sachéri , nm Definitzione chie càrrigat o iscàrrigat sacos prenos Sinònimos e contràrios bastàsciu Sambenados e Provèrbios smb: Saccheri Ètimu srd.
sachería sacaría
sachèta , nf: sachita Definitzione genia de sacu largu (ma a logos fintzes sacu piticu, busta manna)/ bentre de s. = bentrimannu, matudu; dormire che s. = drommire meda, a sonnu surtu Sinònimos e contràrios balleta, sacedha / sachitu Frases su frenucu lu batiant a sachetas a lu còchere ◊ sacheta bódia no bi répiat ritza ◊ sas sachetas betzas las apo postas a bàtile ◊ de laore ndhe apo prenu totu is cúgios, de fae ndhe apo prenu una sachita ◊ chi tenit patata, pongiadamindi una sachita! Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sac Ingresu sack Ispagnolu saco, bolsa Italianu sacco Tedescu Sack.
sachetòne , agt, nm Definitzione nau de unu a disprétzu, chi est bentre de sacheta, bentrimannu Sinònimos e contràrios bentrone, bentrudu, matimannu Frases za si che ndhe tzacat in ragas, de cosa, cussu sachetone! Ètimu srd.
sachínu , avb Definitzione a s. = a zisa de sacu, che unu sacu; rúere a s. (nau de ccn.) = orrúere chentza si pòdere abbàlere, chentza si pòdere aferrare a nudha Frases si che imbolat a sachinu a supra de s'àinu ◊ s'imbreagu si est drommidu a sachinu ◊ est rutu a sachinu e si at truncadu un'ossu de su bratzu Ètimu srd.
sachíta sachèta
sachítu , nm Definitzione min. de sacu, sacu piticu de orrobba téssia, o fintzes pitichedhedhu de paperi Sinònimos e contràrios cunedha, sachedhu Tradutziones Frantzesu sachet Ingresu gag Ispagnolu bolsa, bolsita Italianu sacchétto Tedescu kleiner Sack.
sàciula , nf: sàtzula Definitzione fundhurúgiu de sa lissia; coment'e unu pannitzu mannu acapiau a is bàtoro càbudos po pigare cosa, mescamente orrobba, o fintzes a pònnere su chinisu po sa lissia Sinònimos e contràrios bogaderi, àtzula Ètimu crsn.
sacòne, sacòni , nm Definitzione banita a sacu, prena de fògia sicada de moriscu (terga) o de pàgia o àteru, aperta a tretos po dha pòdere murigare e aderetzare de no abbarrare a fossos; fintzes sacu mannu / saconedhu de budhixedha = orrugu de istentina grussa de procu chi prenent se sàmbene cundhiu po d'orrostire o còere a budhiu Sinònimos e contràrios bainta, ballita, istrabunta, mantabafu, sabanita, tramata 1 Maneras de nàrrere csn: drommire che s. = meda, a sonnu surtu; illichidare sos sacones (a unu parente) = pinnicaindi totu su chi tenit Frases su sacone si prenat cun terga de moriscu o cun paza de trigu ◊ so istracu de mi boltare: su sacone paret imbutidu de pistija, no resesso a m'ingalenare ◊ mantabafu dh'emu a nai… dus saconis prenus a mamma de sèssiri! 2. tue ses ricu ca as illichidadu sos sacones de sos àteros! (G.Ruju) 3. is furonis, a is bérchidus de su meri, si funt fuius e ant lassau fintzas su saconi! Ètimu itl. saccone Tradutziones Frantzesu paillasse Ingresu paillasse Ispagnolu jergón Italianu paglierìccio Tedescu Strohsack.
sàcra , nf Definitzione sa funtzione de candho a unu su píscamu dhu cunsacrat a preide; fintzes funtzione po cunsacrare una crésia Frases in domo de sos Portolos aiant fatu festa manna, comente si costumabat pro una sacra (S.Spiggia) Tradutziones Frantzesu consécration d'un prêtre Ingresu ordination Ispagnolu ordenación, dedicación Italianu consacrazióne sacerdotale Tedescu Weihe.
sacramentài , vrb: sacramentare Definitzione giare is sacramentos; rfl. pigare is sacramentos / mòrrere sacramentadu = cun is sacramentus (cunfessau, comunigau, oliau) Tradutziones Frantzesu administrer les sacrements Ingresu to administer the sacraments to (s.o.) Ispagnolu sacramentar Italianu sacramentare Tedescu die Sakramente spenden oder austeilen.
sacramentàle, sacramentàli , agt Definitzione de is sacramentos, chi pertocat is sacramentos.
sacramentàre sacramentài
sacramentàu , pps, agt Definitzione de sacramentare / Cristus s. = s'óstia cunsacrada.
sacraméntu , nm Definitzione segundu sa dotrina de sa Crésia católica, signale e médiu de sa gràtzia de Deus; mescamente si narat de s'óstia cunsacrada, de s'eucaristia Frases is sacramentus funt seti ◊ adorat su Sacramentu sentza su conoscimentu de sa perfeta arrexoni ◊ a mama deo rispeto e adoro chei su Sacramentu intrendhe a Missa (Nínniri)◊ siat alabau su santíssimu Sacramentu! Terminologia iscientìfica prdc Tradutziones Frantzesu sacrement Ingresu sacrament Ispagnolu sacramento Italianu sacraménto Tedescu Sakrament.
sacràre , vrb: sagrare Definitzione intregare, su s'intregare, giare totu su tempus a calecunu iscopu, a Deus, giare su sacramentu po fàere a preide o a píscamu / za che la sacras!…(ammeletzu) = bai ca mi dha pagas! Sinònimos e contràrios cunsagrai Frases candho sagrant unu préide o unu mussennore dhis ponent sas manos in pitzu de sa conca ◊ bi aiat príteros chi sacraiant a fortza de dinari e non de isséntzia ◊ Don Pinna at sacrau s'annu passau Ètimu ltne. sacrare Tradutziones Frantzesu consacrer Ingresu to consecrate Ispagnolu consagrar Italianu consacrare Tedescu weihen.
sacràriu , nm Definitzione in crésia, genia de armadiedhu serrau, de materiale pretziau, inue si chistit su càlighe de is óstias cunsacradas, su Santíssimu; fintzes logu inue si betat samunadura de cosas sacras Frases acabbada sa funtzioni, su predi nci at torrau su Santíssimu a su sacràriu Terminologia iscientìfica prdc Tradutziones Frantzesu ciborium, tabernacle Ingresu tabernacle Ispagnolu tabernáculo Italianu cibòrio, tabernàcolo Tedescu Tabernakel.
sacrefíssiu , nm: sacrifíciu, sacrifíssiu, sacrifítziu Definitzione pelea manna, patimentu, su si privare de cosas necessàrias o chi praghent ca no si ndhe podet fàere a mancu o fintzes po un'iscopu, coment'e donu, oferta a Deus Frases cussus pòburus cun s'agiudu de Deus e cun su sacrifíciu arrennescint a si fai onori! ◊ candho dha papais sa cosa bella zai bosi praghet, solu ca no cherís fàere mancu unu sacrifítziu!
sacrificài, sacrificàre , vrb Definitzione (rfl. puru) fàere sacrifícios, pigare pelea, múngia, fàere isfortzos, su si privare de cosas necessàrias o chi praghent, po un'iscopu, fintzes coment'e donu, oferta Sinònimos e contràrios penetentziai, penoriare, tribbulai | ctr. bodire, gosai Frases apo a sacrificare note e die po fàere cuntenta a tie! ◊ totu amus su dovere de nos sacrificare pro sos chi ant bisonzu de nois ◊ no fiat totu arrosas e frois sa vida nosta, bisongiàt a sacrificai! ◊ dh'iat sèmpere sacrificada sa vida, sèmpere pòberu, ma cun cussu pitariollu s'intendhiat erricu ◊ issa aiat sacrificadu sa vida sua pro custu frade e a cantos ómines l’aiant chircada aiat tancadu su coro 2. un'arroca manna totu trabballara fut s'artari aundi su sacerdotu a is deus sacrificàt e dhus avocàt Tradutziones Frantzesu sacrifier Ingresu to sacrifice Ispagnolu sacrificar Italianu sacrificare Tedescu opfern.
sacrificàu , pps, agt Definitzione se sacrificare; chi est patindho meda, sèmpere faendho isfortzos 2. sa pubidha, de cantu est sacrificada, no acudit mancu a andari a crésia (G.Mura).