campèda , nf Definitzione logu paris, mescamente in logu artu, e fintzes logu chi dhue abbarrat abba Sinònimos e contràrios campu, campura, patada | ctr. monte Frases atesu atesu si bidiant campedas e montes ◊ est passadu su bentu e como sa campeda ammustrat solu àrvures ispozas ◊ acò su mare sou biaitu e su chelu sou sempre giaru, sos montes suos, sas campedas e sos buscos! Terminologia iscientìfica slg Ètimu ltn. *campeta Tradutziones Frantzesu haut plateau, plaine Ingresu highland, plain Ispagnolu altiplanicie, meseta Italianu altopiano, pianura Tedescu Hochplateau.
giàra , nf Definitzione logu in paris ma in artu: es. Giara de Gésturi, de Serri Sinònimos e contràrios gollei, ibba, pranedha 1, patada, taca Sambenados e Provèrbios smb: (De)iara, Giara Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu plateau Ingresu tableland Ispagnolu planicie Italianu pianòro Tedescu Hochebene, Hochplateau.
golléi , nm: gullei Definitzione logu in paris in artu Sinònimos e contràrios giara, ibba, pranedha 1, taca Frases s'abba sàssiat sos sartos assutos candho funtanas e putos ghissant e ingrussant sos pojos, sos rios, sustentandhe golleis e faladas (L.Loi)◊ in sos golleis be sont sos rudios e in sos sétiles sas terras araas Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu haut plateau Ingresu upland Ispagnolu altiplanicie Italianu altipiano Tedescu Hochebene, Hochplateau.
patàda , nf Definitzione terrenu in paris, parighinu, in logos de monte, paris de logos artos / sa p. de sos cadhos = su pònnere impares is cuadhos candho tzucant a cúrrere Sinònimos e contràrios campeda, giara Frases l'aiant richiamadu pro andhare a gherrare contras a sos Austríacos in sa patada de Asiago ◊ s'elimóbbile l'ant dassadu in d-una patada chi galu serbàt sinnales de ortos e binzas (Z.F.Pintore) Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu haut plateau, alignement Ingresu upland, alignment Ispagnolu altiplanicie, meseta, alineación Italianu altopiano, allineaménto Tedescu Hochebene, Einreihung.
safàta , nf: afata, salfata, sarfata, savata, sofata, sufata Definitzione genia de istrégiu ladu e largu, a oros bàscios, prus che àteru a duas asas, a pònnere tatzas o cícheras o fintzes druches, po passare cumbidu Sinònimos e contràrios afuente, assafata Frases mi at aportu una safata cun sas tatzas ◊ in sas safatas ant colatu marigosos e àteros durches ◊ sa pitzinna fuit passanne druches in sa safata ◊ cusse est semper chin sa tatza prena in sa savata Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. safata Tradutziones Frantzesu plateau Ingresu tray Ispagnolu bandeja Italianu vassóio Tedescu Servierbrett.
sétile, sétili , nm Definitzione tretu ciciu de terrenu límpiu, in paris, in logu de monte, o fintzes logu unu pagu coment'e a fossu, a badhe Sinònimos e contràrios padimitza, parisedhu / cdh. sétili Frases sos sétiles fint barjos: sas puntas de sos nodales fint murinatas ◊ sos pastores teniant su ghiradorju in unu sétile ◊ in sos golleis be sont sos rudios e in sos sétiles sas terras araas ◊ est unu sétile pitiu chi acostumat a apaulare s'abba próina ◊ su pastore at giradu sos sétiles de su monte Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu plateau Ingresu tableland Ispagnolu planicie Italianu pianòro Tedescu Hochebene, Hochplateau.
tàca , nf, nm: tacu Definitzione logu artu e in paris in pitzu, mescamente orroca sola, logu de orroca arta totu a inghíriu Sinònimos e contràrios giara, gollei, ibba, pranedha 1 / tecu, toneri, texile Frases sas abbas a bàsciu terra falant dae sos tacos de Diosa ◊ su tacu ainca funt is domus de gianas est unu pranu calcàriu assurcau de is errius Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu petit plateau rocheux Ingresu small rocky tableland Ispagnolu pequeña meseta rocosa, peña llana Italianu tacco, pìccolo tavolato roccióso Tedescu felsiges Tafelland.