestimentu o trastu Sinònimos e contràrios irrandhare, trinetare Frases est arrandendi sa camisa ◊ mi ammostas su chi as arrandau me is pannus? ◊ is féminas ant arrandau sa tialledha de s'altari ◊ apu arrendau is lensolos 2. intamen de arrechiai a su babbu mortu, sa genti iat arrandau po sa filla Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire de la dentelle Ingresu to lace Ispagnolu adornar con encajes Italianu merlettare Tedescu mit Spitzen besetzen.

arrandàu , pps, agt Definitzione de arrandai; chi portat s’arrandha, nau de bestimentu / a is becesas camisa arrandada… = a is antzianus dhus atendint pagu Sinònimos e contràrios randhadu 2. portat iscufiotu de seda e mantilla arrandada.

arrandèra , nf Definitzione fémina chi faet arrandha Ètimu srd.

arràndha arrànda

arrandíliu , nm: randíliu Definitzione genia de tessíngiu a lascu Sinònimos e contràrios arranda, intradò, randhadu, trina 1 Terminologia iscientìfica ts.

arrandinài , vrb: randhinare* Definitzione betare, fàere gràndhile Sinònimos e contràrios grandhilare, landirai, landiredhai Terminologia iscientìfica tpm.

arràndula , nf: ràndhula Definitzione in sa carena, una genia de arremu modhe o néula chi produet e sèberat (sumit) calecuna sustàntzia (es. salia, fele) de impreare po su funtzionamentu de s’organísimu etotu o de bogare a fora (es. sudore) Sinònimos e contràrios gaticiola, giàngula, gràndhula*, làndora, maràndula, nàndula / animedhas / gangule Terminologia iscientìfica crn.

arrandulèdha , nf Definitzione a logos, s'orrúndhine Sinònimos e contràrios arrúndibi Frases est una poesia nàscia de s'alligria de is arranduledhas candu torrant a su niu.

arranèdha , nf Definitzione min. de arrana, arrana pitichedhedha, birde Terminologia iscientìfica anar, hyla sarda Tradutziones Frantzesu rainette Ingresu tree-frog Ispagnolu ranita Italianu raganèlla Tedescu Laubfrosch.

arranedhàre , vrb Definitzione fàere a granighedhos, a farinedhos Sinònimos e contràrios abballinare, abbotzichedhare, ammalfudhare, ammoroculare, ammorotzulare, ammurudhare Frases sa farina s'est totu arranedhada Ètimu srd.

arranèdhas , nf pl Definitzione rana de canna, genia de aina po sonare (a furriadura) in chida santa, orrugu de canna apertu, a una parte, a manera de lassare una o duas limbatzas: in s'apertura si faet passare una orrodighedha a dentes, cun su fusu longu a una parte po dh'aferrare a dha sonare; is limbatzas depent istare in pitzu de is dentes de s’orrodighedha, a manera chi, comente custa girat, is dentes iscudant a cropu in pitzu de sa canna faendho unu tzàcurru Sinònimos e contràrios arreuledhas, forriarjola, sarraja Terminologia iscientìfica sjl.

arrangàda alingàda

arrangàre arrancàre 2

arrangascíu , nm: arrengasciu, arrenghesciu Definitzione genia de iscusa, tanti po no adduire a su chi bolet s’àteru o no fàere una cosa Sinònimos e contràrios arraghèscia, iscóticu, iscúgia, istibba, mendhea Frases cussus malus a cuntentai agatant arrengascius in sa frisciura!

arrangiàda arragnàda