A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

lentóriu , nm Sinònimos e contràrios lentore Frases su lentóriu de sa note Ètimu srd.

lentorósu , agt Definitzione nau de s'aera, de su tempus, chi est faendho o betandho lentore Sinònimos e contràrios saghinosu Ètimu srd.

lentorzàre , vrb: allentolzare* Definitzione nau de is brebès, mòrrere cun su coro in abba.

léntu , agt Definitzione chi si atrótigat cun facilidade chentza si segare; nau de sa manera de fàere o de si mòvere, chi est chentza presse / avb. a lentu = abbellu, a lente, a lenu; andhare a passos lentos = abbellu, chentza presse Sinònimos e contràrios alletiosu, corjatu, corriatu, flúsciu, lenu | ctr. àrridu, chídrinu, stochinu, tracaditu / chíbbalu, crispu Frases fit lentu che lentzolu lavatu ◊ su pane de fresa o carasau apenas cotu, chentza assadu, est lentu ◊ bi at linnas lentas (as. sa chessa) e linnas crídinas ◊ sos ramos de s'ozastru sunt lentos ◊ lis at postu paja de cótzulas lentas supra de sa mesa 2. ant torradu a sonare a tiradas lentas sas campanas ◊ oras che passant che séculos lentas avelenanne dogni presente incantu Sambenados e Provèrbios smb: Lentu Ètimu ltn. lentus Tradutziones Frantzesu flexible, pliable Ingresu pliable, soft Ispagnolu flexible, blando Italianu flessìbile, pieghévole, mòrbido Tedescu biegsam, flexibel.

lèntza lència

lentzèta lancíta

lentzínu , nm Definitzione codriola po giogare a bardúfola Sinònimos e contràrios balentinu, cannabitu, codriola, cordedha.

lentzòla lantzòla

lentzolàrzu , nm: lintzolàrgiu Definitzione logu o terrenu prantau a nenciolas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu noiseraie Ingresu hazel-grove Ispagnolu avellanar Italianu noccioléto Tedescu Haselnußpflanzung.

lentzólu, lentzóru lantzóru

léntzu , nm Definitzione orrugu de lentza cun su prumu po averguare si una cosa (mescamente su muru chi si fràigat) est bene prantau in verticale (a prumu) Sinònimos e contràrios aprumadori, peumu Maneras de nàrrere csn: pònniri a l. = pònnere o fàghere ritzu; essiri de l. = essire a un'imboe, betadu a un'ala, coment'e ruindhe Frases custu muru no est a lentzu Sambenados e Provèrbios smb: Lenzu Tradutziones Frantzesu fil à plomb Ingresu plumb line Ispagnolu plomada, nivel de albañil Italianu filo a piómbo Tedescu Lot, Senkblei.

lénu , agt Definitzione nau de fune o cosas deasi, chi no est bene tirada; nau de cosas de bufare, chi portant pagu àrculu; nau de sa manera de fàere o de nàrrere, chi si dhue ponet pagu fortza, pagu presse (nau de boghe, unu pagu bàscia, coment'e trista) Sinònimos e contràrios abbàmbiu, brandhu, flúsciu, lentu | ctr. afissu, crispu, istrintu, tiradu / gàrrigu, folte Maneras de nàrrere csn: a lenu a lenu = abbellu abbellu; faedhare a lenu, a sa lena = a sa séria, chentza cúrrere, a su pasa pasa, chentza presse, nendhe sas peràulas chi s'intendhant bene; dàrendhe una crispa una lena = una borta dare su cuntentu e un'àtera pretènnere carchi cosa, dare unu bàntidu e una briga, lassare andhare carchi cosa e pretènnerendhe un'àtera; frades lenos = su sonnu; trídicu lenu = bíciu, aurtidu, anneuladu Frases daghi s'imbustu ti at postu seju no ti dat impestu, lu portes istrintu o lenu (P.Pisurzi)◊ sas abbas lenas de abrile e maju ant batidu su sebe a cumprimentu (S.Murgia Niola) 2. custu est binu lenu, cosa de féminas! 3. de sos ammentos lenos ndhe lis benit bisonzos de atarzu! ◊ s'intendhet lena lena una boghe pibiosa ◊ canto, ma su coro est tristu e sa boghe at a èssere lena ◊ Malocu, in Macumere ses mancante ca mi pares cantendhe lenu lenu! (M.Murenu)◊ crabas, arveghes, bacas a s'aviu giughent bentre lena ◊ lenu che su sonnu lis fit intratu in su contu ◊ prite, nara, consumindhe ti ses a frebba lena? ◊ is arrius iscurriant lenus lenus ◊ est faghindhe abbighedha lena 4. a lenu a lenu finas sos birgonzosos sigheint abberzendhe prima un'oju e pustis s'àteru puru abbaidendhe pitzocas ◊ faghimus una bella arrejonada a sa lena ◊ ant postu su corjolu de s'arantzu in sa cassarola ghetandhe mele e muricandhe a lenu a lenu Ètimu ltn. *lenus po lenis Tradutziones Frantzesu flasque, mou, faible Ingresu weak, flaccid Ispagnolu flojo, débil Italianu flòscio, fiacco, débole, sommésso Tedescu schlaff, schwach.

lenúra , nf Definitzione su èssere lenos in su fàere, su fàere tropu a sa lena; nau de cosas de papare, sa pagu sustàntzia, pagu fortza Sinònimos e contràrios immajonu, lentesa Ètimu srd.

leonàdu , agt Definitzione grogu l. = grogu meru, in colore de su limone, de sa melalidone Terminologia iscientìfica clr.

leonàghe, leonàgi , nm, nf: leonasu, leonarxu, leonaxi, leunaxi, lionagi, lionàgia, lionàrgiu 1, lionarxu, lionarzu, lionaxi Definitzione ‘erba’ chi faet isturridare, genia de linna chi faet a tupighedha, ma fintzes a mata no tanti manna, faet cambos e mescamente pigionatzos noos deretos e creschet meda erriu erriu, ma si prantat puru po bellesa ca istat càrrigu de frore meses e meses; portat sa fògia longa, a punta, manna, faet unu frore in colore de orrosa, biancu o orrúbiu segundhu sa calidade e cumprit una teghighedha ue faet su sèmene: fògia e sèmene funt toscosos Sinònimos e contràrios aliandru, lannaxi, lisandru 2, lobaxu, neulache*, olionaxu, olisandru 1, olivandru, solionaxu Frases tia Maria dhue tenet una mola de leonasu cun sos frores colore de rosa Terminologia iscientìfica mt, Nerium oleander Tradutziones Frantzesu laurier-rose, oléandre Ingresu oleander Ispagnolu adelfa Italianu oleandro Tedescu Oleander.

leonài, leonàri launài

leonàsu, leonàrxu, leonàxi leonàghe

leòne , nm: leoni, lioni Definitzione genia de animale mannu, areste, chi faet abbitu in logos de s'Àfrica e de s'Àsia Frases bi at canes atzudos che leones ◊ totu lu pianghiant chi ndhe iscanchiat su coro a su leone ◊ bi cheret coro de leone pro no tènnere cumpassione de un'òrfanu! Sambenados e Provèrbios smb: Leone, Leoni, Lioni Terminologia iscientìfica anar, panthera leo Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu lion Ingresu lion Ispagnolu león Italianu leóne Tedescu Löwe.

leonèdhas launèdhas

leonèra , nf Definitzione cubile de is leones.