A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arrapichédhu, arrapichédu, arrapichétu , nm Definitzione sonu alligru lestru e sighiu de campanas; tocu po pipiu mortu Sinònimos e contràrios arrapicu, istochizu, tocu Frases sonat is campanas a lestu a lestu po s'arrapichedu chi parit unu frúsiu de alas 2. intendendu s'arrapichedhu, totus si fadiant sa gruxi narendu: Un'angiuledhu in prus! Ètimu srd.

arrapícu , nm: arrepíchiu, arrepicu, arripicu, errepicu, rempicu* Definitzione sonu lestru e sighiu de campanas, prus che àteru alligru po festa; in cobertantza, cosa chi si narat po iscusa, tanti po lòmpere a un'iscopu Sinònimos e contràrios arrapichedu, istochizu, tocu / arraghèscia, frocu Maneras de nàrrere csn: arrepichetus de santu Pascuali = zenia de risposta chi su santu tiat dare faghindhe unu tzocu…; istèrrere un'arrepicu (in cobertantza)= dare a ischire una nova o chistione a zente meda, betare su bandhu, isprubbicare Frases is arrapicus prus bellus si fadiant po Pascamanna e po sa noti de Paschixedha 2. no nci at arrepicus! ◊ no boghis arrepicus, chi dèu circu contzolu! ◊ no mi torris prus cun custus arrepicus, no aturis cun cust'abetu! ◊ po fàede ischire sa nova aio istérriu un'arrepicu che a Pascamanna Tradutziones Frantzesu carillonnement Ingresu pealing (of bells) Ispagnolu repique Italianu scampanìo Tedescu Glockengeläute.

arrapignài arrapagnàre

arrapillài , vrb: Sinònimos e contràrios leai, picare Frases mancai no porti chíriga e prafallissu, caincunu sarmonedhu dhu sciu arrapillai dèu puru! ◊ totu sa domu est ispollendumí: bai e torrandi a arrapillai totu, agoa! ◊ chi mi lassat arrapillai is libburedhus chi dhui tèngiu!… Ètimu itl. ripigliare.

arrapinài arrapagnàre

arrapionàre arrampionàre

arrapitàlla , nf Definitzione (a. de crapitas) moida de passos, de gente camminandho Sinònimos e contràrios apeisinzu, apeitu, istrepitzu Ètimu srd.

arrapíti , vrb: arrepítere, arrepiti, errepítere, repítere Definitzione nàrrere o fàere torra sa cosa / ger. arrepitindho, arrepitinno, pps. arrepítiu Sinònimos e contràrios repetire Tradutziones Frantzesu répéter Ingresu to repeat Ispagnolu repetir Italianu ripètere Tedescu wiederholen.

arràpu , avb Definitzione acanta a sa carre, a sa pedhe / segare, túndhere sos pilos a. Sinònimos e contràrios arrasu Frases conca tusa arrapu, picat assimitzu dae su recotu prischiatu dae su mucore! Ètimu spn. al rape.

arraraòna , nf Definitzione arrara bona: pesu bonu, bundhante, mesura bene prena a paris de is oros, a rasu / fai a. a unu = dàreli sa cosa bundhante Frases comporaus sempri ingunis ca faint arraraona.

arràre , vrb Definitzione segai arra, sida; fàere moida de sida Sinònimos e contràrios assidare, scirrai / bacanare, istripitare, sciumbullai, tzacai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déboiser Ingresu to strip of leaves Ispagnolu retazar, rozar Italianu sfrascare Tedescu lichten.

arràre 1 aerràre

arrasadòre , nm Definitzione cannedhu de linna chi serbit po aparigiare a oros su laore in sa misura, medindho Sinònimos e contràrios arraidori Ètimu srd.

arrasadúra , nf: rasadura Definitzione su arrasare, fàere a rasu Ètimu srd.

arrasài , vrb: arrasare 1, arrasari, arresai, arresare, arrosai, rasare Definitzione nàrrere is pregadorias (a iscúsiu); fàere una genia de moidedha, nau de is gatos candho funt asseliaos o parent dormios, candho si frandhigant / missa arrasada = bassa, chentza cantada Sinònimos e contràrios orassionare, precadorare, precare / aggrogotai Frases sa dí de sant'Arrocu s'arrosàriu dh'arresu…◊ arrèsali un'Ave Maria! ◊ mi at fatu torrare chene arrasare totu sas postas de su rojaru ◊ bandant a crésia po arresai ◊ a santu Zuanni arreso 2. su gatu est arresendu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu prier Ingresu to pray Ispagnolu rezar Italianu pregare Tedescu beten.

arrasài 1, arrasàre , vrb: rasai* Definitzione segare o fàere a rasu Sinònimos e contràrios afaitai, apalisare, arrai, ràere.

arrasàre 1, arrasàri arrasài

arrascàre , vrb Sinònimos e contràrios farrascare, scarrafiai Ètimu spn. rascar.

arrascàtu , nm Definitzione donu chi si faet a unu santu po ccn. gràtzia Sinònimos e contràrios improminsa Frases parit un'arrascatu, de faci Tradutziones Frantzesu ex-voto Ingresu votive offering Ispagnolu exvoto Italianu ex vóto Tedescu Exvoto.

arrascèta , nf: rasceta Definitzione genia de pannu de lana Sinònimos e contràrios arràsciu Terminologia iscientìfica ts Ètimu itl. rascia.