A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

Sadorínu , nm Definitzione númene de ómine (de fémina, -a).

sàdru , agt, nm: saldu, sardu Definitzione chi o chie est de sa Sardigna, chi pertocat sa Sardigna, is Sardos; sa limba chi foedhaus is Sardos / nàrrere una cosa a sa sarda, sardasarda = ladina, crara, chi si cumprendet bene Frases boleus ballus sadrus, no a impressadura che is aremigus! ◊ su pópulu sardu at apertu sos ogos ◊ dhu nant "romanu", ma est casu sardu! 2. limba e natura nos ant fatu a Sardos ◊ dae séculos semus nois Sardos coment'e malos teracos oprimidos (A.Casula)◊ o Sardu, si ses sardu e si ses bonu, semper sa limba tua apas presente! (Piras) 3. in sardu iscrio: sa limba imparada dae totu sentza mastru in pitzinnia (Cubeddu)◊ chistionaus e iscrieus in sardu Sambenados e Provèrbios smb: Sardu / prb: berrita no fachet Sardu Ètimu ltn. sardus Tradutziones Frantzesu sarde Ingresu sardinian Ispagnolu sardo Italianu sardo Tedescu sardisch, Sarde.

saeràre , vrb: secherare, segherare, serare, seriare Definitzione su si acatare, sapire, arrennèscere a bíere a solos is cosas Sinònimos e contràrios abbídere, abbillai, acatae, ischidare, sagamare, sapèschere, sapire / bídere Frases Madalena, a limba leada, mancu si saerat: àsiu tenet sa mama de dha tzirriare!…◊ ahi, si ti fis segherau su chi ses e de su chi contas! ◊ si est inamoradu de una e no si est seradu de sas àteras ◊ nos seramus sa pedhe subra de sas carres ◊ no mi so mai seradu de te ◊ tocat de nos segherare e de nos irbotare a su male! ◊ si sereit chi li mancaiat dinari ◊ a pè a pè in cumpagnia no mi so seriadu de su caminu ◊ si m'imbergo no si sègherat nemmos ◊ zughia sos pes bisestrados chi mancu seriare los podia ◊ si as giudísciu e ti seras, ti ses lendhe sos gustos contràrios ◊ istasero no mi sero: mi paret de ch'èssere atesu (G.Oggiana)◊ connoschiat su bàulu de sos canes e si fit segherau chi cussu ganninzu non fit de afetu (G.Piga)◊ "siscuru a chie no si serat solu!", naraiat mamma 2. serat bisonzu de piànghere e de pregare ◊ s'anade apena chi at seradu su falcu si che afungat ◊ millos, como los sero! Tradutziones Frantzesu s'apercevoir, se rendre compte Ingresu to perceive Ispagnolu percatarse, darse cuenta Italianu avvedérsi Tedescu wahrnehmen, bemerken.

saéru , nm Definitzione su si saerare, capacidade de si acatare e cumprèndhere is cosas e chistiones / bogare a ccn. dae s. = fàghere issentire, fàere dilliriare Sinònimos e contràrios capia, seru, tinnu Frases cussu giòvono dhu pentzo note e die, mi ndhe at pigau su saeru comente a candho tenia bíndhighi annos! ◊ is contos antigos mi ndhe bogànt de saeru e po cussu dhos chistia e iscriia Ètimu srd.

saèta , nf Definitzione prus che àteru, su raju, s'iscarrigada de elétricu de is nues, ma fintzes fritza Sinònimos e contràrios arbore 1, arràciu, lampu, sainete 1 / astile, ferce Frases fit betendhe tronos, lampos e saetas ◊ a chelu serenu una saeta l'at in s'ora matessi frumminadu ◊ s'ària est totu una mineta, no promitit nudha de bonu: eco luminosa una saeta sighida da'unu forte tronu.

saèta 1 , nf Definitzione genia de tubbu de intrare apare, a grughe, po poderare su ponte de is maistos de muru Sinònimos e contràrios tressili.

saetài , vrb: saetare Definitzione betare o fàere saetas.

saetàmine , nm: saitàmine Definitzione is cambos noos chi bogat sa bide Ètimu srd.

saetàre saetài

safarànu saparànu

safàta , nf: afata, salfata, sarfata, savata, sofata, sufata Definitzione genia de istrégiu ladu e largu, a oros bàscios, prus che àteru a duas asas, a pònnere tatzas o cícheras o fintzes druches, po passare cumbidu Sinònimos e contràrios afuente, assafata Frases mi at aportu una safata cun sas tatzas ◊ in sas safatas ant colatu marigosos e àteros durches ◊ sa pitzinna fuit passanne druches in sa safata ◊ cusse est semper chin sa tatza prena in sa savata Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. safata Tradutziones Frantzesu plateau Ingresu tray Ispagnolu bandeja Italianu vassóio Tedescu Servierbrett.

safíru , nm Definitzione ispécia de gemma, de prendha Terminologia iscientìfica prd.

sàgada , nf, nm: sàgatu Definitzione súlida, alenu apretau Sinònimos e contràrios afandha, assubentu, assúpidu, bàtima, bémida, sufrata, supedhu Frases fipo a sàgada che fodhe malandhau ◊ a búrbiu de dolores m'isto a sàgada presoneri de unu cras chene isetu (F.Satta)◊ cantos alentos istracos e sàgadas de apretu in carenas a búrbiu de sudore bi at pasau! ◊ dego, zamedhu, chirco a sàgada su chi no poto atzapare! ◊ mi so ischitatu a sàgatos Ètimu srd.

sagadàu , agt: assagadau Definitzione chi est a sàgada, assupandho Frases unu corbu benit a bolu, totu sagadau Ètimu srd.

sàgama , nf Definitzione genia de forma po fàere a betu giustu calecuna cosa (de linna sa chi is muradores ponent po fàere guarnissas in is muros) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu modèle Ingresu shape Ispagnolu escantillón Italianu sàgoma Tedescu Form.

sagamàda , nf: sagumada Definitzione su sagamare; móvia, genia de movimentu; in cobertantza, surra Sinònimos e contràrios ischeadura / cabossa, carda, dobbe, mazadina, pista Ètimu srd.

sagamàre , vrb: sacumare, sagumae, sagumare Definitzione giare una forma a calecuna cosa; nau in cobertantza, giare surra, atripare; rfl. impreau meda in su sensu de si acatare, sapire, bíere calecuna cosa (mescamente su chi o comente unu est faendho e nau fintzes de sa capacidade de si sapire)/ no ti sàgumas, no?!… = càstia, dona atentzioni a su chi ses fendi! Sinònimos e contràrios incheare, ischeare / abbigiare, assagumare, atoare, isagumare, saerare, sapire 3. mi sàgumo in logu chi no connosco ◊ in sos ojos tuos bi sàgumo duos butios e una lughe ◊ si fint acoconaos in su gabbanu e no si fint sagumandhe de su chi fit costandhe ◊ so betzu e no mi sàgumo piús ◊ si a unu dhi contas comente fiant sas cosas noranta annos a oe faet fadiga a si dhu sagumae Ètimu itl. sagomare.

sagamósu , agt Sinònimos e contràrios airadu, botosu, fuliosu, spiotau.

sàgamu , avb Definitzione a sàgamu a sàgamu (andhare, camminare, fàere, mòvere) = abbellu abbellu Sinònimos e contràrios sagamusàgamu Frases bufat a sàgamu a sàgamu Ètimu srd.

sagamusàgamu , avb Sinònimos e contràrios abbellu, adàsiu, allentu, allenu 1, apianu, mighirimíghiri, piotibioti Tradutziones Frantzesu lentement, doucement Ingresu slowly Ispagnolu despacio Italianu lentaménte, pian piano Tedescu langsam.