A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

latarína , nf: laterina Definitzione genia de pischighedhu; una calidade, l. de mari biu Sinònimos e contràrios lesi, muscione, segretu 1, tzudhitedhu Terminologia iscientìfica psc, atherina hepsetus Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu petits poissons du genre Atherina Ingresu caspian-sand smelt Ispagnolu chucleto Italianu latterino Tedescu Ährenfisch.

latarína 1 , nf Definitzione ludu, ludàciu Sinònimos e contràrios ladrau Ètimu itl. latrina.

lataròla , nf Definitzione is arraighinas prus fines de is matas, is puntas de is arraighinas Frases latarolas cansidas istofendhe in sa luzana, in disisperu, apretadas, un'utiu pedint a sas benas (N.Fois) Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.

latarraméri, latarranéri, latarronéri , nm Sinònimos e contràrios aconcialabiolus, aconcimu, arramanaju, cadhaxaju, cardareri Frases dhoi at maistus de linna, maistus de muru, latarraneris e aconciacóssius Ètimu srd.

latàtza , nf Definitzione orroca lada a pígiu de pitzu, in sa terra Sinònimos e contràrios talloraxu Ètimu srd.

lataxédu , nm Definitzione late tocau a càgiu ma no fatu a casu (fintzes po dhu papare deasi) Sinònimos e contràrios cagiau, cagliadedhu, frua, pieta Ètimu srd.

làte , nm: lati Definitzione genia de lícuidu de colore biancu chi faent is titas de is animales mammíferos fémina: est su primu e de is alimentos méngius e prus erricos po is sustàntzias chi portat, necessàriu a su fedu apenas naschiu o ancora piticu, ma bonu e impreau in css. edade; genia de súciu biancu che late chi bogant unas cantu erbas o linnas ue si segat su corgiolu (mescamente sa figu, sa lua)/ min. latighedhu, latedhu; lati corostau = colostra, su primu late comente naschit su fedu Maneras de nàrrere csn: bogare, múrghere, caentare, budhire, acragare o mòrrere su l., fàghere su l. a casu, a zodhu, sbutirai su l.; pizu de l. = sa parte prus rassa chi cazat subra comente su late ifritat; zenias de l.: l. de petus = de fémina, l. berbeghinu, cràbinu, bàchinu, de àinu; crezes de l.: cracau (callau), durche, bíschidu; su primu l. (addaghi naschet su fedu) = colostra; l. síncheru o spirrulitu = su late apustis finida sa colostra; late de tita = lati callenti coment'e candu dhu mullint; èssere late late, latis latis (nadu de cosas de manigare)= tébiu che late (obu cotu latis latis = cotu a modhe); l. acicau = late de fémina chi at tentu assuconu, salarzu malu, chi si est ritiradu; l. brutu = late de fémina allatendhe ma torra ràida; l. apedradu = zenia de tumore a sa tita, de late abbarradu; l. mússidu = late de fiadu malàidu de mudridura o piaritu; intrare late (a sas titas)= fai lati, preni sa tita de lati; muntènnere su late (nadu de animales de múrghere)= chi sighint a bogare late, chi no si che sicant; l. pàganu o pudhinu = late de animale o fémina chi no at fizoladu; l. de carchina = carchina sorta in abba meda pro illatare muros; l. catúligu = su suci biancu chi bogat sa lua; víere l. = tastai cosa bona meda (nau in cobertantza, pigai corpus o àteru chi no praxit); su primu l. = itl. timo, ràndhula prummonata chi sa carena de su cristianu zughet in daisegus de s'ossu de mesu de petorras, in artu, tra s'ossu e sa bula, e chi si che sicat azummai deunudotu candho sa carena at fatu s'irvilupu; l. primarzu = carrisàbida, primu late, una ràndhula manna apalas de s'istògomo, itl. pàncreas; pèrdiri lati e cardaxu = pèrderendhe totu Frases in beranu sa robba bogat late meda ca s'erba bundhat ◊ tenia su late in su fogu e pigadu mi ch'est, chentza bi dare tentu! ◊ sa mama a sos isposos: Ti siat beneitu su late chi ti apo dau! ◊ sa fae a sas berbeghes lis intrat late meda 2. arràntzati, vae! vae chi ti vies late!… 3. dèu passu lati a sa domu ◊ su lati de sa figu fait a iscrafíngiu Sambenados e Provèrbios smb: Latte, Lattes, Latti Terminologia iscientìfica mng Ètimu ltn. lacte Tradutziones Frantzesu lait Ingresu milk Ispagnolu leche, látex Italianu latte, làtice Tedescu Milch.

latelàte , avb: latilati, latillatis Definitzione caente che late; suciosu, nau de cosa de papare, cotu chentza che dhu fàere asciutu, cotu a modhe, mesu cotu / ou cotu l. = cotu a modhe (frn. à la coque) Sinònimos e contràrios tébidu / suciosu Frases sa petza lassadha latilati! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu à demie cuisson Ingresu soft-boiled Ispagnolu sancocho Italianu bazzòtto Tedescu weichgekocht.

latèra , nf: allatera* Definitzione mama de tita, fémina chi giaet a súere a unu pipiedhu angenu; a logos, istrégiu de làuna piticu, de unu o duos litros, po late Sinònimos e contràrios allatarza, dida, mammedita, tadàgia / portallate 2. babbu e fillu funt torrendi de medau, ant apena múlliu e portant sa latera (M.L.Serpi).

latería , nf Definitzione butega inue si bendhet late.

laterína latarína

làti làte

làtia , nf: làtua Definitzione genia de erba chi si prantat po insalada, a fògias ladas, mannas, prus longas chi no largas segundhu sa calidade; dhue at calidades chi faent acupadas, a bisura de bòcia, a fògias cracas Sinònimos e contràrios acupeta, cupetone, lantuca Frases apu dépiu lassai is giogus po andai a s'ortu po castiai s'àcua candu arribbàt a fundu de sa cora de s'àpiu o de sa làtia ◊ mi ant portau finugu, gureu e làtia Terminologia iscientìfica rbzc, Lactuca serriola Tradutziones Frantzesu laitue Ingresu lattuce Ispagnolu lechuga Italianu lattuga Tedescu Lattich, grüner Salat.

latiabrócina , nf Definitzione genia de latuca areste, latucalatuca, velenosa; dhu narant fintzes a una genia de cicória, a frorighedhu asulu, bona a papare: erba fintzes a pràngiu o gicória de procus, latiedha procedhina Terminologia iscientìfica rba Ètimu srd.

latiamaríni , nf Definitzione una genia de erba chi faet in mare Sinònimos e contràrios caulatzu, luponi Terminologia iscientìfica rba, Ulva lactuca Ètimu srd.

làticu , nm: làtigu Definitzione genia de nérbiu fatu po iscúdere, po atzitzare su cuadhu Sinònimos e contràrios aciota, passillu, tziraónia Frases mi che cravant s'isprone fin'a renes, mi súlciant cun su làtigu su colzu Terminologia iscientìfica ans Ètimu spn. làtigo Tradutziones Frantzesu cravache Ingresu whip Ispagnolu fusta Italianu frustino Tedescu Reitpeitsche.

latièra , nf Definitzione istrégiu largu po pònnere minestra de brodu cota, a dha pònnere in sa mesa Sinònimos e contràrios supera Frases su chi bi cheret po fàere su prenimentu de sos culurzones si ponet totu e si amméschiat in sa latiera ◊ a s'arzola si portiant latieras prenas de macarrones Ètimu itl. insalatiera.

latièra 1 , nf Definitzione logu e impiantu a ue portant e inue trebballant su late Sinònimos e contràrios casaja, casifíciu.

làtiga , nf Definitzione cunnu de mari, genia de animale de mare, coment'e unu tzintzigorru chentza corgiolu, chi faet unu fragu légiu e abbruxore a dhu tocare Sinònimos e contràrios cunnemari, orticata 1 Terminologia iscientìfica anb.

làtigu làticu