lessièra , nf: lissiera Definitzione fémina chi faet sa lessia, chi sàmunat a pagamentu Sinònimos e contràrios sabunadora Frases is lissieras andànt a s'arriu a isciacuai is pannus ◊ is lissieras fiant frighendi ingionugadas in sa perda Ètimu srd.
lessiòne, lessiòni leisciòne
lessoíni , nm Definitzione calidades diferentes de una matessi erba chi faent in logu de terra salamata Sinònimos e contràrios sassoini* Terminologia iscientìfica rba, Sarcocornia fruticosa, Salicornia europaea Tradutziones Frantzesu salicorne Ingresu salt-worth Ispagnolu sosa alacranera, salicor duro Italianu salicòrnia Tedescu Salicornie.
léssu , pps: letu 1 Definitzione de lègere, lèghere Sinònimos e contràrios léghitu Frases apo retzidu, esaminadu e lessu s'avisu ◊ apo lessu metas libbros, prus de una biografia ◊ si su Banzéliu l'aiant letu e postu in pràtica, fortzis in custa terra no bi ndhe aiat àpiu de fizastros! Tradutziones Frantzesu lu Ingresu read Ispagnolu leído Italianu lètto Tedescu gelesen.
lestèsa , nf: lestresa, lestressa Definitzione manera de fàere cun presse, in pag'ora / fàghere una cosa in o cun l. Sinònimos e contràrios disgàgiu, isbrigu, ispitzesa, spertesa / listresa | ctr. immajonu, lentesa Frases daghi intraiat in ballu, sas ancas li andhaiant a dresta e a manca che foetos, cun d-una lestresa chi betaiat pore ◊ che lampos chi si bient in s'aera, issos tenent sa própria lestresa ◊ fue in lestresa e làssami sa tírria o ti bisestro a corpos de mànigu de iscóbulu Ètimu itl. lestezza Tradutziones Frantzesu rapidité Ingresu quickness Ispagnolu rapidez, prontitud Italianu sveltézza, prontézza Tedescu Schnelligkeit.
lestincanàre lentiscanàre
lestínchenu, lestíncu lentíschinu
lestinchinéri , nm Definitzione (f. -a) chie arregollet su lestínchinu istacandhodhu de is cambos cun is pódhighes a un'istrégiu Sinònimos e contràrios fricajolu Frases cussa est lestinchinera connota Ètimu srd.
lestrèsa, lestrèssa lestèsa
léstru , agt, nm, avb: lestu, lésturu Definitzione chi o chie faet o si movet impresse, in pag'ora, in pagu tempus: s'impreat coment'e agt. e coment'e avb. (ma cuncordat che a s'agt. etotu)/ avb.: a sa lestra = in lestresa; crèsciri a lestru (allestru), de lestru = impresse; a lestru = a presse, luego Sinònimos e contràrios fruscu 1 | ctr. adasiau, cagallente, immajonadu Frases est lestru faghindhe sa cosa: no istat duiddui, no! ◊ isse est lestru manighendhe e lestru triballendhe ◊ est lesta lesta, che pisci in logu de festa ◊ est lésturu che unu gatu, che focu, che lampu, che furitu, che balla de iscupeta ◊ cantu bramo in s'ispàtziu bolare comente lestru est su pensamentu! 2. su mundhu est de sos lestros 3. a lestru o a tardu at a bènnere ◊ si poniant a lestu un'isciallu acapiau in conca e fuiant, cun s'afinu in su gúturu ◊ faghe lestru!, faghide lestros! ◊ si caminamus lestros assuprimus chito Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu rapide Ingresu swift Ispagnolu rápido, pronto Italianu lèsto, svèlto, sollécito Tedescu flink.
lestrúcu , nm: listrucu, listrugu, restrucu* Definitzione sa canna de is laores (mescamente trigu, avena, órgiu) foras s'ispiga cun su granu, sa parte bàscia chi abbarrat in sa terra apustis messau su sede cun s'ispiga.
lestrulínu , agt Definitzione chi faet lestru, chi s'ischit mòvere cun facilidade manna Sinònimos e contràrios abbistu, lépidu, lestru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agile Ingresu quick Ispagnolu ágil Italianu àgile Tedescu flink.
léstu, lésturu léstru
lèta , nf Definitzione frandha o panneananti de pedhe impreau in sa treuladura de su laore (E.Espa) Sinònimos e contràrios pedhiananti.
letàmene ladàmene
letanías , nf pl: litanias Definitzione invocatziones a Deus e a totu is santos / nàrrere o cantare sas l. = (in cobertantza) nàrrere totu, a unu, a briga, a murrúngiu, cantare is oremus; fintzes cosa chi si arrepitit sèmpere sa matessi, oguale, a cantonedha 2. bogada de is litanias no iscít narri dus fuedhus paris: est brigungiosa! ◊ lassadhu papai in paxi sentza de dh'arrosci cun is litanias!
letàrgu , nm Definitzione sonnu sighiu, tempus longu chi unos cantu animales istant dormios, sumanas mannas de ierru, coment'e ispediente po no ispaciare is fortzas fintzes a candho torrat su tempus bonu de agatare cosa de papare.
letàta , nf Definitzione orroca chi portat unu pígiu fine de terra apitzu (E.Espa) Terminologia iscientìfica slg.
letatàrju , nm Definitzione orrochile, logu de orroca inue sa terra est a pígiu fine (E.Espa) Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.
letèra , nf: litera Definitzione genia de letu, tanti de pònnere a unu crocau po dhu pigare biu o mortu; fintzes su baulu Sinònimos e contràrios andhas, létia / baule Frases su baullu dh'iant portau cun sa letera cuatru germanus ◊ a Gesugristu candu faint s'iscravamentu dhu ponint in sa letera ◊ mi agatesi cumpostu in sa letera ◊ custa letera fiat coment'e una càssia a crobecu, cun sos pes po dh'arrimare e sos bratzos po dha pigare Ètimu spn. litera Tradutziones Frantzesu civière, brancard, litière Ingresu stretcher Ispagnolu camilla Italianu lettiga, barèlla Tedescu Tragbahre.