A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

leporínu leperínu

lèporo lèpere

lèpra lèbbra

leprósu lebbrósu

lepucíu , agt Sinònimos e contràrios cagancinu, mabagrabiu, marriu, scalarxiu, scariatzu, surgiu 1 Frases fiat unu bellu pipiu, ma totu lepuciu e bistiu poboresamenti, iscurtzu e a cambarita.

lepudrída , nf Definitzione genia de minestra fata cun alegúmenes a tega (es. pisucre) e presciutu Terminologia iscientìfica mng Ètimu spn. olla podrida.

lepurédhu leperédhu

lèpuri lèpere

lepurínu leperínu

lepurispósu lepirispósu

lepurispósu 1 , nm Sinònimos e contràrios latítera Terminologia iscientìfica rba.

lepurispósu 2 , nm Definitzione genia de erba: truvulledhu arrúbiu, sitziria o sitzia de caboni Terminologia iscientìfica rba, Tetragonolobus purpureus.

lepuritànu , nm Definitzione pane de sirbone, pane o fà de procus, patata pórchina: genia de frore chi faet a patatedha ladita, asuta de terra Sinònimos e contràrios cacacú, cacamalune, ciciugojuadu, lepirisposu, ortiedhu, sennoredha Terminologia iscientìfica rba, Cyclamen repandum.

lepútza , nm Definitzione lepa pitica Sinònimos e contràrios lepedha, lepixedha.

leputzàrju , nm Definitzione chie faet o bendhet lepas, gurtedhos Sinònimos e contràrios bultedhàgiu Terminologia iscientìfica prf. Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coutelier Ingresu knife producer Ispagnolu cuchillero Italianu fabbricante di coltèlli, coltellinàio Tedescu Messerschmied.

leputzédhu , nm Definitzione gurtedhu de coghina, de pònnere in mesa cun frochita e cullera Sinònimos e contràrios boltedhu, istuzu, leputzu, ortedhu Terminologia iscientìfica ans.

leputzòne , nm Definitzione gurtedhu mannu Sinònimos e contràrios istuzone.

lepútzu , nm: liputzu Sinònimos e contràrios boltedhu, istuzu, leputzedhu, ortedhu.

lèra , nf: allera, léria Definitzione chistionu chentza imprastu, cosa chi si narat tanti po erríere; cosa chi noghet, ch'istrobbat Sinònimos e contràrios arréula, atrecu, befa, bisera, ciacota, cionfra, deleu, dellezu, dríngula, iscàranu, iséria, laredha, mofa, siera Maneras de nàrrere csn: giúghere a léria = leare a menisprésiu, a befe; èssere cotu a l. = imbriagu pérdiu, a una ciodha; fàgheresi a l. = imbriagàresi, fàgheresi a befe de s'imbriaghera Frases fit cuntentu ca lu picabant a cassa, mancari fachèndheli sas pejus leras ◊ mi faghet dogni befe e dogni lera ◊ sos pòveros no si giughent a léria! ◊ a búfidos che fodhe, zughet sos primones a lera de s'apretu 2. sas leras sunt bochindhe pisches e aes ◊ pojos e funtanas fint a lera, luados dae sa pesta ◊ ma est una lera, cussu, lah: o si ndi andat o nci dhu bogu! Sambenados e Provèrbios smb: Lera Tradutziones Frantzesu papotage, raillerie Ingresu chat, cheat, fool Ispagnolu tontería, befa Italianu chiàcchiera sciòcca, bèffa Tedescu Schwatz.

lerciòne , nm Definitzione gànciu de ferru chi si ponet a is gennas o cancellos po fortilesa (a sa perra chi istat serrada ca po passare calecunu bastat s'àtera).