arrachèdiri , vrb: arrechèdede, arrechèdere, arrechedi, arrechèdiri, errechèdere, rechèdere* Definitzione andhare bene meda, fàere bene, pràghere, nau mescamente de cosas de papare o chi asséliant unu bisóngiu coment'e chi siat própriu cussa sa chi pedit s'organísimu Sinònimos e contràrios cufàchere, piàchere, renchènnere | ctr. nòcere Frases su cocòi fatu in domu parit chi arrachedat! (A.Garau)◊ su binu no mi arrachedit meda! ◊ a mengianu su sonnu praxit, arrechedit ◊ mi arrechedet de bufare una tassa de binu, papandhe ◊ a parte de chitzu s'intendhit sa friscura e arrechedit a si bestire Tradutziones Frantzesu désirer ardemment Ingresu to crave for Ispagnolu apetecer, desear Italianu appetire Tedescu begehren, Appetit erregen.
arràcia , nf: arratza, ratza Definitzione totu su chi distinghet una genia de erbas, de matas, de animales o de cristianos de un'àtera: si narat meda in su sensu de genia de calidades bonas, o fintzes solu de calidade bastat chi siat / zenias de arratza de zente (po distínghere calecunu piessignu, prus che àteru su colore de sa pedhe): bianca, groga, niedha, arrubiasta; parai, parare arratza = pesare bestiàmine, lassare cosa a sèmene Sinònimos e contràrios casta, genia, iscera, iscrípia, paru, raima / calidade / arereu Maneras de nàrrere csn: èssere de a. = de ratza bona; arratza de!…+ nm. = in sensu normale (ca su significau de su "arratza" est bonu, positivu) bollet nàrrere chi sa cosa inditada est bella, bona meda, ma in cobertanza bollet nàrrere su contràriu Frases s'arràcia umana ◊ duos canes ti peso pro catza, canes de Fonne, canes de arratza (A.Casula)◊ it'arratza de pudha a criare un'ou goi mannu! ◊ no dhui nd'at unu mancu po arratza ◊ totu s'arratza sua at tentu bestiàmine ◊ nois semus de diversa arratza ◊ su madiru puru est "Pintus", ma de àtera arratza ◊ arràcia de píperas, chie vos at imparau a fughire?!◊ sa terra si fiat prena de matas e de erba de tantis arratzas 2. a fillas mias dhas apu sempri postas a coredhai e iscínt a fai dónnia arratza de druci 3. dhi còmporas su binu, poi dhu tzérrias po ti che dhu bufare: arratza de afarista!…(M.Dejana)◊ arratza de cibudha bella eus fatu, ocannu! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu race Ingresu race Ispagnolu raza Italianu razza Tedescu Rasse.
arraciàda , nf: arreciada, arreciara, arriciada, reciada Definitzione ferros intraos apare de unu betu e a istúturu, po serrare mescamente un'apertura (in su sensu de dh’assegurare) Sinònimos e contràrios arrècia, ferrada Frases una ghitarra acumpàngiat unu cantu de amori po una picioca apalas de s'arreciara ◊ is arriciadas dhas ponint a is fentanas Tradutziones Frantzesu grille Ingresu bars Ispagnolu reja Italianu inferriata Tedescu Eisengitter.
arraciài , vrb: arratzai, arratzare Definitzione parare arratzas bonas, migliorare s’arratza, pesare bestiàmene a iscéberu; tirare a s’arratza, a s'aréntzia, aerare unu a un'àteru, cumprèndhere de cale arratza o famíglia est unu Sinònimos e contràrios acartare, acastai / assimbillai, atipizare, istripai | ctr. irratzare, iscastare Frases est arratzadu de sas mezus bacas ◊ cussos canes de presorju, maleitos siant, no bi at de los arratzare! ◊ eus betiu àterus crabus po arratzai is crabas 2. su fígiu piticu de Pissente no at arratzau nudha! ◊ bi aiat chin nois unu pitzinnu chi no resessia a arratzare ◊ deo apo arratzau a is meos e in parte fortzis apo iscastau Ètimu srd.
arraciàllu , nm: arretzallu, retàgliu* 1 Definitzione una genia de arretza po piscare; in cobertantza, genia de iscusa, mendhea, difetu Sinònimos e contràrios arretza, filau, ganghiledhu, óbiga / arraghèscia, iscóticu 2. no cumencist a bogai arraciallus tui, immó!◊ po dogna cosa bogas arratzallu po ti fai a crei un'ómini de cultura! Tradutziones Frantzesu épervier Ingresu sweep-net Ispagnolu esparavel Italianu giàcchio Tedescu Wurfnetz.
arraciòni , nm Sinònimos e contràrios mesaparista Ètimu ltn. ratione(m).
arràciu , nm: arràgiu, arraju, ràgiu* Definitzione ispera de lughe chi mandhat una cosa alluta; parte de un’orroda chi andhat de su muzolu o butu a su cricu; iscàrriga de elétricu de is nues: su foedhu dhu narant meda po arrennegu, a frastimu Sinònimos e contràrios arbore 1, arràigu, lampu, saeta, sainete 1 3. chi ti calit un'arràciu! ◊ mi calit un'arraju ca sa mossiada si dh'ia torrada, chi ia portau barras bonas! 4. po un'arraju dha portas sa limba?!
arracoiméntu , nm Definitzione coidura chi si faet a sa linna, a su ortigu, po dh’aderetzare (o atrotigare) segundhu a ite serbit Ètimu srd.
arracòiri , vrb: arrecòchere, arrecoi, arricoi Definitzione coment'e còere, ma nau solu po calecuna cosa (es. a. s'arràmini = orrubiare s'arràmene), fintzes in su sensu de abbruxare (itl. cauterizzare) po disinfetare e disinfetare in generale Frases dèu fia iscrutzu e is bias de su sartu fiant prenas de pruini budhiu chi mi arracoiat is peis! 2. depis arricoi cussu trincu!
arradàbi, arradài , nm Definitzione istregighedhu, misura de unu litru, de mesu litru Terminologia iscientìfica stz.
arraddopiài , vrb: arreddopiare, raddopiai Definitzione fàere o pònnere a duos tantos calecuna cosa / arraddopiau = dópiu Sinònimos e contràrios addopiae | ctr. ammesai 1, immesare 2. benei, piciochedhus: naraus unu Babbu nostu arraddopiau! Tradutziones Frantzesu doubler Ingresu to double Ispagnolu duplicar, doblar Italianu raddoppiare Tedescu verdoppeln.
arradébi , nm: arradellu 1, arradili, arredeli, arredellu, arredelu, arridebi, arrideli, arridellu, arridelu, arridili, rideli Definitzione genia de linna chi no faet manna meda Sinònimos e contràrios aiverru / cdh. litarru Terminologia iscientìfica mt, Phillyrea angustifolia, P. latifolia Ètimu ltn. alaternus Tradutziones Frantzesu filaria ou alavert à larges feuilles, f. à feuilles étroites Ingresu phillyrea angustifolia Ispagnolu labiérnago, olivillo Italianu fillirèa Tedescu Steinlinde.
arradéllu , nm: radelu Definitzione lau mascu o atripa mulleri, genia de matighedha chi faet unu pibionedhu bonu a meighina, linna groga iscurosa, bona po òpera Sinònimos e contràrios labruareste, larumàsciu, linnaniedha 1, tàsaru Frases matas de arradellu Terminologia iscientìfica mt, Rhamnus alaternus Ètimu ltn. alaternus.
arradéllu 1 arradébi
arradhadòre , nm Definitzione genia de palitedha intrada in sa coa de s’istrúmbulu po arrasigare s'arau (s’abrada) chentza si abbasciare, arandho Sinònimos e contràrios arrasicadore, arresigadoredhu, pobítia, raschiolu Ètimu ltn. rallum Tradutziones Frantzesu racloir, ébarboir, décrottoir Ingresu scraper Ispagnolu aguijón Italianu raschiétto, raschiatóio Tedescu Schaber.
arradhonídu , agt Definitzione chi est brutu cun pígiu grussu e tostau de malesa, chi portat aradhu Sinònimos e contràrios aradhosu Tradutziones Frantzesu tartreux Ingresu encrusted Ispagnolu incrustado Italianu incrostato, grommóso Tedescu verkrustet.
arradicadúra , nf: arraigadura Definitzione su arraigare, pònnere sa raiga Sinònimos e contràrios arraigonzu, pichinzu Ètimu srd.
arradicàre , vrb: arradicrare, arraicare, arraigai, arraigare, raigare Definitzione pònnere is ràdicas, s’arraiga, a sa cosa prantada chi istat méngius in artu (bide, pisu, tamatas, e àteru) e prus segura po is bentos ca faet a dh’acapiare Sinònimos e contràrios acerbonai, acradiare 1, apalincionai, arrochitare, fíere, furchitare, impalai, incradiare, irraigare Frases cherzo arraigadu sas pumatas, ca istant prus sanas 2. mi arraigo a sos usos e costúmenes Ètimu srd.
arradichína , nf: arraegina, arraighina, arraghina, arreighina, arrexina, radichina* Definitzione de is erbas e matas, sa parte chi istat asuta de terra ue suspint abba e àteros alimentos e ue si mantenent; foedhandho de àteru, sa parte prus atesu e fundhuda de ue benit o dipendhet unu o una cosa; nau de gente, is antepassaos de su matessi pópulu e logu, s’istória chi at tentu, sa cultura, sa limba, is chistiones / genias de arraighina: a soca o ispicone, a fusinu (itl. a fittóne), a barba (is puntas prus fines, latarola) Sinònimos e contràrios arraígini, raiga 1 | ctr. chima Frases li at dau a mandhicare arradichinas d'erba ◊ su fogu si est inchessau a sas arraighinas ◊ cun is arrexinas prus fortis dèu mi apu a istríngiri a bosàterus ◊ is arreighinas funt fortis e profundas e alimentant sa mata 2. mi apu a isbagliai, ma tui in custu ufíciu no nci ponis arraíginis! Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu racine Ingresu root Ispagnolu raíz Italianu radice Tedescu Wurzel.