A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

latilàti latelàte

latillàtis latelàte

latímine, latímini , nm Definitzione genia de iscata de su pipiedhu piticu suendho Ètimu srd.

latinài , vrb Definitzione giare una passada de late de crachina in is muros Sinònimos e contràrios illatare, illatinare Frases in s'aposentu de su mortu, sa dí apustis de s'interru, latinànt po ndi andai s'umbra de su mortu…

latinísmu , nm Definitzione foedhu latinu impreau in àtera limba.

latinísta , nm Definitzione istudiosu, grandhe connoschidore o professore de sa limba latina.

latinósu , agt Sinònimos e contràrios làtinu 1 Frases su pipiu gioghendi in sa terra at allisau is corixedhas cun ispudu latinosu Ètimu srd.

latínu , agt, nm Definitzione chi pertocat is Latinos, sa gente chi in s'antigóriu biviat in su Làtziu; chie biviat in cue, sa limba insoro.

làtinu ladínu

làtinu 1 , agt Definitzione de late, chi pertocat su late; nau de colore, in colore de late, biancu, fintzes caente che late / l. mannu = creze de bide e de ua Sinònimos e contràrios latinosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lacté, laiteux Ingresu milky Ispagnolu lácteo, lechoso Italianu làtteo Tedescu Milch…, milchweiß.

latíre ladíre

latíschidu , nm Sinònimos e contràrios casaxedu, fruja, giodhu, mezoradu, zuncheta Frases in istiu bi est su latíschidu, in ierru su late púrile, sa colostra, su casu friscu, su regotu Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd.

latítera , nf: letítera, letzítera, litítera Definitzione pisu de coloru, giponi de sordau, genia de erba chi faet a cambu longu longu, bona meda po bestiàmene Sinònimos e contràrios lepurisposu 1 Terminologia iscientìfica rba, Lathyrus sylvestris, L. clymenus Ètimu ltn. latirida, lacterida Tradutziones Frantzesu gesse de bois Ingresu chickling Ispagnolu alverja Italianu cicérchia selvàtica, èrba gallétta Tedescu Waldplatterbse.

latítu , pps Definitzione de latire Frases cusse fit su prus ricu de sa bidha, mancari no si l'esseret latitu.

latitúdine, latitúdini , nf Definitzione in sa Terra, sa distàntzia media in grados de unu css. puntu de s'ecuatore (latitúdine 0°) fache a is polos (l. 90°): a setentrione l. nord, a mesudie l. sud.

làtiu , nm Sinònimos e contràrios alaru, labru, lau, loru 1 Terminologia iscientìfica mtm, rbc, Laurus nobilis.

latonàju , nm Sinònimos e contràrios latoneri Ètimu itl. lattonaio.

latòne , nm: latoni, lotoni, lutone, lutoni 1 Definitzione un'ammesturu de arràmene e de zingu, ma fintzes làuna Sinònimos e contràrios otone, zelamina Frases butonis de lotoni ◊ in su bancu, in butega, sas pesas teniant sos pratos de latone lúghidos che oro ◊ su lutoni tocat a dh'alluxentai ca dhi ponit su birdarràmini Sambenados e Provèrbios smb: Lattone, Lattoneddu, Lattuneddu Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu laiton Ingresu brass Ispagnolu latón Italianu ottóne Tedescu Messing.

latonéri , nm: lotoneri, lutoneri Definitzione maistu chi trebballat sa làuna Sinònimos e contràrios lataju, latonaju / cadhaxaju, cardareri, gliauneri, lameri, lammiarju, tolaju Tradutziones Frantzesu dinandier, ferblantier Ingresu brazier Ispagnolu latonero Italianu ottonàio, lattonière Tedescu Messinghandwerker.

latòni latòne